Destacats

El carrer com a escenari i com a dret cultural



Una història crítica de les arts de carrer a Catalunya que revela tensions entre creativitat, espai públic i política cultural
  

Aida Pallarès i Manuel Pérez publiquen amb Raig Verd El carrer és nostre, un llibre que parteix d’una idea central: les arts de carrer neixen per ser representades a l’espai públic i, per tant, constitueixen una acció sociopolítica directa orientada a connectar amb persones que no freqüenten els circuits escènics convencionals.

Anàlisi i indicadors del sector cultural, proposta cap a la innovació social

Javier Echeverría [ed.]| Sinnergiak Social Innovation

Us presentem un llibre que és el resultat de dos projectes d’investigació INNOC (Innovación Oculta) i INNOCRE2 realitzats entre 2012 i 2014 que exploren els canvis de paradigma en les indústries culturals i creatives a Euskadi.

Cultura, participació i desigualtat estructural


  
La participació cultural acostuma a ser presentada com un bé en si mateix. Les dades, però, obliguen a fer una lectura menys celebratòria i més estructural: qui participa, en quines condicions i amb quins efectes reals sobre el benestar? Aquest dossier posa xifres a una intuïció coneguda però poc assumida en la pràctica de les polítiques culturals: la cultura contribueix al benestar, però no ho fa de manera igualitària.  

Activar el públic. Les instal·lacions en les arts de carrer.

Salvador González Toll | Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya
 

Si parlem d’una instal·lació artística, qui més qui menys, la situarà en el marc de les arts visuals, sobretot contemporànies. I en la majoria dels casos, ho sabrem perquè la trobarem emmarcada i re-alçada entre les parets d’un museu o una galeria d’art. Però, i en el cas de les instal·lacions en les arts de carrer?

Us desitgem molt bones festes i un feliç 2018!

Aquest any hem pogut comprovar que ciència i cultura cada vegada són més a prop. Però podria arribar un dia que els robots celebressin amb nosaltres les festes, entre neules i torrons?

Un horitzó cultural global pel 2030


  
Aquest text captura un moment en què la cultura entra amb força en l’agenda global del desenvolupament. L’informe de la Unesco proposa un marc ambiciós que connecta governança, drets i sostenibilitat a escala mundial. Rellegir-lo avui permet observar amb més distància el recorregut d’aquest horitzó: fins a quin punt ha orientat realment les polítiques culturals i fins a quin punt ha quedat com a marc compartit que no sempre es tradueix en pràctica. És en aquesta distància entre escala global i acció local on el text continua interpel·lant. (n. de l'e., 2026)
  

  
Una reflexió sobre com les polítiques culturals han d’incorporar objectius globals de diversitat, governança i sostenibilitat per afrontar els reptes del futur.
  

El museu davant el temps familiar


  
Els museus fa temps que declaren voler atraure el públic familiar. Programen activitats, adapten continguts i generen materials específics. Tot i això, la presència real de les famílies no respon a aquest esforç. Aquest estudi posa el focus en aquesta distància: no tant en què ofereixen els museus, sinó en com decideixen les famílies el seu temps d’oci i per què el museu continua sense formar part central d’aquest imaginari.  

Viatjar gràcies a la música


  
‘A Single Life’ és un curt que va estar nominat a la 87ª edició dels Oscar, l’any 2015. Des d’aleshores, la peça audiovisual holandesa realitzada per Job, Joris & Marieke ha estat presentada a més de 200 festivals i ha guanyat 40 premis.

La Pia té una experiència única a partir de la música, gràcies a un vinil. El curt ens parla de la capacitat de la música per transportar-nos a llocs màgics. És un cant a la vida, que va passant totalment vinculada a la banda sonora que l'acompanya.

L’arxiu com a infraestructura de govern


  
Els arxius municipals sovint es perceben com a estructures tècniques, allunyades del debat cultural. Aquest reglament obliga a desplaçar aquesta mirada: l’arxiu no és només un dipòsit, sinó una peça clau en la governança pública. La manera com es gestionen els documents municipals determina, en gran part, la transparència, l’accés a la informació i la relació entre administració i ciutadania.
  

Deuwatts: L’art dels videojocs a Catalunya

La indústria catalana del videojoc constitueix un 25% del mercat espanyol, factura 200 milions d’euros l’any; convertint-se en el sector cultural que més ha crescut en l’últim any i del que s’estima un creixement del 30% anual. Els videojocs van néixer als anys 50 amb propostes com el menjacocos, que tot i que ara sembla molt senzill, va ser dissenyat per un important equip d’enginyers.