Cultura digital: vetllar per una societat digital inclusiva
Et sona el despertador del mòbil. Cap a la feina revises Twitter per estar al dia. Per treballar tens l’ordinador, la tablet i el mòbil. Surts a fer un cafè i pagues amb el mòbil. Et desplaces escoltant música a través d’Spotify. Al arribar a casa encens la televisió. Mentre fas el sopar escoltes un podcast a través de la tablet. Al llarg del dia has passat per davant d’unes 5 pantalles simultàniament i moltes més hores de les que voldries reconèixer.
FunkyFocus | Pixabay
No es pot negar que vivim en la societetat de la multipantalla i el multitasking. La hibridació entre allò vital i allò tecnològic és, cada vegada més, una realitat, ja que estem vivint la transició entre l’Economia i la Societat de la Informació (Industria 3.0) i la Revolució de la Industria 4.0, que suposarà una difuminació total entre les barreres físiques, digitals i inclús biològiques. (Sáinz et al., 2020). Precisament d’aquesta hibridació entre el món físic i el digital en parlaven recentment al debat de la Xarxa de Museus Locals #confluenciesXML21 on s’ha plantejat la necessitat d’idear iniciatives museogràfiques digitals, creant comunitats participatives i traspassant la barrera entre allò físic i allò digital. I és que la cultura, com a part essencial de la nostra vida, també ha d’esdevenir digital i entrar en diàleg amb les noves tecnologies. Davant d’aquest fet, s’analitzen diverses dimensions que giren al voltant de la cultura digital i que plantegen múltiples reptes sobre els quals prestar atenció.
S’ha de tenir en compte que el món de les TIC pot ser democratitzador, obert i innovador però també pot convertir-se en una arma de doble fil, excloent a molts sectors de la societat. L’avanç de les noves tecnologies implícitament apel·len a una actualització permanent de dispositius i aplicacions, aspecte que moltes vegades fa augmentar el preu dels productes. ((Sáinz et al., 2020, p. 32) És a dir, que com més sofisticada i d’última generació és la tecnologia, més augmenta la bretxa digital, demostrant que no només és una qüestió de gènere, sinó que també s’hi veuen implicades altres desigualtats com la pobresa, la procedència i la formació rebuda. Arribats a aquest punt, ens preguntem: les noves tecnologies i les TIC son democratitzadores o elitistes?
El món digital, al cap i a la fi, és un reflex de la societat contemporània en la que estem immersos, i com a tal presenta desigualtats estructurals. A la vegada, el seu desenvolupament i gestió està principalment dominat per homes, ja que tradicionalment son els que accedeixen en massa a les professions orientades a les ciències i a la tecnologia. L’informe de 'Les Dones a Catalunya 2021' publicat pel Institut Català de les Dones (Observatori de la Igualtat de Gènere [OIG], 2021) ens diu que, un any més, hi ha el doble d’homes que de dones ocupades en l’àmbit de les TIC.
Evolució de l’ocupació en professions de les TIC. (OIG, 2021, p. 52)
Pel que fa a la formació, en les carreres d’enginyeries i l’arquitectura, així com les Formacions Professionals dedicades a la informàtica, les dones son encara minoria.
Títols universitaris en enginyeria i arquitectura. (OIG, 2021, p. 53)
Davant d’aquesta tendència que es manté en el temps, l’escenari digital resta perillosament esbiaixat ja que una realitat cada vegada més quotidiana com és la digital queda en mans i és desenvolupada tan sols per uns quants. Tal com diuen Sáinz et al. (2020):
Una tecnología no inclusiva orientada únicamente a algunos hombres y mujeres con unas determinada prácticas y visiones del mundo, probablemente esta excluyendo a aquellas personas que tienen condiciones de vida y experiencias alejadas de la norma para las que las tecnologías son diseñadas. (p. 34)
Al contrari que el sector laboral tecnològic, és ben sabut que l’àmbit cultural i creatiu és un sector majoritàriament feminitzat. Segons l'Organització Internacional del Treball (OIT), el sector de les arts i l’entreteniment té la tercera major representació de dones, just per darrere d’educació i sanitat. (OIT, 2018 citat per Conor, 2021) Aquesta dada connecta amb un aspecte de vital importància com és la bretxa digital, la qual afecta de manera considerable a les dones. Amb la ràpida digitalització de les indústries culturals i creatives, les dones – que recordem que son majoria en aquest sector – poden quedar endarrere en aquest nou escenari laboral. (Conor, 2021, p. 40). La bretxa digital és una preocupació creixent en el sector cultural, la qual cosa posa en entredit la protecció i promoció de la diversitat cultural, objectiu bàsic de la Convenció sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals (Unesco, 2005). Conscients d’aquest fet, l’informe recent sobre gènere, Conor (2021) planteja alguns aspectes clau per fer front a la bretxa digital. Un d’ells és la recollida i anàlisi de dades en els sectors culturals i creatius per tal de poder fomentar l’elaboració de polítiques justes i aplicades. Tal com diu la dita "la informació és poder" i la gestió d’aquesta informació encara més. Per aquest motiu, la recollida de dades del sector cultural i la posterior anàlisi amb perspectiva de gènere esdevé tan important. La inclusió en el món digital passa doncs per ser visibles dins de la gestió de dades massives, i això es pot aconseguir sumant esforços, compartint bases de dades en obert, ja que gràcies a això: "un problema individual aparentment amb anàlisi de dades es pot convertir en un de col·lectiu i a partir d’aquí crear polítiques preventives" (Storydata, 2020, p. 52). Participar dels algoritmes que recullen dades massives es converteix en una necessitat col·lectiva, ja que si només hi participen uns quants acabem fent ús i vivint en un món digital esbiaixat. A tall d’exemple, un estudi recent del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la Universitat Pompeu Fabra ha descobert que els algoritmes de recomanació de música fomenten la bretxa de gènere musical ja que no tenen cap biaix de comportament per compensar la menor presència femenina ("Un estudi troba biaix de gènere...", 2021). Aquest fet demostra fins a quin punt la incidència d’altres mirades en l’àmbit digital és important per erradicar les desigualtats.
Estar més exposades al món digital pot tenir conseqüències negatives com és ara el ciberassetjament, el qual el pateixen més les dones que es dediquen a les arts i a la cultura (Conor, 2021, p. 41). Fer evident aquesta problemàtica i lluitar per acabar amb ella és una de les tasques que promou el col·lectiu de Dones Tech que vetlla perquè la xarxa sigui un espai segur. Fer xarxa de sororitat digital pot ser també una eina molt potent per tal de denunciar situacions injustes o d’assetjament com és el cas del moviment #MeToo, el qual ha viscut i segueix vivint rèpliques arreu del món, també a casa nostra amb el cas dels abusos sexuals a l’Aula de Teatre de Lleida o els produïts a l’Institut del Teatre durant dècades. Ha estat gràcies a les xarxes socials i les TIC que aquests casos han sortit a la llum i han rebut suport. Internet esdevé, per tant, un espai de suport polític i social, el qual ha de ser conquerit i utilitzat pels col·lectius més vulnerables i poder organitzar-se. "Davant d’aquesta realitat, l’accés de la població femenina als recursos que permeten incidir en la construcció del ciberespai —i no només adaptar-s’hi o subscriure-s’hi— es presenta com a urgent. Perquè de la possibilitat de les dones de participar en el disseny de l’estructura virtual en resultarà, indefectiblement, la possibilitat d’introduir-hi la seva mirada i de controlar les pròpies narratives. De generar continguts de resistència, en definitiva." (Flores Paredes, 2021, p. 63)
Un altre aspecte clau per tal de vetllar per la inclusió digital passa per l’assoliment de competències digitals, ja que aquestes permeten l’apoderament en un món cada vegada més tecnificat (Sáinz et al.,2020, p. 22) i així fer disminuir la bretxa digital. Per aquest motiu, les polítiques adreçades a la participació de dones i nenes a la igualtat d’oportunitats en els sectors digitals son, ara més que mai, molt necessàries. Fomentar no només l’accés de les nenes a les carreres tecnològiques sinó les formacions hibrides, on humanitats i món digital es donin la mà. Una de les iniciatives que incideix en donar suport a dones joves creadores en l’àmbit digital és el programa You Are The Next de la Unesco. Tal com es deia al principi, la revolució digital 4.0 pot fer trontollar oportunitats laborals, sobretot en el sector cultural. No hem d’oblidar, però, que la cultura en tant que valor intrínsecament humà, és molt valuosa en l’àmbit de la intel·ligència artificial. Les competències laborals del futur (i del present) son les que apel·len a la: "inteligencia emocional, pensamiento crítico y analítico, innovación, creatividad, aprendizaje activo y estrategias de aprendizaje" (Sáinz et al.,2020, p. 21) i la cultura hi ha de tenir un paper clau necessàriament. Tot allò que la cultura proporciona de manera inherent és el que els hi manca als robots. Pot semblar un argument molt bàsic segons com es miri, però no ho és gens si d’ell en depèn de la cultura del nostre futur.
Es pot caure en l’error de seguir perpetuant aquest pensament limitant de si ets de lletres no pots ser de ciències, de no saber prou d’ordinadors i rendir-se davant d’un software nou o arribar al punt de no saber com canviar de canal a la televisió perquè és més smart que tu. Bromes a part, el que sí és cert és que el món 4.0 és ja una realitat tan física com virtual i s’ha de vetllar perquè es converteixi en un món inclusiu, també des de la cultura. Col·lectius com Colectic treballen per apropar les noves tecnologies als col·lectius socials més vulnerables a través de la cultura, conjurant així un espai d’hibridació social, cultural i tecnològic. Aquest camí d’hibridació entre cultura i tecnologia ha de passar necessàriament per a la inclusió social i la democratització de les noves tecnologies, sinó el tan anhelat món del futur 4.0 serà igual d’injust que el que es viu al present.
Referències bibliogràfiques
Conor, B. (2021). Género & creatividad: progresos al borde del precipicio. Unesco
Flores Paredes, B. (2021). Ciberactivisme feminista a Catalunya. El cas del 8M del 2018. Fundació Josep Irla
Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG). (2021).Les dones a Catalunya 2021. Institut Català de les Dones.
Sáinz, M. Arroyo, L., i Castaño. C. (2020). Mujeres y digitalización. De las brechas a los algoritmos. Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades.
Storydata (coord.). (2020). Les dades obertes i la intel·ligència artificial, eines per a la igualtat de gènere. Generalitat de Catalunya.
Un estudi troba biaix de gènere en els algoritmes de recomanació musical (2021, 15 abril). Focus UPF. bit.ly/3hAgrTe
___________________________________________________________________
- blog de Interacció
- 2557 lectures