Interacció

La creativitat s'ha convertit en una forma més d'esclavitud i l'entusiasme s'ha fet servir com a argument per a l'explotació. La relació entre la precarietat, la cultura i les ganes de treballar de tota una generació en l’era digital
 

L’entusiasme és l’exaltació de l’ànim, una admiració apassionada. Ja fa temps que s’instrumentalitzen la vocació i l’entusiasme per justificar la deriva cap a la precarietat laboral. L’entusiasme és un llibre generacional sobre els que van nàixer a finals del segle XX i van créixer sense èpica però sí amb expectatives, fins que la crisi va assentar les bases d’un nou escenari que s’ha fet estructural; l’escenari de la precarietat i la desil·lusió. 

La multipremiada Remedios Zafra va aconseguir el 45è Premi Anagrama d’assaig amb 'El entusiasmo: precariedad y trabajo creativo en la era digital' al que es va presentar amb el pseudònim de Regina Reina de la Escalera. Utilitza la figura de la Sibila per parlar d’un perfil de persona, que s’identifica amb una dona permanentment connectada, amb aspiracions creatives i pocs recursos. Entusiasta i treballadora. La història de la Sibila és la de la classe digital i precària i, recorrent el seu auge i caiguda.Totes som la Sibila.

 

Presentació del llibre 'El entusiasmo, precariedad y trabajo cretivo en la era digital' de Remedios Zafra

 

L’assaig diferència entre l’entusiasme íntim, el sincer, i l’entusiasme induït, alimentat per les lògiques neoliberals. Aquest últim es converteix més aviat en una màquina del capitalisme per instrumentalitzar la passió creadora i per tant el propi entusiasme. Constitueix també una clau del text el moment històric actual, l’era digital. “Solos y conectados, me parece que lo que caracteriza a los entusiastas no es solo el individualismo inducido por la competencia feroz y la conformación de nuestras vidas frente a las pantallas, sino la aceleración del péndulo que estimula a pasar más rápidamente de la presión ante la expectativa a la resignación que desmoviliza.”

Zafra, com és habitual en els seus textos, també posa de manifest la doble opressió patida per les dones en el sector. La ‘cultura feminitzada’, el límit en que les pràctiques són considerades treball com a pràctiques que poden donar (o no) autonomia i poder als subjectes que las realitzen. Es fa un símil, aleshores, entre el món del treball cultural i món del treball de les cures; ambdós feminitzats i per tant precaris. Així doncs “el mundo del trabajo cultural (que yo ampliaría marcadamente a parte del académico) supone nuevas formes de explotación y una alto índice de trabajo no remunerado, pero no más que el trabajo doméstico y de cuidados”.

Per a tots els que ens sentim partícips i víctimes d’aquest entusiasme col·lectiu, aquell llibre en ajudarà a reflexionar sobre la nostra pròpia realitat, Zafra ens insta a baixar del tren.   

 

 

Cita bibliogràfica
 

Zafra, R. (2017). El Entusiamo : precariedad y trabajo creativo en la era digital. Barcelona : Anagrama

Centre d'Informació i Documentació (CIDOC)  Signatura: S 01834

 

 

_______________________________________________________________________