#Compartim. Especial Mondiacult 2025
Barcelona ha estat aquests dies l’epicentre mundial de la reflexió cultural. La celebració de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica ha posat sobre la taula idees, propostes i reptes que van molt més enllà de les institucions: drets culturals, diversitat lingüística, nous rols dels museus, el paper dels joves, la igualtat de gènere o l’impacte de la intel·ligència artificial. Tot un mosaic de debats que ens interpel·len directament com a societat i que conviden també a repensar la cultura des de la proximitat, als municipis.
Drets culturals: de la teoria a l’acció
Drets culturals: l’hora de passar a l’acció
Judit Calveras Casanovas, 3 d'octubre de 2025
Barcelona ha estat l’escenari de Mondiacult 2025 i de l’Àgora Cívica, dos espais que han posat els drets culturals al centre del debat global i local. Des de la seva formulació a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) fins a Mondiacult 2022, el camí ha anat consolidant la cultura com a dret ciutadà i bé públic global. Les sessions de l’Àgora han posat de relleu que els drets culturals s’han de construir des de baix i vinculats a altres esferes com l’educació i la igualtat de gènere. Les dades evidencien desigualtats persistents —tant de gènere com territorials— i reclamen polítiques concretes que passin dels discursos a l’acció. A escala urbana, l’accés desigual als equipaments i a la participació cultural reforça desigualtats socials ja existents.
"Hem recordat que drets culturals són part integrant dels drets humans i, per tant, indissociables."
Llegiu l’article complet: nuvol
Un museu virtual contra el tràfic cultural
Trobem-los!
Maria Palau, 3 d'octubre de 2025
En el marc de Mondiacult s’ha presentat a Barcelona el Museu Virtual d’Objectes Culturals Robats, una iniciativa de la UNESCO dissenyada per l’arquitecte Francis Kéré. El projecte, que ha costat poc més de dos milions d’euros —amb aportacions d’Aràbia Saudita—, exposa més de 250 peces procedents de 56 països que han estat sostretes i formen part del tràfic il·legal de patrimoni. El museu ofereix reproduccions digitals d’algunes obres mitjançant intel·ligència artificial i informació associada a cada peça, amb l’objectiu de conscienciar sobre aquest delicte i contribuir a la recuperació i restitució del patrimoni cultural espoliat.
"La raó de ser del Museu Virtual d’Objectes Culturals Robats és recuperar-los i restituir-los als seus propietaris."
Llegiu l’article complet: El Punt Avui
Els museus com a agents socials del segle XXI
Mondiacult y el Nuevo Rol Social de los Museos
EVE, 2 d'octubre de 2025
A Mondiacult 2025 es va destacar la necessitat que els museus evolucionin de “temple d’objectes” a espais actius de societat. Sovint encarregats només de conservar i exhibir, haurien d’assumir rols de vinculació comunitària, co-curadoria, educació participativa i programació que abraci salut, inclusió i sostenibilitat. La convergència entre cultura i salut emergeix com un eix central: implicar els museus en estratègies públiques que reconeguin els seus efectes en el benestar. Tot això, però, es xoca amb limitacions reals: recursos escassos, fragmentació institucional, desigualtats territorials i dificultats per mesurar l’impacte de les intervencions. El desafiament futur és transformar els museus en motors de cohesió social, resiliència i cura col·lectiva.
"Si el siglo XX definió al museo como guardián de la memoria, el siglo XXI lo convoca a ser un motor de cuidado colectivo."
Llegiu l’article complet: evemuseografia
Barcelona, casa de llengües i refugi de veus
El dret a la llengua és el dret a ser
Tània López, 2 d'octubre de 2025
El PEN Català va organitzar dins Mondiacult 2025 la jornada El dret a la llengua, un dret cultural, que va posar en relleu la defensa dels drets lingüístics com a drets humans. A l’Antic Teatre es va celebrar una primera taula rodona amb activistes com Pit-roig Vinyals i Abduweli Ayub, que van denunciar el lingüicidi i la necessitat que els estats i institucions garanteixin el dret a la llengua materna. La segona taula va destacar el paper transformador de les ciutats en la protecció del patrimoni i la diversitat cultural, amb l’anunci que Barcelona acollirà l’Assemblea General d’ICORN el 2026. La jornada va concloure amb una lectura poètica multilingüe, reafirmant Barcelona com a espai d’acollida i de defensa de les llengües minoritzades.
"El dret a la llengua és, abans que res, el dret de ser"
Llegiu l’article complet: nuvol
Neix la Declaració de Barcelona per fer visible la cultura global
Mondiacult: nace la declaración de Barcelona
Justo Barranco, 1 d'octubre de 2025
Mondiacult 2025 va culminar amb l’aprovació unànime de la Declaració de Barcelona, que eleva els drets culturals a categoria de drets humans i reclama inserir la cultura com a Objectiu de Desenvolupament Sostenible a l’ag enda de l’ONU. La declaració juga amb el concepte de cultura com a bé global, motor de transformació social i palanca per afrontar reptes com el canvi climàtic, les crisis humanitàries i la intel·ligència artificial. També insta a protegir la llibertat artística, garantir una remuneració justa per als creadors, incloure la dimensió cultural en les polítiques climàtiques i abordar la redistribució digital del valor generat per la IA.
"Que la declaración aprobada se convierta en realidades"
Llegiu l’article complet: lavanguardia
Cultura, conflicte i pau: eines i contradiccions
La cultura com a conflicte i constructora de pau
Pau Folguera Bujia, 1 d'octubre de 2025
A l’Àgora Cívica, en el marc de Mondiacult 2025, es van reunir veus d’arreu del món per reflexionar sobre el paper de la cultura en territoris amb conflictes armats. Les jornades van evidenciar que la cultura no és neutral: pot ser eina de cohesió i pau, però també justificar violència i discriminació. Es van compartir experiències com la xarxa TEJA d’espais culturals en emergències (Ucraïna, Palestina), els brodats col·lectius xilens (arpilleras), el monument nòmada Što te nema (“On has estat?”) sobre la memòria de Srebrenica o projectes bascos de reconciliació. Els testimonis des de Colòmbia, Jordània o Bòsnia van remarcar la fragilitat dels drets culturals en contextos on ni tan sols el dret a existir és garantit.
“La cultura no és neutral. Pot ser escut o espasa. No és necessàriament positiva.”
Llegiu l’article complet: nuvol
Joves: cultura inaccessible si l’òpera costa la meitat del lloguer
Los jóvenes hablan en Mondiacult: “Es difícil amar la cultura si una entrada de ópera cuesta la mitad de tu alquiler”
Jordi Sabaté, 1 d'octubre de 2025
A MondiaYouth, la trobada juvenil de Mondiacult 2025, joves de tot el món van criticar que la cultura siga tractada com un luxe. Van parlar de barreres reals: entrades d’òpera que representen la meitat del cost d’un lloguer o llibres i concerts amb preus inabastables. Van destacar la manca de poder per decidir els pressupostos culturals, l’exclusió de perspectives juvenils i la necessitat d’estendre el concepte de cultura més enllà de teatres i auditoris. També van reclamar major accessibilitat digital, inclusió normativa i representació activa dels joves en institucions culturals.
"Con demasiada frecuencia se olvida que los jóvenes somos el futuro de la cultura y si se nos excluye, se está ahogando el potencial cultural de las sociedades."
Llegiu l’article complet: eldiario.es
Cultura: entre ornement i barbàrie
Cultura ornamental
Josep Maria Fonalleras, 1 d'octubre de 2025
Josep Maria Fonalleras reflexiona sobre l’ambigüitat del concepte de cultura, capaç de designar tant obres mestres de l’art i el pensament com pràctiques socials quotidianes o fins i tot realitats denigrants com la “cultura de la violació”. A partir de fonts històriques i etimològiques, l’autor recorda que “cultura” també vol dir conreu o ornament. Amb aquesta mirada crítica, qüestiona el discurs grandiloqüent i buit que ha dominat MONDIACULT 2025, on es proclama la cultura com a “bé públic global” o “agent de pau”, sense sempre traduir-ho en compromisos reals. Fonalleras adverteix, seguint Walter Benjamin, que tota manifestació cultural porta alhora la petja de l’horror i la barbàrie.
“No hi ha document de cultura que no sigui, al mateix temps, un document de barbàrie.”
Llegiu l’article complet: elperiodico
Un algoritme per fer visible el català
Per a un algoritme que afavoreixi el català
Jordi Bordes, 30 de setembre de 2025
En el marc de l’Àgora Cívica de Mondiacult 2025, es va debatre sobre el futur del català a l’entorn digital i el paper dels algoritmes en la seva visibilitat. Creadors i experts van alertar que, mentre l’ús social del català retrocedeix al carrer, internet ofereix oportunitats de creixement, tot i les barreres dels algoritmes. Influencers i especialistes van remarcar la necessitat d’interaccions massives en català perquè les plataformes el reconeguin, així com d’explorar xarxes alternatives i influir en la configuració d’algoritmes més inclusius. Es va insistir en el treball col·lectiu i en la creació d’espais de suport, com la futura Casa de la Creació Digital de Barcelona, per consolidar una comunitat digital en català.
“Cal interactuar a la xarxa en català per demostrar que és un nínxol interessant per difondre missatges.”
Llegiu l’article complet: El Punt Avui
Cultura i llengua, entre la transició i la revolució
Cultura i llengua: un futur millor?
Gina Rigol, 30 de setembre de 2025
L’Àgora Cívica ha dedicat diverses taules a debatre el futur de la cultura i la llengua catalanes. Des de la provocació de Genís Roca sobre si cal transició o revolució, fins a la defensa d’un 3Cat renovat per Lluís Noguera, les converses van posar sobre la taula la necessitat de repensar com la societat s’apropa a la cultura catalana. Es van destacar la mirada desacomplexada de la joventut, la recuperació d’espais com el carrer i la inclusió real de la diversitat en la cultura i en els espais de decisió. A internet, creadors com Pol Solernou i Fran Tudela van reclamar més suport institucional i privat per consolidar continguts en català, i es va plantejar la creació d’una Casa del Contingut Digital a Barcelona. El debat va coincidir en la urgència d’apostar per la cultura com a eina de comunitat.
“Si hi ha un contingut que interpel·li la diversitat en català, la llengua serà seva".
Llegiu l’article complet: nuvol
Creativitat i IA: regulació urgent
Creativitat augmentada: intel·ligència artificial i pràctiques culturals
Pau Folguera Bujia, 30 de setembre de 2025
A l’Àgora Cívica, experts internacionals van debatre sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en la cultura i les arts. Alexandra Xanthaki, relatora especial de l’ONU en drets culturals, va alertar del control del debat per part de grans corporacions i de la vulneració de drets que això comporta. Guillaume Prieur va defensar una major protecció dels drets d’autor i la negociació col·lectiva dels creadors, mentre que Octavio Kulesz va recordar que els algoritmes ja fa anys que condicionen l’accés a la cultura, i va demanar més voluntat política per aplicar regulacions efectives. Eva Sòria va posar l’accent en els drets morals dels artistes i en la necessitat d’actualitzar la legislació de propietat intel·lectual. Tot i les diferències, els ponents van coincidir en la urgència d’abordar la regulació de la IA per protegir la creació cultural.
"No som tecnòfobs, però cal regular la IA"
Llegiu l’article complet: nuvol
Drets d’autor vs. IA: Brasil marca el ritme
Margareth Menezes, ministra de Cultura de Brasil, en Mondiacult: “Los derechos de autor deben estar garantizados con el avance de la IA”
Lorraine Delorenzo , 30 de setembre de 2025
Margareth Menezes, ministra de Cultura del Brasil, va intervenir a Mondiacult 2025 proposant que els drets d’autor s’han de garantir en paral·lel amb l’expansió de la intel·ligència artificial. Va advocar perquè la regulació digital protegeixi la creativitat i la memòria cultural, alhora que reconegui les cultures tradicionals i la riquesa lingüística. Menezes va destacar la necessitat de metodologies reguladores pròpies per a cada país, amb diàleg entre plataformes tecnològiques, governs i sectors culturals. Brasil aspira a incloure la cultura com a objectiu de desenvolupament sostenible en l’Agenda 2030. També va assenyalar que les relacions culturals amb Espanya passen per un moment òptim, amb col·laboracions en polítiques comunitàries i economies creatives.
“En un momento de confrontación política como el que vivimos, cuando los gobiernos se radicalizan, la cultura suele ser uno de los primeros blancos de ataque.”
Llegiu l’article complet: elpais
El català esdevé llengua oficial a Mondiacult 2025
Barcelona 2025: el català, llengua oficial i símbol de diversitat a MONDIACULT.
José López Pérez, 30 de setembre de 2025
Barcelona ha inaugurat Mondiacult 2025 amb el reconeixement del català com a llengua oficial del fòrum de la UNESCO, un fet històric que reivindica la diversitat lingüística i els drets culturals. El ministre Ernest Urtasun va recordar Salvat-Papasseit per subratllar la cultura com a cohesió i memòria. Les sessions paral·leles sobre intel·ligència artificial van obrir un debat entre Lluís Nacenta i la ministra d’Estònia: el primer va defensar la importància del diàleg humà davant la IA, i la segona va alertar sobre el “value gap” i el risc d’exclusió de les llengües petites. Estònia va destacar també la seva aposta educativa amb el programa AI LEAP per formar en pensament crític i creativitat. Ambdós discursos van coincidir en reclamar governança inclusiva i cooperació internacional perquè la IA sigui un instrument de diversitat i justícia cultural.
“La nació comença amb el llibre”
Llegiu l’article complet: nosolocine
Chile inspira a Espanya: per què cal un Museu de la Memòria
Lecciones de Chile sobre por qué España necesita un Museo de la memoria
Laura García Higueras, 29 de setembre de 2025
L’article relata l’experiència del Museu de la Memòria i els Drets Humans de Xile com a model per a Espanya. Aquest museu funciona com a “lloc de consciència”, on els visitants no només observen documents sinó que participen activament en la reflexió col·lectiva sobre drets humans i memòria històrica. Dirigit per María Fernanda García, reivindica que aquests espais siguin accessibles, adaptats a diversos públics i digitalitzats per amplificar el seu abast. L’autora defensa que Espanya necessita un museu similar per confrontar el seu passat, promoure una veritat històrica compartida i crear vasos de cohesió social. També alerta del risc que la construcció d’aquests espais dependrà de voluntats polítiques concretes i temporals.
“Sociedad pacífica no significa inerte, sino todo lo contrario, implica mantenernos todo el tiempo alerta y muchos más comprometidos por lo que queremos construir.”
Llegiu l’article complet: eldiario
Cultura i creativitat com a motor global
El Paper de la Cultura i les Indústries Creatives en l' Economia i la Societat Global.
Laia Marsal Ferret, 29 de setembre de 2025
En una sessió de Mondiacult 2025, Japó, Austràlia i Amèrica Llatina van presentar estratègies per reforçar la cultura i les indústries creatives. Japó aposta per triplicar el consum internacional de productes culturals i donar suport a joves creadors, amb iniciatives com els Music Awards Japan i serveis legals gratuïts per artistes. Austràlia impulsa una estratègia nacional de discapacitat en les arts i projectes de moda indígena per promoure inclusió i diversitat. A Amèrica Llatina, es va subratllar la necessitat de convertir la cultura en dret efectiu, protegir els treballadors culturals i enfortir la digitalització després de la pandèmia. Les dades mostren el pes del sector: 6,2% de l’ocupació i 3% del PIB regional.
“La cultura, además de generar economía, cura y une a las comunidades, consolidándose como un elemento esencial del desarrollo humano y social.”
Llegiu l’article complet: nosolocine
La IA ha de ser aliada de llengües i patrimoni a Mondiacult
La Inteligencia Artificial debe preservar el patrimonio cultural y lingüístico
Raúl Parra, 29 de setembre de 2025
A Mondiacult 2025, el subdirector general de Cultura de la Unesco va situar la intel·ligència artificial i la pau com els eixos estructurals del debat. En la sessió “Cultura i Tecnologies Digitals”, responsables de diferents països van defensar que la transformació digital ha de ser humana, justa i inclusiva, i que la IA no hauria de substituir la creació humana sinó potenciar-la.Representants portuguesos van proposar mesures per assegurar l’equitat en l’accés digital, protegir les llengües minoritàries, remunerar justament els creadors i garantir la diversitat cultural en plataformes digitals. També es va posar com a exemple el projecte portugès Patrimonio Cultural 360, que digitalitza i visibilitza milers de béns patrimonials.
“La cultura siempre es una conversación”
Llegiu l’article complet: dplnews
La cultura, dret humà i motor global
La cultura reclama el seu lloc: la Unesco presenta el primer Informe Mundial sobre Polítiques Culturals.
Laia Marsal, 29 de setembre de 2025
La Unesco ha presentat el Informe Mundial sobre Polítiques Culturals, una radiografia inèdita de l’estat de la cultura a escala global. Amb dades de 196 països i 116 ciutats, el document mostra el pes econòmic de la cultura —3,39% del PIB mundial i 3,55% de l’ocupació— però també les grans desigualtats entre regions. Posa l’accent en els drets culturals com a dret humà, la igualtat de gènere, la protecció del patrimoni i els reptes de la transformació digital i la intel·ligència artificial. El text subratlla que la cultura no és accessòria al desenvolupament, sinó el seu cor, i ofereix un marc amb indicadors i recomanacions per orientar polítiques públiques més justes, inclusives i sostenibles.
“La cultura no es el eco del pasado, sino la respiración del futuro.”
Llegiu l’article complet: nosolocine Informe: UNESCO Digital Library
La cultura, motor de drets i resistència
Barcelona 2025: la cultura com a palanca de transformació, resiliència i pau.
José López Pérez, 29 de setembre de 2025
Barcelona ha inaugurat Mondiacult 2025 i la XXII Conferència Iberoamericana de Ministres de Cultura amb un missatge contundent: la cultura és un dret fonamental i una eina de transformació social. El ministre espanyol Ernest Urtasun va remarcar el seu paper polític davant la crisi climàtica, la desigualtat i la pèrdua de biodiversitat. La presència de Palestina va simbolitzar la cultura com a resiliència i memòria en contextos de violència. Els països iberoamericans van reafirmar la Declaració de Barcelona i van acordar actualitzar la Carta Cultural Iberoamericana amb nous compromisos: drets laborals per a artistes, fons de suport a la cultura, xarxes d’educació artística i una aposta per la sostenibilitat i la diversitat. La jornada va situar la cultura com a bé públic global i palanca de pau, democràcia i futur.
“La cultura no es un mero espacio de creación o entretenimiento. Es una herramienta profundamente política, una garantía de humanidad, de diversidad y de igualdad entre las personas y entre los pueblos.”
Llegiu l’article complet: nosolocine
Cooperatives culturals surten del marge
El cooperativisme es reivindica com a actor cultural al Mondiacult
Marta Rosique Saltor, 26 de setembre de 2025
Barcelona, la Casa Abacus va acollir una jornada internacional que reivindica el rol de les cooperatives dins l’agenda cultural i el desenvolupament sostenible. S’han posat en relleu pràctiques cooperatives locals que conjuminen cultura, economia social i participació comunitària. L’acte va exposar com aquestes organitzacions poden oferir models alternatius en la producció, distribució i accés a la cultura, contribuint a una visió més inclusiva i menys mercantilitzada del sector. També es va destacar la necessitat que els organismes públics incorporin el cooperativisme com actor actiu en polítiques culturals i impulsin mesures de suport específiques.
“El cooperativisme es reivindica com a actor cultural al Mondiacult .”
Llegiu l’article complet: Jornal.cat
Definir cultura per fer-la mesurable
Proposing a Precise, Functional, Universal Definition of Culture, Cultural Identity and Cultural Diversity
Cultural Infusion, 23 de setembre de 2025
Cultural Infusion proposa al Mondiacult 2025 una definició funcional i universal de cultura, identitat cultural i diversitat cultural per superar la ambigüitat conceptual. El seu CEO, Peter Mousaferiadis, defensa que sense una definició precisa no és possible mesurar, comparar o formular estratègies sòlides. Suggereixen que la diversitat cultural comprengui quatre dimensions mesurables —lloc, patrimoni, llengua i sistema de creences— i que la identitat cultural inclogui atributs apresos o biològics. Aquest marc busca convertir la diversitat cultural d’un ideal abstracte en una eina de política pública basada en dades, i fer-la visible amb tecnologies que facin emergir atributs culturals invisibilitzats.
“Cultural diversity is the precise measurable variety, disparity, balance and mutuality within a defined group at a defined moment across the four categories of place, heritage, language and belief system.”
Llegiu l’article complet: culturalinfusion
Drets culturals, patrimoni i IA al centre del debat
El ojo crítico - Derechos culturales desde Mondiacult 2025
- 30/09/2025
La segona jornada de Mondiacult 2025 va posar el focus en diversos reptes clau per al sector cultural. Jazmín Beirak, directora general de Drets Culturals del Ministeri de Cultura d’Espanya, va exposar els avenços en aquest àmbit. Alhora, Agnès Bastlle va presentar el primer Museu Virtual d’objectes robats, impulsat per la Unesco i la Interpol per conscienciar sobre el tràfic il·legal de patrimoni cultural. A l’Àgora Cívica, Ana Villarroya, professora de la Universitat de Barcelona, va subratllar la persistència de la bretxa de gènere a la indústria cultural. Finalment, Marta Peirano i Lluís Nacenta van obrir el debat sobre els desafiaments que la intel·ligència artificial planteja per a la cultura.
“La brecha de género sigue exigiendo en la industria cultural”
Escolteu el programa complet: Apple Podcasts
La cultura a l’agenda global i local de Mondiacult
El ojo crítico - El estado de la cultura desde Mondiacult 2025
- 29/09/25
A Mondiacult 2025, la trobada mundial de la Unesco sobre cultura, es van abordar qüestions clau des de diverses perspectives. Ernesto Ottone, subdirector general de Cultura de la Unesco, va destacar els objectius de l’organització en relació amb l’Agenda 2030. La lingüista mexicana Yásnaya Elena Aguilar Gil, amb Montse Soto, va reflexionar sobre el paper del llenguatge. Daniel Gallego va apropar l’Àgora, espai de debat amb participació de la societat civil. També hi va intervenir Miquel Iceta, ambaixador d’Espanya davant la Unesco, amb una mirada sobre l’estat de la cultura al país. Finalment, Jordi Pascual, coordinador de la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units, va remarcar la importància de la cultura en el desenvolupament sostenible.
“La cultura es determinante en el desarrollo sostenible”
Escolteu el programa complet: Apple Podcasts
El missatge és clar: la cultura ha deixat de ser només una política sectorial per esdevenir un dret humà, un bé comú i una condició imprescindible per a la democràcia i la vida digna. Des de les institucions globals fins als espais locals, el repte és passar dels grans discursos a les accions concretes. Per això, els municipis tenen un paper fonamental: garantir l’accés, la participació i la creació cultural en igualtat de condicions, fer de la diversitat un valor compartit i convertir la cultura en motor de transformació social. Mondiacult 2025 ens recorda que aquest futur no s’escriurà sol: caldrà fer-lo plegats, des de baix i amb mirada col·lectiva.
_____________________________________________________________________________________________________
- 304 lectures
