Interacció

Una mirada a la despesa cultural local del 2023: continuïtat, diferències entre municipis i reptes de sostenibilitat
 

Un any més, els governs locals han estat la principal font de finançament públic de la cultura a Catalunya. El 2023, la despesa cultural liquidada per ajuntaments, consells comarcals i diputacions va arribar als 831,7 milions d’euros, una xifra molt similar a la de 2022. Després d’uns anys de forta pujada, el creixement s’atura, però es manté el nivell.

Entre 2021 i 2023, la despesa cultural local ha crescut un 13,4%. Aquesta evolució positiva reflecteix el compromís sostingut dels governs locals amb la cultura, malgrat les incerteses econòmiques dels últims anys.

La despesa per càpita cultural se situa en 106,4 euros per habitant. Aquesta xifra mostra una estabilització respecte a l’any anterior, després d’una pujada significativa el 2022. Tot i que la xifra és alta, també cal tenir en compte que l’augment dels costos i la inflació poden reduir-ne l’impacte real.

Els municipis mitjans i grans són els que concentren la major part de la despesa. Els municipis de més de 100.000 habitants acumulen més del 35% de la despesa total, mentre que els municipis petits depenen en gran mesura del suport de diputacions i altres ens supramunicipals per garantir serveis culturals bàsics.
  

On van a parar els diners?

Les partides més rellevants de despesa cultural continuen sent les de funcionament d’equipaments, especialment biblioteques, centres cívics i auditoris o teatres municipals, que absorbeixen gairebé el 45% de la despesa total. A més, destaquen també les activitats culturals programades directament pels ajuntaments, com ara festivals, festes majors, cicles de concerts o exposicions, que representen una part important del pressupost.

La partida de serveis culturals generals (que inclou personal, suport tècnic, gestió i funcionament de les àrees de cultura) representa gairebé el 20% del total, i mostra el pes de l’estructura administrativa i tècnica que sosté el sistema cultural municipal.

La gestió de patrimoni, museus i arxius també té un pes significatiu, especialment en municipis mitjans i grans, mentre que en municipis petits, les aportacions a entitats locals i l’organització d’activitats tenen un pes més gran.

Tot plegat mostra que la despesa cultural local està fortament vinculada a la proximitat amb la ciutadania, amb una aposta clara pel manteniment de l’oferta i dels equipaments.

A més, aquesta distribució confirma que la base de l’acció cultural municipal passa, sobretot, per la infraestructura i l’estructura de gestió: equipaments, personal, suport tècnic, manteniment... És a dir, garantir el funcionament estable del sistema abans que no pas impulsar programacions puntuals o projectes innovadors. Aquesta estabilitat és una fortalesa, però també interpel·la sobre com equilibrar-la amb la capacitat de renovar-se i experimentar.
 

Observem

Els governs locals, i especialment els municipis, consoliden el seu compromís amb la cultura com a política pública, mantenint l’esforç pressupostari en un context d’incertesa econòmica. Tot i això, el ritme d’augment s’ha moderat i convida a estar atents a possibles desacceleracions en els propers exercicis. El repte és doble: assegurar que la despesa cultural no perdi pes real i alhora corregir les desigualtats entre municipis, que poden condicionar l’equitat del sistema.

Les dades mostren que la cultura té un paper estructural en la planificació local, però també que cal continuar analitzant-la per garantir sostenibilitat, capacitat de renovació i accés equilibrat al conjunt del territori.
 
 
 

Referència

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (2025). Despesa en cultura de l’administració local de Catalunya 2023 (Cultura Viva, núm. 58). http://hdl.handle.net/20.500.12368/34939

_____________________________________________________________________