Llegit avui, el text conserva força perquè no planteja el museu com un espai neutral. El presenta com un lloc on es negocien valors, formes de legitimitat, relacions amb el coneixement i maneres diferents d’entendre la funció pública de la cultura. I això continua sent una qüestió central per a qualsevol política cultural contemporània. (n. de l'e., 2026)
Hi ha moments en què els debats culturals deixen de parlar només de programació, col·leccions o públics i passen a discutir una altra cosa: què entenem avui per institució cultural i quin paper li atribuïm dins la vida pública. El debat recollit a Revista de Catalunya sota el títol L’art contemporani a debat és valuós precisament per això.
Visites i clics. Els públics del Patrimoni Cultural a Catalunya i la COVID-19