Museus i desinformació: com construir confiança en temps de fake news

Els museus de proximitat tenen un paper clau per reforçar el pensament crític i la transparència en un context marcat per la postveritat. El VI Espai Confluències, organitzat per la Xarxa de Museus Locals, ens aporta reflexions i pistes per traduir aquest repte en accions municipals.
  

La relatoria

La relatoria, a càrrec de la periodista Maria Palau, recull les idees centrals de les intervencions de Marc Amorós, Simona Levi i Jorge Luis Marzo, així com les aportacions del debat amb el públic.
  

Marc Amorós (periodista)

• Situa l’origen de l’“era daurada de la desinformació” amb el trumpisme i la pandèmia.

• Les fake news són una indústria amb intencions econòmiques i ideològiques, que es difonen perquè són emocionals, fàcils de llegir i reforcen prejudicis.

• Conseqüències: erosió de la confiança en institucions i ciència, polarització, deshumanització del contrari i fatiga informativa.

• Adverteix que la IA farà créixer la desinformació i que el repte no és tant creure mentides concretes sinó perdre la confiança en la veritat mateixa.
    

Simona Levi (activista i estratega tecnopolítica)

• La desinformació no és nova ni culpa d’Internet: és un negoci sostingut per governs, partits, mitjans i corporacions.

• Defensa el principi “follow the money": rastrejar qui finança i monetitza la propaganda.

• Proposa regular la indústria amb transparència i verificació obligatòria, no limitant la llibertat d’expressió.

• Cal institucionalitzar la verificació de fonts i exigir traçabilitat a qualsevol actor que difongui informació pagada.
    

Jorge Luis Marzo (historiador de l’art)

• Recorda que els museus històricament han estat “sistemes de verificació” però també han generat falsedats (relats nacionals, col·leccions d’origen colonial, discursos autoritaris).

• Reivindica que els museus petits sovint funcionen com a espais de debat i pensament crític.

• Defensa que els museus han de mantenir la complexitat i obrir-se a preguntes, no només donar respostes.

• Els museus són útils quan combinen recerca, transparència i relació honesta amb el públic.
    

Debat i aportacions de la sala

• Els museus locals tenen un paper clau: proximitat, confiança i capacitat pedagògica per fomentar pensament crític.

• Es reclama més transparència institucional (finançament, personal, pressupostos).

• Es destaca la necessitat de formats participatius i d’eines per entrenar en verificació.

• Els museus poden ser plataformes d’accés a informació fiable i de construcció de criteri ciutadà.
    

De la relatoria se’n desprenen diverses orientacions útils per al treball dels museus locals i dels equipaments patrimonials de proximitat. A tall de síntesi, es poden destacar sis línies d’acció
  

1. Els museus locals com a espais de confiança

La proximitat amb la ciutadania dona als museus municipals un potencial privilegiat per generar pensament crític i contrarestar la desinformació.

2. Transparència i coherència institucional

Cal cuidar la relació de confiança amb els usuaris: la informació sobre col·leccions, pressupostos i gestió ha de ser clara i accessible.

3. Pedagogia de la verificació

Els museus poden ensenyar a contrastar, interpretar i contextualitzar informacions, amb metodologies aplicades a les exposicions i activitats.

4. Assumir la complexitat

En un context de respostes fàcils i polarització, els museus han d’obrir preguntes i mantenir la diversitat de veus, no reduir-se a discursos unívocs.

5. Veure la desinformació com a estructura de poder

Els municipis poden aprofitar els museus per fer visibles els interessos que hi ha darrere la propaganda, fomentant una mirada crítica sobre el poder i els relats dominants.

6. Museus com a llocs de recerca i interacció

Més enllà de custodiar objectes, els museus locals poden oferir experiències per viure, debatre i interpretar el patrimoni com a eina de ciutadania activa.
  

La relatoria completa recull amb detall les aportacions de Marc Amorós, Simona Levi i Jorge Luis Marzo, i ofereix un mosaic d’idees útil per entendre la desinformació i el paper dels museus en temps de postveritat. Llegir-la sencera és una oportunitat per aprofundir en un debat que va més enllà de l’àmbit patrimonial: és un repte democràtic i social que també es juga des dels museus de proximitat.
  
  

Llegiula relatoria completa :relatoriadiba_def_web-pdf [2]

___________________________________________________________________