Interacció

  
  
Un festival concentra una programació en el temps i participa en una trama de relacions que el desborda. Aurélien Djakouane i Emmanuel Négrier analitzen aquesta empremta social i territorial a través dels models econòmics, els públics, les cooperacions i el voluntariat. La seva recerca permet interrogar la distància entre l’expansió dels festivals i la democratització de la vida cultural.  

Publicat el 2021, Festivals, territoire et société recull els resultats de tres anys de recerca del projecte SoFEST!, iniciat abans de la pandèmia i completat durant la crisi sanitària. La desaparició temporal dels festivals ofereix un punt d’observació especialment revelador: permet examinar què es perd amb la cancel·lació d’una edició, en termes econòmics, artístics i socials. El llibre situa aquesta qüestió dins el procés de festivalització de la cultura impulsat durant les darreres dècades. 

La lectura del conjunt es pot articular al voltant d’aquesta frase: l’empremta d’un festival es construeix en les relacions que sosté, també fora dels dies de programació. Les cooperacions amb equipaments, centres educatius i altres agents culturals donen continuïtat territorial a l’esdeveniment. Les accions pedagògiques, les residències i les activitats durant l’any mostren que la seva temporalitat efectiva pot ser més extensa que el calendari anunciat. 

Aquesta perspectiva exigeix reconèixer l’heterogeneïtat del món festivaler. L’estudi identifica set famílies a partir de la combinació entre oferta, públic, pressupost, despesa artística, subvencions i voluntariat. Hi conviuen grans esdeveniments emblemàtics, festivals vinculats a estratègies de marca, projectes amb un suport públic important i iniciatives sostingudes àmpliament per persones voluntàries. La tipologia permet comprendre que dimensions semblants poden correspondre a formes d’organització i dependències diferents. 

L’anàlisi dels públics introdueix una qüestió decisiva. Els festivals estudiats atreuen principalment residents del seu entorn departamental i regional, amb perfils que varien segons les disciplines. La música actual convoca públics més joves; la música clàssica, públics de més edat. Alhora, el pes de les persones amb estudis superiors i de les categories professionals més afavorides assenyala la persistència de la selecció social. La recerca posa així en qüestió l’equivalència entre expansió de l’oferta i democratització cultural. 

El voluntariat també forma part d’aquesta estructura social. Les motivacions de l’engagement combinen vincles personals, experiència artística i arrelament territorial. Els perfils observats presenten, igualment, una elevada qualificació educativa. Participar en l’organització del festival i assistir-hi són pràctiques travessades per condicions socials que cal examinar. 

En aquest sentit, el llibre ofereix un criteri útil per a les polítiques culturals locals: valorar un festival requereix reconstruir les relacions, els recursos i les formes de participació que el fan possible. Aquesta aportació demana una precaució metodològica: identificar cooperacions o recollir objectius declarats d’accessibilitat no demostra, per si mateix, una reducció de les desigualtats. Per traslladar aquesta mirada als municipis catalans caldria estudiar també qui queda fora, com es distribueixen les responsabilitats i quina continuïtat tenen els vincles entre edicions. La qüestió de fons és quina vida cultural contribueix a sostenir cada festival.
  

Referència 

Djakouane, A., i Négrier, E. (2021). Festivals, territoire et société. Presses de Sciences Po; Ministère de la Culture, Département des études, de la prospective et des statistiques.
  

Llibre registrat i disponible al catàleg bibliogràfic CERCles especialitzat en polítiques culturals i pensament contemporani.