Interacció

  
  
Les ciutats han adquirit protagonisme cultural a través de la cooperació amb l’Estat, la consolidació de recursos propis i la incorporació de la cultura a les estratègies urbanes. Guy Saez reconstrueix aquesta trajectòria a França i examina com la metropolització transforma les relacions entre institucions, economia i legitimitat cultural.
  

A La gouvernance culturelle des villes, publicat el 2021, Guy Saez ressegueix les polítiques culturals urbanes franceses des de la creació del Ministeri d’Afers Culturals el 1959 fins als anys 2020. El fil conductor és la cooperació entre l’Estat i els governs locals, travessada per una tensió persistent entre la promoció de l’excel·lència artística i el reconeixement de les cultures populars.

La trajectòria s’organitza en tres règims. La descentralització cultural, entre 1960 i 1980, construeix relacions de partenariat entre l’Estat i les ciutats abans de les reformes de descentralització de competències de 1982 i 1983. La territorialització, entre 1980 i 2000, reforça la capacitat municipal gràcies als recursos financers i a la professionalització dels equips. Amb la metropolització, des dels anys 2000, la globalització introdueix nous referents i consolida les grans ciutats com a centres de comandament cultural.

Aquesta història inclou les polítiques d’equipaments, l’educació popular, la conversió del patrimoni en recurs de desenvolupament i la internacionalització de les estratègies urbanes. Saez articula l’anàlisi entorn de tres dimensions: la materialitat de la política cultural, els sistemes d’actors i les lògiques simbòliques. Aquesta perspectiva permet relacionar infraestructures i recursos amb les aliances institucionals i els valors que legitimen les decisions.
  

La cooperació cultural és també una manera de distribuir poder i legitimitat.
  

En la conclusió, Saez presenta la cooperació com un espai de transaccions que inclou innovacions, malentesos i manipulacions. Els règims successius conserven elements dels anteriors; els canvis de vocabulari i d’orientació conviuen amb permanències institucionals.

La metropolització altera especialment la relació entre cultura i economia. Segons Saez, la seva imbricació esdevé constitutiva de la transformació urbana. El model metropolità s'expressa a través de tres figures principals: la ciutat creativa, la ciutat participativa i la ciutat global o intercultural. El llibre també analitza les tensions entre allò global i allò local, entre actors públics i privats, entre autonomia i dependència, i entre govern i governança.

El diagnòstic final interroga la capacitat de renovar els marcs de cooperació. La coordinació funcional pot mantenir-se mentre es debiliten els compromisos compartits que li donen sentit. Saez qüestiona que el reconeixement legislatiu dels drets culturals resolgui, per si mateix, les divisions existents ni permeti reconstruir les condicions d'una acció col·lectiva.

Per als responsables de les polítiques culturals locals, el llibre ofereix una perspectiva útil per comprendre què sosté una política cultural compartida: recursos, autoritat, compromisos i capacitat de negociar finalitats. Traslladar aquesta lectura al context català requereix tenir presents les diferències institucionals i d'escala. El protagonisme de les metròpolis tampoc no permet extrapolar automàticament les seves dinàmiques als municipis petits i mitjans.

La cautela crítica principal afecta la relació entre drets culturals i economia cultural globalitzada. Situar-los dins d'un mateix procés històric ajuda a comprendre el context en què es despleguen, però no n'aclareix necessàriament les finalitats ni els efectes. Cal examinar quins interessos mobilitza cada orientació, quins recursos concentra i com distribueix oportunitats i reconeixement.

La pregunta de fons que planteja aquesta lectura és molt concreta: quines formes de cooperació permeten compartir recursos, construir objectius comuns i participar efectivament en la definició de la política cultural?
  

Referència

Saez, G. (2021). La gouvernance culturelle des villes : De la décentralisation à la métropolisation. La Documentation française. Obra publicada en el marc del Comité d’histoire du ministère de la Culture, col·lecció «Travaux et documents».
  
  

Llibre registrat i disponible al catàleg bibliogràfic CERCles especialitzat en polítiques culturals i pensament contemporani.