Notícies

  
Aquest article resulta especialment interessant perquè mostra una dimensió sovint poc visible dels processos participatius als museus: aquella que no neix d’un programa formal ni d’un òrgan establert, sinó de la necessitat, la confiança i les relacions construïdes al llarg del temps. A partir de l’experiència del Museu Marítim de Mallorca, Albert Forés descriu com una situació de bloqueig administratiu es transforma en una oportunitat per activar xarxes professionals, associatives i ciutadanes capaces de sostenir un projecte expositiu.

Un mes més, us apropem els consells culturals d’una persona membre de la comunitat d’Interacció.

En aquesta ocasió ens acompanya Joan Gener Barbany, que va visitar-nos al CERC el juliol de 2023 amb motiu del curs La ràdio intermitent: el pòdcast com a dinamitzador de la cultura local. El mes de març vinent farà exactament nou anys que en Joan és membre d'Interacció.

Joan Gener és agitador cultural i membre de L'Eixida, col·lectiu d'agitació cultural itinerant que treballa en els àmbits de l'educació cultural, l'acció comunitària i la participació i governança de la cultura. Un dels darrers projectes on dedica més temps és Ràdio Intermitent, una ràdio itinerant i comunitària que fa més amples els marges de la cultura. Des de fa més de 17 anys, es mou entre l'activisme cultural i polític i l'educació social de carrer, l'acció cultural i comunitària i la participació ciutadana. Darrerament s'està centrant en els drets culturals, la cultura comunitària i el cooperativisme cultural.

Joan Gener va estudiar Criminologia, Educació social i ara està acabant el màster en Gestió cultural.
 
 

  
Després de la crisi financera de 2008, moltes polítiques culturals europees van començar a justificar-se no només pel seu valor simbòlic o econòmic, sinó també per la seva capacitat de generar impactes socials. Salut, benestar, cohesió comunitària, regeneració urbana o participació ciutadana van començar a aparèixer de manera recurrent en programes, convocatòries i discursos institucionals. L’article de Lluís Bonet, Giada Calvano i Pablo Fernández Compañ observa aquest desplaçament des del cas de Barcelona i planteja una pregunta especialment rellevant: què fa possible que alguns projectes culturals desenvolupin realment impactes socials i d’altres només els incorporin com a relat legitimador?