Museus digitals, tiktokers i apartheid cultural

El mes d'octubre passat ens ha deixat moltes idees fresques que ens agrada compartir amb vosaltres, també i especialment a través de la nostra pàgina de Facebook. Us n'heu perdut alguna?

Challenges, playbacks i milers de filtres. El boom que ha tingut la xarxa TikTok des que va començar la pandèmia ha sigut espectacular. Ho exposa amb certa mirada generacional l’article de Jorge Carrión al New York Times, «TikTok: la banda sonora de la pandemia». I és que si bé la cultura digital ja formava part de les nostres vides, més directa o indirectament, s’ha imposat amb força per la crisi sanitària de la COVID-19, irrompent en tot tipus d’espais i continguts, poc o menys imaginats abans. 

Ho han fet els museus i els seus continguts, que es van evocar als formats digitals per poder seguir oberts de cara als seus públics. De la continuïtat actual i futura d’aquests formats, en parla aquest article de la Cultura Social «La proyección digital del museo postcovid”. 

Museus que s’adapten a una altra crisi al mateix temps, com és la crisi climàtica. «La nouvelle éco: des conteneurs transformés en musées à Strasbourg» que porta al carrer a l’avast del públic, peces del museu, sense riscos per contagis al mateix temps que reutilitza un contenidor reciclat per a l’exposició. 

Un pas més per a la inclusió i el reconeixement de drets culturals, trencant barreres, com reclama Tania Adam en aquest article d’opinió, «L'apartheid cultural», que ens posa davant un mirall que reflexa un model cultural fonamentat en una “cultura comuna” que refusa una alteritat, segons diu, provocant aquest apartheid cultural. 

Parlant d’apartheids, la fractura digital n’és un de molt silenciós, però si a més li sumem la bretxa de gènere, s’obren distàncies encara més profundes. És el tema d’aquest article, «Hacia una digitalización sin brechas de género», que no escatima en dades i avisa que si no s’aborda el tema, les dones seran les grans perjudicades d’una digitalització excloent.

Ara és un bon moment per llegir els articles seleccionats, no us en perdeu cap:
 

ꟷ  Carrión, Jorge. (2020, setembre 27). TikTok: la banda sonora de la pandemiaThe New York Times
 

"Poco o nada sabemos sobre el futuro, pero intuyo que 2020 está marcando un punto de inflexión. Ha sido el año de la pandemia y de su banda sonora, fragmentada y epiléptica, muy contagiosa, alojada en TikTok. Un nuevo y desconcertante manifiesto generacional, el primero de la historia que nos conquista desde China."
 

 db5b17ff838d23e3ddf61e921ffb99e2-602x399

Kirsten Luce, The New York Times

 

ꟷꟷ  Maheux , Marie. (2020, setembre 18). La nouvelle éco : des conteneurs transformés en musées à StrasbourgFrance Bleu Alsace
 

Antoine Boule a créé l'Atelier de Pandore en 2018. Archéologue de formation, il dit vouloir, à sa façon, démocratiser l'accès à la culture. L'idée de transformer des conteneurs émerge à l'aide du cabinet strasbourgeois CNB Architectes et le bureau d'étude d'ingénierie Solares Bauen. "Les conteneurs c'est pratique, simple à installer et mobile", explique-t-il.

"N'importe quel musée peut louer un conteneur et l'installer dans l'endroit qu'il veut, pour toucher des parties de la population qui n'ont pas forcément les codes du musée" - Antoine Boul
 

38dccbb11dfb7cdb8f21a5863b7a5691-602x339

L’empresa d’Estrasburg l’Atelier de Pandore vol posar en valor el patrimoni local. - Anatole Boule



 

ꟷꟷ  Granero, Nacho. ( 2020, octubre 14). La proyección digital del museo postcovid. La Cultura Social

"Un apunte para los apocalípticos: recordemos que la digitalización del museo y sus contenidos no va en contra de la experiencia física de visita al edificio. Cuando está bien ejecutada enriquece la propia institución, dotándola de más recursos y posibilidades de experiencia, repercutiendo directamente en la experiencia de visita (física y/o virtual) del público.

Desde mi punto de vista, la proyección digital del museo tiene que encaminarse en siete aspectos: las exposiciones, los recursos educativos, la colección, la tienda, los eventos, las redes sociales y la cocreación de contenidos."
 

36107253b19e128aa6c3d95aeb412f2a-602x451

Fotogrametria en les Jornades Europees de Patrimoni. Facebook de Patrimoni.gencat


 

ꟷꟷ  Adam, Tania. ( 2020, octubre 16). L'apartheid cultural. Directa

"Els responsables de les institucions culturals fa setmanes que parlen sobre el rescat. És encoratjador, però també és preocupant que la identitat interfereixi en aquest salvament. Les institucions d’aquest país segueixen obsessionades per una “cultura comuna” –la dominant, l’espanyola, que en absolut és homogènia– que, quan surti al rescat, seguirà exercint la seva jerarquia i tornarà a presentar-se a si mateixa com “la cultura salvadora”, deixant al marge altres configuracions culturals que segur que acabaran quedant fora del tauler. Estem en un moment de reformatació de la idea de nació, cosa que també vol dir un moment d’exclusió per a les minories i la població migrant amb l’excusa dels recursos limitats."



 

ꟷꟷ  Solanas, Maria ( 2020, juliol 30). Hacia una digitalización sin brechas de géneroBlog Elcano

“En España, la crisis del coronavirus –que ha puesto de manifiesto de manera descarnada las distintas fracturas existentes en nuestra sociedad– ha mostrado, entre otras, las brechas en la digitalización y el acceso a las tecnologías en nuestro país: en cuatro de cada diez hogares con ingresos mensuales menores a 900 euros no hay ordenador, lo que ha provocado, con el cierre de los centros educativos, exclusión educativa a los estudiantes que viven en ellos. En un contexto de aceleración de la digitalización como el que hemos experimentado en los últimos meses (que se cifra en un salto de cinco años), una brecha digital que no sea atendida profundizará las desigualdades preexistentes.”

****