avaluació de polítiques culturals

L’educació en cultura pren centralitat, però manquen estratègies i millors condicions.

Kalidoscopi, a banda del joc visual, és també el debat organitzat anualment per l’entitat educativa gracienca, Experimentem amb l’Art. En aquesta 9a edició, celebrada el passat 30 de novembre als Lluïsos de Gràcia, el debat es proposà veure des de tots els prismes i colors possibles en quin estat es troba i quin pot ser el futur de l’educació als museus de Catalunya, sota el títol: L’educació en museus i institucions culturals: possibilitats d’agència per a una transformació estructural.

Yann Nicolas i Olivier Gergaud | Ministère de la culture et de la Communication

Per tal de posar en valor les polítiques culturals, cal legitimar l’acció pública, sobretot tenint en compte el context de retallades que afecta especialment al sector. Avaluar les conseqüències d’unes polítiques culturals concretes ens aportarà millor coneixement de la realitat per tal de millorar les accions futures. En aquest compendi de projectes i mètodes que s’exposen com a exemples, podem trobar eines que ens ajudin a avaluar i posar de relleu les mancances i necessitats d’unes polítiques ajustades al context socio-econòmic, tenint en compte la repercussió que tenen les seves accions tant a nivell econòmic com social.

  
Mesurar la cultura sovint queda en el terreny de les intencions. L’estudi del Carnaval de Terra Endins de Torelló desplaça aquesta abstracció: posa una metodologia a prova i mostra què passa quan intentem capturar, de manera sistemàtica, els efectes reals d’un esdeveniment cultural en un municipi.
  

El paradigma actual sembla demanar cada vegada més a les entitats culturals i artístiques una avaluació més acurada dels impactes originats pels festivals i esdeveniments que organitzen. Però, com podem avaluar millor aquest impacte?

Tot seguit us proposem diverses eines: una lectura per reflexionar-hi, una completa eina d’avaluació i nous projectes que eixamplen l'horitzó actual.

CoNCA

Més transparència en la gestió i una major cooperació amb l’Auditori i el Liceu és la recepta aportada pel Consell Nacional de les Arts i la Cultura (CoNCA) en l’informe d’avaluació estratègica de l’Orfeó Català-Palau de la Música que acaba de publicar-se i que analitza l’activitat de la institució entre 2013 i 2016.

  
  
L’article Sistemas estatísticos para a economia da cultura da Espanha, de Pau Rausell Köster, Vicente Coll-Serrano i Cristina Pardo-Garcia, descriu l’evolució dels sistemes d’informació cultural espanyols en un moment en què la cultura ja no es presenta només com un àmbit simbòlic o patrimonial, sinó també com un sector econòmic que necessita eines pròpies de mesura, diagnòstic i seguiment. El text parteix d’una idea central: sense dades sistemàtiques, la política cultural tendeix a moure’s entre intuïcions, discursos genèrics i dificultats estructurals per justificar prioritats públiques.
  

  
La relació entre cultura i benestar està cada cop més documentada. El problema no és demostrar que existeix, sinó fer-la operativa dins les polítiques públiques. Sense avaluació, la cultura queda fora dels sistemes que decideixen.
  

Estamos aún en los inicios del nuevo año, el momento de los buenos propósitos, esos que nos generan expectativas y también una excesiva y poco pensada presión. En el caso de nuestro trabajo, el de los gestores de territorio* aunque está mucho más condicionado por cuatrienios de gobierno municipal, con unas directrices políticas determinadas a medio plazo, la presión del nuevo año (o de la legislatura) y aquello del ‘algo habrá que cambiar’, también está presente.

 
  
  
Els primers signes de recuperació de la despesa cultural municipal no indiquen un canvi de cicle consolidat, sinó una sortida lenta d’un període de retallades profundes. Les dades entre 2012 i 2015 permeten veure amb precisió aquest punt d’inflexió.

CoNCA

En la seva missió d’assessorar el Govern en política cultural, el CoNCA realitza avaluacions estratègiques dels grans equipaments culturals de Catalunya. En aquest cas, s’acaba de publicar el document corresponent al Gran Teatre del Liceu.

D’aquesta avaluació, que abasta les temporades entre 2012-2016, destaquem les recomanacions que fa l’equip del CoNCA en matèria d’estratègia de preus (s’aconsella una formulació de caràcter públic que potenciï l’accessibilitat), d’oferta pedagògica i immersió de públics en el llenguatge operístic, de la seva vessant més social (garantint la cohesió social a través del desenvolupament de polítiques específiques) o la funció pública del Liceu, que inclogui un suport a la creació i l’encabiment de propostes innovadores i artistes emergents.