educació i cultura

Relació entre pràctiques culturals i processos educatius. Criteri S’utilitza en continguts sobre educació artística, mediació cultural, projectes culturals educatius o relació entre escoles i institucions culturals.

#Compartim. Setmana 12


És dilluns i això vol dir que és moment de #compartim! 

Cada setmana seleccionem els articles, informes i reflexions més interessants que hem trobat a les xarxes perquè no t'escapi res. Quines idees i novetats ens han cridat l'atenció aquests dies? Descobreix-les aquí!


 

Art degenerat, diu Trump

Mercè Ibarz, 22 de març de 2025

Mercè Ibarz reflexiona sobre la dificultat de fer comparacions històriques entre el passat i el present, i expressa la seva resistència a qualificar l’actualitat amb termes com "feixista" sense una anàlisi profunda. Tot i això, reconeix que les consideracions sobre les exclusions de la història, com les que afecten les dones, les ètnies no blanques i les minories sexuals, són fonamentals en el debat contemporani.

#Compartim. Setmana 10


 

És dilluns, aprofita per posar-te al dia del que s'ha publicat a les xarxes. 

Amb #compartim cada dilluns fem un repàs als continguts (articles, opinions, reportatges, informes) que hem llegit a les xarxes socials els últims dies.
 
 

Vaga o treballar?: el 8M posa les dones de la cultura a davant del mirall

Joana Justícia, 7 de març 2025

El sector cultural es troba davant la disjuntiva del 8M: adherir-se a la vaga feminista o mantenir la programació com a eina de reivindicació. Mentre alguns espais tanquen en senyal de protesta, altres organitzen activitats per visibilitzar les dones a la cultura. Aquesta dualitat posa de manifest els diferents enfocaments en la lluita per la igualtat de gènere dins el sector.

El programa IntersECCions, objecte d’investigació


El programa IntersECCions, impulsat per l'Ajuntament del Prat de Llobregat des del 2016, una iniciativa que uneix els àmbits de l'educació i la cultura per fomentar la transformació social i comunitària en el focus científic internacional.

Els museus davant el repte dels drets culturals


  
Aquest article d’Alfons Martinell resulta especialment rellevant perquè situa una qüestió que encara ocupa una posició secundària en moltes polítiques culturals: la necessitat de fonamentar l’acció pública en els drets culturals. L’autor sosté que, malgrat els avenços en democratització cultural i accés, els marcs normatius del patrimoni i dels museus continuen centrats principalment en la protecció dels béns culturals i no en els drets de les persones. A partir d’una lectura crítica de la legislació patrimonial, dels informes de les Nacions Unides i dels principals textos internacionals sobre drets culturals, defensa que els museus poden esdevenir espais privilegiats per educar en el dret a participar en la vida cultural.

‘Invertir en activitats culturals per als infants implica construir un espai on la qualitat i la innovació siguin una prioritat’


 Entrevista a Albert Puig, Gisel Noè i Cristina Alonso
 

Amb motiu del curs online ‘Les programacions culturals per a infants en els municipis’, que tingué lloc els dies 12 i 14 de novembre, hem entrevistat Albert Puig, periodista musical i director del festival Petits Camaleons, Gisel Noè, cap d’Acció Cultural del Servei de Cultura de l’ajuntament de Mataró i directora del M|A|C (Mataró Art Contemporani) i Cristina Alonso, co-directora artística del Teatre L’Artesà del Prat del Llobregat, i co-directora de l'Espai de recerca i residència Austràlia, a Buenos Aires.

Els museus com a espais per aprendre a viure junts

  
  


Aquest recull de ponències de la XXXV Jornada de la Xarxa de Museus Locals mostra fins a quin punt el debat museístic ha desplaçat el centre de gravetat des de la transmissió de coneixements cap a la construcció de ciutadania. El fil conductor de la jornada no és tant l’educació en el sentit escolar del terme com la pregunta sobre quin paper poden jugar els museus en societats cada vegada més diverses, desiguals i fragmentades.

El 2n Fòrum de les Arts a l'Educació reivindica novament la importància de la presència de les arts en el sistema educatiu


Amb el lema ‘El planejament nacional o la universalització del dret a la cultura, l’edició d’enguany ha comptat amb la presència de més de 400 professionals, tant dels sectors de l’educació i de la cultura com de l’àmbit institucional. L'òrgan coordinador del Fòrum de les Arts a l'Educació és el Consell Rector constituït per una trentena de professionals de catorze institucions de la cultura i l’educació de Catalunya, entre elles la Diputació de Barcelona.
 

Els meus millors consells, de Josep Maria Aragay


A l’octubre arriben les noves suggerències en matèria de cultura, de la mà de Josep Maria Aragay Borràs, responsable del projecte Basket Beat, on ha acumulat una experiència titànica, i director del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya.

Josep Mª Aragay Borràs va estudiar Integració Social, Educació Social i Musicoteràpia. És anti-professor de creativitat al Grau d'Animació Sociocultural del Departament de Carreres socials a la Universitat París Est-Créteil. Té una llarga trajectòria en la participació en festivals, congressos i jornades internacionals, així com amb la publicació de diversos articles i llibres.

Josep Maria Esquirol:‘Sense alguna mena d’esperança, no hi ha resistència’


  
  
Amb motiu de l’Espai Claustre celebrat el passat 8 d’octubre, hem conversat amb Josep Maria Esquirol, filòsof i assagista, autor de llibres tan celebrats com La resistència íntima (2015) i Escola de l’Ànima. Hem parlat amb ell sobre qüestions tan diverses com la fraternitat, el transhumanisme i la burocràcia, entre d’altres, i el seu impacte en el món cultural.
  

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.