cultura digital

  
La relació entre cultura, ciència i tecnologia ha deixat de ser un àmbit especialitzat per convertir-se en un espai creixent d’innovació cultural. Aquest article, publicat en el context d’Interacció 2017, observa com diversos festivals internacionals incorporen activitats científiques, experiències tecnològiques i formats híbrids que amplien les formes de participació cultural. Més enllà de la programació musical, aquests esdeveniments apunten a noves maneres de connectar coneixement, creativitat i experiència pública. 
  

Amb Interacció 2017: Restablim la connexió com a teló de fons, enceto una línia de recomanacions de sèries de televisió actuals que poden ajudan a dialogar amb els eixos i temàtiques de les Jornades. Més enllà de poder ser considerades un producte d’entreteniment, moltes poden ajudar-nos a repensar en les limitacions i tensions, així com en els avantatges i fortaleses de l’impacte de la ciència i la tècnica en les nostres societats contemporànies.

Des de comèdies a drames passant per la ciència ficció, són moltes les ficcions que en els darrers anys han tingut el camp científic i tecnològic en el seu punt de mira, però poques ofereixen un visió d’aquesta Indústria i del seu impacte en les societats modernes, des de les seves entranyes, com ho ha fet Halt and Catch Fire (AMC, 2014).

Arthur I. Miller | W. W. Norton

Com hem vist amb anterioritat, tenim una llarga trajectòria d’interacció i intercanvi entre ciència i art, que ha estat especialment promoguda amb l’arribada del segle XXI i l’era digital, amb l’explosió de nous labs, centres culturals i programes de residència que conjuguen art i ciència, i un suport creixent per part d'institucions i organitzacions. Des de la perspectiva de l’art, i del seu rol per comunicar, explicar i il·lustrar la ciència, «Colliding Worlds» analitza aquesta nova «avantguarda» que empeny les fronteres del món de art per apropar-se cada vegada més al de la ciència.

L’Association nationale de la recherche et de la technologie (ANRT)

França ha desenvolupat, amb el treball de l’ANTR (L’Association nationale de la recherche et de la technologie) i la Paris Business School, un llibre blanc dels «openlabs» que fa un balanç de la situació al país i proposa una definició inclusiva per a tota la diversitat d’iniciatives existents (fablabs, infolabs, living labs, hackerspaces o makerspaces) sorgides d’àmbits tan diversos com el sanitari o l’empresarial.

  
L’interès creixent pels espais maker aquests anys no respon només a l’aparició de noves eines de fabricació digital. El que està en joc és una pregunta més profunda: què passa quan la producció de coneixement científic i tecnològic surt dels laboratoris especialitzats i esdevé una pràctica oberta, col·laborativa i cultural?

  
El concepte de «capitalisme cognitiu» s’ha convertit en una de les claus interpretatives per entendre la relació contemporània entre coneixement, creativitat i economia. L’article de Ramón Zallo n’ofereix una lectura crítica que continua sent especialment pertinent per als debats sobre cultura, innovació i producció de coneixement. Es proposa com a lectura prèvia a Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió, ja que permet situar les tensions que emergeixen quan el coneixement i la creativitat esdevenen recursos centrals de l’economia.

  
Llegida avui, la guia no és només una eina per organitzar activitats. És un símptoma d’un canvi més profund: el pas d’una cultura basada en la programació i la mediació institucional a una cultura que incorpora l’experimentació oberta, la reutilització i la col·laboració com a formes de producció. (n. de l'e., 2026)
  

  
  
Durant bona part de la modernitat, la ciència va construir la seva legitimitat a partir de l'autonomia. La separació respecte dels poders polítics, econòmics o religiosos va ser una condició necessària per consolidar el coneixement científic com un espai de producció de veritats contrastables. Avui, però, el debat ja no gira tant al voltant de l'autonomia de la ciència com de la seva relació amb la societat.

  
  
Els debats sobre cultura científica acostumen a centrar-se en els equipaments, les exposicions o els programes de divulgació. Més rarament es pregunten quines infraestructures permeten connectar de manera continuada les persones, institucions i comunitats que produeixen, interpreten o comparteixen coneixement. El projecte francès Echosciences resulta especialment interessant perquè situa aquesta qüestió al centre.

Aquest apunt recupera una pregunta que només ha guanyat actualitat amb el pas del temps: què passa quan les màquines deixen de ser eines i comencen a assemblar-se als humans? A partir del retrat d’Erica, un androide finalista d’un prestigiós concurs internacional de fotografia, el text obre una reflexió sobre la roboètica, la intel·ligència artificial i els límits cada vegada més difusos entre tecnologia, cultura i condició humana. Es proposa com a lectura prèvia a Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió.