participació cultural

Susan Chun, Yvonne Lee, Kate Haley Goldman ׀ Project Audience, Audience Viewpoints ׀ iSchools iConference 2014   

Estudi que incideix en la necessitat d’investigar i sistematitzar la recollida i anàlisi d’informació sobre l’impacte dels esdeveniments culturals en la ciutadania i els territoris. Les autores constaten l’existència de molta literatura sobre el mesurament d’aspectes relatius al finançament o l’ocupació en el sector de la cultura però, en canvi, troben a faltar anàlisis més profundes sobre com la ciutadania experimenta la cultura i com aquesta incideix en el desenvolupament dels territoris.

Sinapsis

Avui us recomanem que feu una visita a Polièdrica, plataforma web que dóna visibilitat a polítiques i pràctiques culturals de proximitat i col·laboratives desenvolupades per administracions, programes, organitzacions, equipaments i d’altres agents culturals de l’àmbit català, estatal i internacional. L’objectiu és promoure la recerca i el debat, afavorir l’intercanvi d’informació i d’experiències i difondre aquestes polítiques i pràctiques provinents de diversos sectors, disciplines i entorns culturals.

National Endowment for the Arts

Segons aquest nou estudi, les persones assisteixen a concerts, representacions teatrals i exposicions per: 1) Per socialitzar amb els amics o amb la seva família; 2) Per aprendre coses noves; 3) Per viure una experiència artística; 4) Per participar dins la seva comunitat.

I les que no assisteixen ho fan per: 1) Manca de temps; 2) Preus massa elevats; 3) Problemes d’accessibilitat; 4) No tenir ningú amb qui anar-hi.

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Sin mucho ruido y pasando desapercibido, el barómetro de diciembre del Centro de Investigaciones Sociológicas publicado hace unos días nos revelaba datos muy asombrosos, esta vez sobre cultura y no sobre intención de voto, como nos tiene acostumbrados últimamente. Sin embargo de estos datos poco se ha filtrado y menos se ha analizado pese al interés que tienen para los que queremos entender mejor el “hecho cultural” del país en el que vivimos.

Arts Council of England

Al web del programa 'Family Arts Campaign' podeu trobar articles, estudis de cas, informes de recerca i kits d’eines que us poden ajudar i aportar idees a l’hora d’atreure i augmentar el compromís del públic familiar a les vostres organitzacions culturals i artístiques. Es tracta de recursos per incrementar la qualitat de l’experiència i millorar les estratègies de màrqueting i comunicació amb el públic familiar. La majoria dels recursos estan orientats als sectors de les arts escèniques i visuals. Tot i que el programa també treballa en iniciatives en col·laboració amb museus i biblioteques.

  
Fa uns dies es va celebrar una jornada organitzada pel CERC Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona  ‘Els reptes de les Polítiques Culturals Locals: de la incertesa a la innovació’ dins el marc d’Interacció, una sessió d’espai experimental i de debat entorn a l’existència d’un nou context cultural, el paper tradicional de les administracions i l’aparició de nous agents culturals locals que va reunir un centenar de persones del sector.

Ens van encarregar la coordinació d’aquesta activitat, així com un debat online previ que va servir com a pròleg d’aquesta jornada de qüestionament i intercanvi d’experiències, opinions i moltes incerteses, un espai pensat per a repensar, reconèixer aquest nou ecosistema cultural i trobar les maneres d’articular mecanismes que propiciin una millor convivència i representativitat.

L’educació als museus es va entendre sobretot com una tasca de mediació posterior: explicar exposicions, traduir discursos curatorials o apropar continguts al públic. El text d’Oriol Fontdevila, publicat el 2012, entra directament en crisi amb aquesta idea. Capgirar el museu no defensa simplement més activitats educatives dins les institucions culturals. El que planteja és una pregunta molt més profunda: què passa si l’educació deixa de ser un servei auxiliar i passa a intervenir en la mateixa manera com el museu produeix coneixement, distribueix autoritat i organitza les seves relacions de poder?
  

  
  Colideratge, governança i empoderament de la ciutadania
  

El debat Interacció ha dibuixat alguns dels reptes als quals han de fer front les noves polítiques culturals. Cada cop més la ciutadania reclama els seus drets com a col·lectiu que vol participar activament en la presa de decisions. Integrar els models de colideratge entre administració, consell ciutadà i sector privat és un dels camins a seguir.

  
  Polítiques culturals locals i actors implicats: reptes i obstacles

Laura Basagaña. Barcelona.
 
/ 10.12.2014

Com s’haurien de transformar les polítiques culturals locals per evitar llasts, afavorir l’accés a la cultura i no caure en la simplificació excessiva? De quina manera caldria que es relacionessin els actors implicats? Avui, 10 de desembre, els espais del CERC acolliran un debat que aprofundirà en aquests temes i implicarà a un centenar de professionals de la cultura, coordinats pels experts Marta Ardiaca, Nicolás Barbieri, Ruben Martínez i Carme Rodríguez. El debat online ja fa mesos que s’ha iniciat sota tres eixos temàtics: interdependència i autonomia política (primer grup de treball), planificació estratègica (segon grup de treball) i la gestió públic-comuna (tercer grup de treball).

  
Febrer 2001

Notícia sobre els processos de planificació aplicats a la cultura.

Una recapitulació sintètica. Textos i contextos

La progressiva adopció dels mecanismes de la planificació aplicada al sector de la cultura al nostre país ha seguit un procés paral·lel a la recepció de les teories europees (fonamentalment franceses) sobre l’acció cultural pública; en concret l’origen remot s’inicia en el moment de la progressiva substitució del concepte animació sòcio-cultural –sustentat bàsicament en principis de caràcter sociològic i antropològic- pel de gestió cultural.