inclusió cultural

La xarxa internacional On the Move, que promou la mobilitat internacional d’artistes i professionals de la cultura, s’ha interessat des de fa anys per les circumstàncies específiques dels artistes amb discapacitats. Mitjançant diversos informes, com Time to Act (2021) o Time to Act: Two Years On (2023), derivats del projecte europeu Europe Beyond Access,

L’Interacció23 va ser una oportunitat única per conèixer les demandes dels joves que programen cultura, però també va ser una plataforma on nombrosos tècnics i gestors van explicar les seves receptes per l’èxit a l’hora de programar cultura per a un públic jove.

Diverses taules rodones van intentar escatir com obrir les institucions als joves, i discernir quines estratègies funcionen i quines no per acostar-los a les nostres programacions i fomentar la seva participació.

“No es pot canviar la mentalitat de les persones, ni dels homes ni de les dones, amb un enfocament que provingui de les autoritats, i crec que l’art és la forma de fer-ho. Aquest espai pot crear canvis”.

Yvette Hardie, directora de teatre, productora, educadora i activista

“Una ciutat pensada per a la infància és una ciutat oberta a tota la ciutadania”

Francesco Tonucci (La ciutat dels infants)

L’educació, més enllà dels murs de l’escola

L’educació del segle XXI ha plantejat un nou paradigma i una nova reflexió sobre el propi sentit d’educar. Etimològicament parlant, i segons el diccionari de  l’Institut d’Estudis Catalans, educar és ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.

Prenent  aquesta premissa com a punt de partida, el pes de l’educació (el qual havia quedat tradicionalment relegat a un àmbit estrictament escolar) ha traspassat els murs dels centres educatius per a arribar al carrer.

Aquest crònica resulta especialment reveladora perquè desplaça la mirada habitual sobre els museus. La XXXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals, celebrada el 22 de novembre sota l’impacte de la guerra d’Ucraïna, no es pregunta només com protegir el patrimoni en situacions de conflicte, sinó quin paper poden assumir els museus davant les fractures socials, els desplaçaments forçats, la vulneració dels drets humans i els processos de reconstrucció col·lectiva.

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania”