inclusió cultural

Estratègies per garantir la participació cultural de tots els col·lectius. Criteri S’utilitza en articles sobre accessibilitat, inclusió social o projectes culturals amb col·lectius vulnerables.

Propostes de cultura digital per innovar i trencar estereotips


  
  

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)


 

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania”

Cultura, salut mental i joventut: de l’experiència fragmentada a la necessitat de sistema


  
Aquest informe recull les aportacions d’un procés de diàleg estructurat europeu que posa en relació tres àmbits que sovint han evolucionat en paral·lel: cultura, salut i joventut. El punt de partida és clar: existeix una acumulació creixent d’experiències que mostren el potencial de les pràctiques artístiques i culturals per incidir en el benestar mental dels joves, però aquest coneixement continua dispers, poc sistematitzat i amb una traducció encara limitada en polítiques públiques.
  

Els drets culturals com a eina per transformar la igualtat de gènere


  
La reflexió sobre els drets culturals i la reflexió feminista han evolucionat sovint en paral·lel, malgrat compartir un mateix objectiu: fer efectius els drets de totes les persones a participar en la vida cultural. En aquesta nota d'anàlisi, Cécile Bonthonneau proposa posar en diàleg aquests dos camps i sosté que els drets culturals ofereixen un marc especialment útil per comprendre les desigualtats de gènere més enllà de les estadístiques.

Nou quadern Mutare: VulnerArts, com les arts abracen la vulnerabilitat


 

A la plenària Mutare 2022, que va portar per títol VulnerArts, es va experimentar com les arts connecten i acompanyen persones en situació de vulnerabilitat. A més, els més de 200 participants van buscar plegats respostes a través dels llenguatges artístics.


 

Mirar la diversitat des de la intersecció


  
L’article planteja la incorporació de la perspectiva interseccional en la gestió dels equipaments culturals de proximitat com un desplaçament necessari en la manera d’entendre la desigualtat i la participació cultural. El punt de partida és la constatació que els models habituals de tractament de la diversitat resulten insuficients perquè tendeixen a fragmentar la realitat en categories aïllades. La interseccionalitat introdueix una mirada més complexa, basada en la idea que els eixos de discriminació no operen de manera independent sinó interrelacionada, generant experiències específiques que no poden ser reduïdes a una sola variable.
  

Inclusió (i exclusió) digital en el sector cultural i les arts


Arts Council England | Good Things Foundation
 

La bretxa digital existent abans de la pandèmia no va fer més que accentuar-se amb la crisi, posant de manifest els reptes als quals havien de fer front les organitzacions culturals a l’hora d’adaptar-se a les necessitats digitals emergents.

L'accessibilitat als museus, una transformació que va més enllà d'eliminar barreres


  
  
Fa un parell de dies que l’àvia ha hagut de començar a sortir al carrer en cadira de rodes. Quan l’acompanyes per primera vegada, te’n fas creus dels obstacles que sempre hi ha hagut al carrer i que fins ara mai havien suposat un problema per a tu. Per arribar a la plaça heu hagut de fer un camí alternatiu, evitant els pendents pronunciats i buscant les calçades amb rampa.

Fer de la justícia cultural una qüestió institucional


  
  
Portraits d’institutions culturelles montréalaises parteix d’una qüestió que travessa cada vegada més les polítiques culturals: què significa realment que una institució sigui accessible, inclusiva i equitativa? William-Jacomo Beauchemin, Noémie Maignien i Nadia Duguay eviten tractar aquests conceptes com a principis abstractes i observen com es concreten en les pràctiques de deu grans institucions culturals de Mont-real.

Arteterapia vol. 16: com contribueixen l'art i l'artteràpia a pal·liar els efectes del trauma?


Universidad Complutense de Madrid | Ediciones Compluense


Us presentem la revista científica Arteterapia. Papeles de arteterapia para la inclusión social, publicada anualment per la Universidad Complutense de Madrid (UCM), dedicada a estudis que aborden aspectes clínics, educatius, socials i culturals de l'artteràpia i altres àmbits que cerquen una major inclusió social a través de la pràctica i l’educació artística.

Les biblioteques com a espais refugi, segurs i oberts per a l’exercici dels drets culturals


Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l’exercici dels drets culturals, en l’enfortiment de la capacitat de contribuir lliure i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l’accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.