drets culturals

Reconegut del dret de totes les persones a participar en la vida cultural. Criteri Inclou continguts sobre marcs jurídics, polítiques públiques o debats sobre drets culturals.

Espais actius, drets en disputa: la proximitat cultural com a camp de tensió


  
La recerca de Sergio Ramos Cebrián situa les polítiques culturals de proximitat en un terreny menys estabilitzat del que sovint es pressuposa. L’objecte central no són només els equipaments o els programes, sinó la relació entre espais culturals i drets culturals i, sobretot, la manera com aquests drets es materialitzen o no a escala local. El text parteix d’una idea que travessa tota la investigació: la proximitat no és una simple qüestió de distància o accessibilitat, sinó una construcció institucional que condiciona el dret a participar en la vida cultural.
  

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets


  
En els darrers anys, els drets culturals han passat de ser un marc reivindicatiu a convertir-se en un llenguatge assumit per moltes polítiques públiques. Aquest text se situa en aquest punt de pas i planteja una exigència clara: no n’hi ha prou amb reconèixer-los, cal traduir-los en capacitats reals per a la ciutadania. La seva aportació és precisament aquesta, desplaçar el debat del què al com. Rellegir-lo avui permet posar a prova fins a quin punt aquest gir s’ha consolidat o continua operant, en part, com a horitzó pendent. (n. de l'e., 2026)
  
  

Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals.

Joves que deixen de ser públic per convertir-se en agents culturals


  
Al llarg dels anys, moltes polítiques culturals dirigides a la joventut han funcionat sota una lògica relativament simple: crear oferta per atraure públic jove. La guia Engage! Joves al centre de la producció cultural proposa un desplaçament molt més profund. El document defensa que la participació cultural juvenil no es pot limitar a l’accés o al consum cultural, sinó que ha d’incorporar la presa de decisions, la cocreació i la capacitat d’incidir en els processos culturals.
  

2020: quan la cultura s’atura i es posa en qüestió


  
  
L’informe del CoNCA 2020 no descriu només un any excepcional, sinó un punt de ruptura. La pandèmia no crea una crisi nova, la fa visible i l’intensifica fins a límits que obliguen a replantejar el sistema cultural en la seva base.
  

La cultura com a eina d'inclusió de les persones migrants a les ciutats


 


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

La protecció social continua sent el gran repte del treball cultural



 

La fluctuació del sistema laboral, la irregularitat en els ingressos, la intermitència en l’activitat o la mobilitat geogràfica són característiques pròpies dels sectors culturals i creatius que sovint es topen amb sistemes de protecció social poc adients amb aquesta realitat.

La pandèmia posa a prova els drets culturals


  
  
L'informe que Karima Bennoune presenta com a Relatora Especial de les Nacions Unides sobre els drets culturals representa un canvi significatiu en la manera d'interpretar la pandèmia. En lloc de considerar la cultura com un sector econòmic especialment afectat per la COVID-19, sosté que la crisi sanitària també és una crisi de drets humans. La pandèmia amenaça el dret de totes les persones a participar en la vida cultural, a crear, a accedir al coneixement i a beneficiar-se del progrés científic.

Petits espais a prop de casa. Els museus i els drets humans


  
Llegida avui, la guia continua sent valuosa perquè no demana als museus només més compromís retòric, sinó més coherència institucional. La pregunta de fons no és només si els museus poden parlar de drets humans, sinó si són capaços d’organitzar-se, relacionar-se i actuar com si aquests drets importessin de debò. I aquesta és una pregunta molt menys ornamental del que sembla. (n. de l'e., 2026)
  

Els museus sovint incorporen els drets humans com a tema expositiu. Aquesta guia planteja un canvi de fons: situar-los com a base del servei públic i com a criteri per orientar totes les decisions institucionals.
  

Barcelona impulsa el pla ‘Fem Cultura’ per garantir els drets culturals de la ciutadania


  
Des d’un punt de vista editorial, es tracta d’una entrada útil com a marcador de canvi de paradigma en les polítiques culturals locals. No aporta una anàlisi crítica desenvolupada ni eines operatives, però fixa un relat que posteriorment ha estat assumit o adaptat per altres municipis. En aquest sentit, manté interès com a document de context, tot i que deixa oberta una pregunta clau que convindria abordar: què implica realment governar la cultura des dels drets quan es passa del discurs a la pràctica administrativa. (n. de l'e., 2026)
  
 

Fins el 2023 el govern municipal de Barcelona implementarà 9 mesures de govern i 100 accions per assegurar l’accés a la cultura, la  participació i el dret a contribuir a la vida cultural de la ciutat.
 

Els drets culturals deixen de ser una excepció


  
Aquest article de Yvonne Donders representa una síntesi madura de més de dues dècades de debat sobre els drets culturals dins del dret internacional dels drets humans. Escrit quan el mandat de la Relatora Especial de Nacions Unides sobre drets culturals complia deu anys, el text defensa que els drets culturals han deixat de ser els "parents pobres" del sistema internacional i han esdevingut una part consolidada dels drets humans.