pensament cultural

  
Un cop revisat el text de Saskia Sassen resulta especialment interessant perquè desplaça la mirada habitual sobre les ciutats. En lloc d'entendre-les principalment com a espais físics, econòmics o administratius, l'autora les concep com a productores de capacitats polítiques, socials i culturals. La seva tesi és que la ciutat posseeix una capacitat singular per gestionar conflictes, generar formes de convivència i permetre que actors tradicionalment exclosos adquireixin presència pública. (n. de l'e., 2026)
  

  
La lectura no és només consum d’informació sinó una pràctica cultural activa que construeix coneixement, vincles i significats personals i col·lectius.
  

Un gran nombre de publicacions arriben amb la diada de Sant Jordi. Ja siguin ortunistes o no, es fa difícil escollir. És per això que avui us proposem algunes publicacions

    
Una mirada crítica al context actual de les pràctiques culturals, marcada per tensions entre models tradicionals i noves formes de participació, producció i mediació.
  

Cultura és canvi. Inspira’t en el futur. Així es presentava el Reset18, la trobada anual del sector cultural promoguda per la Fundación Contemporánea - La Fabrica i l’Obra Social “La Caixa” que va tenir lloc dilluns 16 i dimarts 17 d’abril al CaixaForum Barcelona. El Reset pretenia preguntar-se i trobar respostes entorn de les possibilitats del sector cultural d’identificar i ampliar els seus públics en un futur.

  
Una reflexió sobre com Noruega ha abordat l’avaluació de la qualitat artística per fer-la coherent amb els valors culturals i socials i no només amb criteris tecnocràtics o de mercat.
  

Aquest document és el resultat d’un programa de recerca nascut al Consell de les Arts de Noruega que indaga sobre la noció de qualitat en el context artístic i cultural.

  
L'educació acostuma a associar-se a l'escola, la universitat o la formació professional. Tanmateix, cada vegada resulta més evident que aprendre no és una etapa de la vida sinó una condició permanent de la ciutadania. Aquesta mirada situa la relació entre cultura i educació en un terreny compartit: el dret de totes les persones a continuar construint coneixement, criteri i sentit al llarg del temps.

  
Barcelona és una de les ciutats més descrites, analitzades i debatudes del país. També és una de les que genera més adhesions i més recels. Capital cultural, destinació turística global, escenari de transformacions urbanes accelerades i espai de conflictes socials, la ciutat acumula relats sovint contradictoris. Potser per això continua sent un objecte privilegiat per a l'observació antropològica.

  
La relació entre cultura i educació acostuma a aparèixer envoltada d'un ampli consens retòric. Pocs actors qüestionen avui que les arts contribueixen al desenvolupament personal, a la comprensió de la diversitat cultural o a l'enfortiment de les competències socials. El problema apareix quan cal explicar per què aquestes disciplines han de formar part dels currículums educatius.

  
  
La desaparició de Stephen Hawking ha generat una onada de reconeixement internacional a una figura que va transformar la manera d’explicar la ciència al gran públic. Més enllà de les seves aportacions a la cosmologia, el seu llegat planteja una pregunta que connecta directament amb Interacció18: què passa quan el coneixement deixa de ser patrimoni dels especialistes i es converteix en una experiència compartida d’aprenentatge?
  

  
Una reflexió que posa el focus en com la presència, la mirada i la producció de dones en l’àmbit cultural aporta diversitat, profunditat i noves formes de sentir i entendre la cultura.
  

Seguint amb la perspectiva de gènere i feminista que ens acompanya aquest mes de març, posem en primer pla la imatge de la dona a la publicitat i als mitjans de comunicació.

  
En els darrers anys, el concepte de “relacions culturals” s’ha estès en l’àmbit internacional com una manera de pensar la cultura més enllà de les fronteres estatals. No obstant això, aquesta expansió no ha anat acompanyada d’una definició clara ni d’un marc compartit. Més que un concepte estable, les relacions culturals funcionen com un camp de pràctiques on conviuen interessos, valors i estratègies sovint contradictoris. El debat no és només terminològic. Té conseqüències directes sobre com es dissenyen i s’avaluen les polítiques culturals.