pensament cultural

IETM - International network for contemporary performing arts

La revolució digital és una de les qüestions clau per entendre les societats actuals d’arreu del món i que, per tant, també afecta en gran mesura les arts escèniques. Aquest document explora com s’empra la tecnologia digital en les diferents etapes del procés artístic (creació, producció, difusió, arxiu...) i amb quins objectius (inspiració, desenvolupament de públics, màrqueting...).

A mode de guia, ens ofereix un interessant llistat d’experiències, de centres per a la producció de propostes digitals, centres de recerca i festivals d’arts digitals de tota Europa.

  
Llegit avui, el monogràfic Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació continua interpel·lant una pregunta rellevant per a les polítiques culturals i educatives locals: què aprenem de la ciutat i com participa la ciutat mateixa en la nostra formació com a ciutadans? El número proposa desplaçar la mirada més enllà de l’escola i entendre l’espai urbà com un entorn educatiu ple de relacions, experiències i oportunitats de participació. (n. de l'e., 2026)

  
L’obra col·lectiva Historia y videojuegos: el impacto de los nuevos medios de ocio sobre el conocimiento histórico (2016) se situa en un moment en què la relació entre cultura digital i coneixement històric ja no pot ser considerada marginal, sinó estructural. Parteix d’una constatació que travessa tot el volum: el passat no només s’estudia ni es transmet, també es consumeix.

  
L’any 2009 vaig tenir l’oportunitat de participar a Horizons Arts Nature, un festival internacional que té lloc a les muntanyes del Massís Central francès. Comento algunes xifres, per tal que el lector es faci una composició geogràfica del lloc i dels entorns de confluència i influència: concretament, el festival s’esdevé a 470 km de París, a 350 km de Tolosa de Llenguadoc, a 270 km de Lió i a una hora en cotxe per carreteres comarcals i revirades de la capital natural, Clarmont d’Alvèrnia. Com veieu, està lluny de totes les grans ciutats, però per contra, molt proper a la seva gent i al territori en què cohabiten. Algunes xifres més per entendre’n la dimensió: hi participàvem 11 artistes de fins a vuit nacionalitats,  vinguts de França, Rússia, Israel, EUA, Bulgària, Alemanya i Catalunya.

Els festivals de cinema europeus arreu del món són instruments de diplomàcia. La pregunta no és si funcionen, sinó què vol dir fer política exterior a través de la cultura.
  

L’Anuari AC/E 2016 introdueix un concepte clau: la “cultura intel·ligent”. No és només una etiqueta tecnològica. És una manera de descriure un canvi profund en la creació cultural, cada cop més vinculada a dades, algoritmes i entorns híbrids entre el físic i el digital.

  
Una reflexió sobre com la revolució digital no transforma només tecnologies, sinó també les pràctiques de comunicació, l’accés als continguts i el paper mateix de la cultura en la societat contemporània.
  

El llibre Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder posa de relleu que la digitalització no és només una qüestió d’eines o plataformes, sinó una reconfiguració profunda de la manera com produïm, compartim i interpretem significats.

  
L’assaig Revaluing Culture parteix d’una constatació que travessa el debat europeu recent: la cultura ha deixat de justificar-se per si mateixa i es veu cada cop més obligada a demostrar què aporta en termes econòmics i socials. Aquest desplaçament no és menor. El text situa la qüestió en un context de retallades, exigències de rendició de comptes i pressió per demostrar impacte, especialment intens als Països Baixos després de la crisi financera. La resposta que proposa no és afegir més indicadors ni refinar els instruments d’avaluació, sinó revisar el punt de partida: la política cultural ha de tornar a posar el focus en la cultura mateixa, no en els seus efectes derivats.
  

L'agenda política i mediàtica marca molts dels debats, també en cultura. El preu a pagar és la focalització del debat en uns pocs titulars i la pèrdua de complexitat i textures. D'això va aquest article breu: d'apuntar elements per a altres (possibles) debats de fons a l'entorn de la cultura. Pensar la cultura com a activitat i recursos compartits, pensar en els equipaments culturals com a mediadors de projectes ciutadans, pensar en la ciutadania com a usuària activa i culta dels serveis culturals o demanar del mecenatge alguna cosa més que la simple captació de recursos econòmics.

  
L’article The cultural paradiplomacy of Barcelona since the 1980s: Understanding transformations in local cultural paradiplomacy proposa una lectura que desplaça el focus habitual sobre la internacionalització cultural de Barcelona. No es tracta només d’explicar l’èxit d’un model urbà ni d’una política cultural amb vocació exterior, sinó d’entendre en quines condicions emergeix aquesta acció internacional i com es converteix en una peça estructural de governança urbana. La ciutat apareix aquí com un actor polític que construeix relacions internacionals pròpies, en un context de transformació econòmica, reconfiguració de l’Estat i competència global entre territoris.