Publicacions acadèmiques

Treball cultural en tensió: precarietat, resistències i nous imaginaris


  
La precarització del treball cultural no és un fenomen recent, però aquest número d’OnCurating ja en traçava un mapa precís fa més d’una dècada. A través de veus del camp artístic i curatorial, el volum descriu un sector que es reconfigura sota lògiques d’inestabilitat i autoexplotació. Llegit avui, el text té valor com a antecedent d’un debat que encara no s’ha resolt, i que sovint ha avançat més en la diagnosi que en la capacitat d’incidir en les condicions materials del sector. (n. de l'e., 2026)
  

  
Un monogràfic internacional reuneix veus crítiques per analitzar com canvien les condicions laborals dels artistes i comissaris en l’ecosistema contemporani.
  
  

Polítiques culturals autonòmiques sota la lupa


  
  
Les polítiques culturals sovint s’expliquen a partir de programes, equipaments o iniciatives concretes. Aquest text proposa un canvi de mirada: entendre-les com a sistemes. L’anàlisi comparada de les comunitats autònomes mostra fins a quin punt les decisions culturals estan condicionades per arquitectures institucionals i relacions de poder que no sempre són visibles. Rellegir-lo avui permet reconèixer una realitat que continua vigent: moltes de les dificultats de la política cultural no es resolen amb més projectes, sinó amb una millor articulació del sistema. (n. de l'e., 2026)
  

Una mirada comparada a les tensions, les singularitats i els límits dels sistemes culturals de les comunitats autònomes.
  
  

La ciutat com a experiència estètica compartida


  
Llegit avui, el text conserva una vigència notable perquè anticipa moltes tensions actuals de les polítiques urbanes i culturals: la fragilitat de l’espai públic, la crisi ecològica, la turistificació i la necessitat de repensar les formes de vida urbana més enllà de l’espectacle i del consum cultural accelerat.  (n. de l'e., 2026)

  
El text de Chris Younès publicat el 2012 a L’Observatoire proposa una lectura de la ciutat que s’allunya tant de l’urbanisme funcional com de la cultura concebuda únicament com a programació. La ciutat apareix aquí com un espai d’experiència sensible, de conflicte i de transformació, on els esdeveniments culturals no només ocupen l’espai públic sinó que redefineixen la manera de viure’l.
  

La Diputació de Barcelona i la construcció d’un model singular de política cultural


  
Les polítiques culturals sovint es pensen des de dues escales: la local i la nacional. Aquest text introdueix una tercera que acostuma a quedar fora de focus, però que és decisiva: l’espai intermedi de les diputacions. L’anàlisi de la trajectòria de la Diputació de Barcelona permet entendre com es construeixen, es financen i es coordinen moltes polítiques culturals que després es concreten als municipis. Rellegir-lo avui ajuda a fer visible una part del sistema que sovint opera en segon pla, però que condiciona de manera directa la capacitat d’acció local. (n. de l'e., 2026)
  


Un article clau per entendre com el context institucional i la cooperació interadministrativa han configurat la política cultural a Catalunya.
    

Art, cultura i filosofia davant els canvis contemporanis



Dotze filòsofs analitzen el paper de la cultura en un món globalitzat, tecnològic i en transformació constant.
  

El número 41 de la revista l’Observatoire presenta el monogràfic Art, culture et philosophie: matière à penser, coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, una reflexió coral sobre el paper de l’art i la cultura davant els profunds canvis socials, polítics i tecnològics del present.

El preu d’entrar, el valor de participar


  
Aquest article resulta especialment suggeridor perquè obre un debat que ha anat guanyant pes amb els anys: l’accés a la cultura no depèn només de l’existència d’equipaments o de programació, sinó també de les condicions materials que permeten utilitzar-los. A partir del cas dels museus, Margarida Loran i Albert Sierra plantegen una pregunta clau: quin model d’institució cultural volem sostenir?

Jugar també és comunicar: els videojocs com a fenomen social i cultural


  
Durant molt de temps, els videojocs van ser considerats principalment una forma d’entreteniment vinculada a adolescents i aficionats a la tecnologia. El número 62 de la revista Hermès, dirigit per Dominique Wolton, proposa una mirada molt més àmplia: entendre els videojocs com un objecte cultural, econòmic, tecnològic i, sobretot, comunicatiu.

De digitalitzar continguts a repensar la cultura: claus de la cultura digital


  
El dossier monogràfic De la digitalització de la cultura a la cultura digital de Digithum analitza com les tecnologies digitals no només transformen suports i canals, sinó la pròpia lògica de producció i participació cultural.
  

Quan la cultura esdevé eina social: límits i riscos de la instrumentalització artística


Un estudi de Mark Rimmer examina polítiques culturals locals orientades a reduir l’exclusió juvenil i mostra com els projectes musicals comunitaris poden veure’s distorsionats quan se’ls assignen objectius socials externs.
  

Publicat a International Journal of Cultural Policy, aquest article analitza programes culturals locals dissenyats per combatre l’exclusió social juvenil mitjançant pràctiques artístiques.

1

Crear, remesclar, compartir: el nou mapa audiovisual de la participació



  
Una anàlisi de Elisenda Ardévol Piera, Antoni Roig i Edgar Gómez Cruz sobre com les tecnologies digitals redefineixen la producció cultural i el paper de les audiències.


Publicat a Quaderns del CAC (núm. 34, 2010), aquest article examina l’impacte de l’accés ciutadà a les eines de producció i difusió audiovisual.