Publicacions acadèmiques

  
L’etiqueta d’“elefant blanc” aplicada als equipaments culturals no és fixa ni definitiva. Tal com mostra l’article de Daniel Paül i Agustí, centres inicialment qüestionats poden acabar integrant-se amb èxit en el paisatge cultural d’una ciutat. El problema no és tant aquesta possible transformació com els criteris que la fan possible. L’anàlisi de diversos casos europeus i llatinoamericans revela que el canvi d’imatge dels equipaments s’ha construït sovint sobre bases fràgils: l’augment de visitants, la capacitat d’atreure turisme o la percepció de dinamisme econòmic, mentre queden en segon pla les repercussions socials, culturals i territorials reals.
  

  
Un article de Pau Rausell proposa repensar les polítiques culturals en temps de crisi. La cultura no hauria de limitar-se a un sector subvencionat, sinó actuar com a motor de transformació econòmica, innovació social i desenvolupament territorial.
  

  
Un article de Barbieri, Fina i Subirats analitza com les polítiques culturals s’han integrat progressivament dins les polítiques urbanes. L’estudi sobre Barcelona mostra que el tercer sector cultural pot actuar com a motor d’innovació i proximitat en la governança cultural.
  

En les darreres dècades, les polítiques culturals han anat adquirint un pes creixent dins les estratègies de desenvolupament urbà.

  
Un article acadèmic revisa críticament el “model Barcelona” de polítiques culturals. La ciutat ha combinat el discurs de la ciutat creativa amb el de la sostenibilitat cultural, però l’aplicació d’aquest model mostra tensions en participació, equipaments i governança urbana.
  

La cultura s’ha convertit en un element central en les estratègies de desenvolupament urbà.

 
   
Aquest article ajuda a entendre un moment fundacional de les polítiques culturals catalanes. Més que descriure actuacions sectorials, analitza com la cultura es va convertir en una peça central del projecte de construcció nacional impulsat per la Generalitat restaurada durant els primers anys d’autogovern. Una lectura especialment útil per comprendre alguns debats que continuen presents anys després.

 
   
El text de Jean-Pierre Esquenazi és una lectura especialment útil per qüestionar una idea molt estesa: que el caràcter polític d'una obra depèn principalment de les seves intencions, del seu contingut o de la seva forma. L'autor proposa una hipòtesi diferent: una obra és política no perquè contingui política, sinó perquè un públic la converteix en una eina d'interpretació del seu món.

  
La democratització de la cultura ha estat un dels grans objectius de les polítiques culturals europees des de la segona meitat del segle XX. Un número monogràfic de la revista Territoires contemporains revisa aquesta trajectòria a partir d’una comparació entre diversos països i analitza com s’han desenvolupat les institucions culturals i les estratègies públiques d’accés a la cultura.  

La democratització de la cultura ha estat una de les idees fundacionals de les polítiques culturals contemporànies.

  
Durant anys, la sostenibilitat s’ha pensat a partir de tres dimensions: economia, medi ambient i cohesió social. Aquest text introdueix un desplaçament que encara avui estructura el debat: la necessitat d’incorporar-hi la cultura. No com un àmbit més, sinó com el conjunt de valors, pràctiques i imaginaris que condicionen la manera com les societats es desenvolupen. Rellegir-lo avui permet reconèixer fins a quin punt aquesta idea s’ha consolidat en el discurs i fins a quin punt continua pendent en la pràctica de les polítiques públiques. (n. de l'e., 2026)
  
  
El desenvolupament sostenible s’ha articulat tradicionalment al voltant de tres dimensions: economia, medi ambient i cohesió social. Diversos investigadors i organismes internacionals han començat a defensar que la cultura hauria d’incorporar-se com una dimensió pròpia d’aquest model. 
  

  
La sostenibilitat s’ha convertit en un marc central de les polítiques públiques contemporànies. En aquest context, diverses recerques han començat a explorar el paper que poden tenir la cultura i les arts en la construcció de comunitats sostenibles. Un número especial de la revista Culture and Local Governance examina aquesta relació des de diferents perspectives i casos d’estudi.
  

La relació entre cultura i desenvolupament sostenible ha guanyat protagonisme en el debat sobre polítiques públiques durant la darrera dècada.

Un monogràfic acadèmic analitza què passa amb la classe creativa quan l’economia trontolla
  

El número especial «Creatives after the crash», publicat a Cambridge Journal of Regions, Economy and Society (vol. 6, núm. 1, març 2013), examina l’impacte de la crisi econòmica sobre la classe creativa i ofereix una panoràmica plural de diagnòstics i evidències.