Llibre

El volum col·lectiu coordinat per Félix Dupin-Meynard i Emmanuel Négrier aborda la participació com una noció central però profundament ambigua en les polítiques culturals europees contemporànies. Lluny de ser un concepte nou, la participació es presenta com una constant històrica que adquireix noves formes i significats en funció dels contextos socials i polítics. El que sí que és rellevant en el moment actual és la seva centralitat com a resposta a una crisi més àmplia de legitimitat de les democràcies i de les polítiques públiques.

El seu títol així ho indica; el lema que advoquen tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social:'Courageous citizens. How culture contributes to social change'.

Coincidint amb el desè aniversari del premi de la European Cultural Foundation (ECF) Princess Margriet Award for Culture (PMA), aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes.

Alessandro Baricco | Anagrama  Fernando R. Contreras | Minerva

Encetem nova dècada preguntant-nos si les innovacions tecnològiques ens faran la vida més fàcil o si, per contra, ens faran viure subjectes al seu sistema. Diuen que els anys vint del segle XXI estaran marcats fortament pels avenços digitals, fet que ens fa preguntar: quin paper hi pot tenir la cultura?

Any nou, projectes nous. I per això us proposem un recurs que proporciona un apropament ric i actualitzat dels ecosistemes culturals i creatius. Una iniciativa nascuda en el context cultural basc que pot ser perfectament extrapolable a altres territoris per la seva riquesa funcional.
 

Identificar el major número d’agents possibles, d’acord amb la proposta de Kultursistema és el que primer s’ha de fer per analitzar un ecosistema cultural i creatiu.
  

  
Des lieux pour penser : musées, bibliothèques, théâtres parteix d’una pregunta poc habitual en l’anàlisi dels equipaments culturals: què fan els espais culturals a la nostra manera de pensar? El volum, publicat per ICOM–ICOFOM el 2018 en el marc del projecte interdisciplinari Ces lieux où l’on pense, reuneix una quarantena llarga d’estudis de cas sobre museus, biblioteques, teatres, exposicions i altres espais culturals.

Els autors d'aquest títol tan inspirador "Small Cities with Big Dreams" (2019), Greg Richards, professor d'Estudis d'Oci a la Universitat de Tilburg als Països Baixos i Lian Duif, assessora i experta en màrqueting urbà, es plantegen una mescla de conceptes interessants com ara: urbanitat, polítiques culturals, processos participatius, polítiques socials, gestió cultural… Tots ells son etiquetes presents al llarg del llibre que busquen descriure quin és el paper que han de tenir les ciutats petites en un mon cada vegada més globalitzat on les grans urbs son les que lideren el món. En un mar on els peixos petits fan grans esforços per sobreviure, aquest llibre pot esdevenir un xarxa de suport per totes aquelles comunitats que vulguin repensar la manera com entenem els projectes culturals, i vist des d’una perspectiva més global, les polítiques municipals i la forma de governança d’una ciutat. 
 

Quines son les relacions que s'estableixen entre cultura, identitat nacional i polítiques culturals? Fins a quin punt les indústries culturals promogudes pel govern fonamenten la identitat cultural de regions minoritàries? A través dels casos del Quebec, Escòcia i Catalunya es fa una anàlisi detallada de les seves polítiques culturals enfocades cap al fonament de la identitat nacional.

En un moment marcat per la crisi de les promeses de progrés, l’hegemonia financera i la dificultat per imaginar alternatives al capitalisme, Franco «Bifo» Berardi planteja a Futurabilidad una pregunta que travessa bona part del pensament crític contemporani: com pot produir-se una transformació si sabem que l’ordre existent és insostenible i, alhora, ens sentim incapaços de modificar-lo?

Els sistemes federalistes poden suposar una oportunitat renovada per a les polítiques culturals. Aquest tipus de sistema organitzacionals en moltes ocasions suposa una oportunitat per tal de redistribuir d’una manera més equitativa els poders que conformen la creació de polítiques culturals. El federalisme, seguint totes les seves variants, conforma la creació de polítiques culturals emmirallant-se en aspectes com la identitat i la divisió de poders i les diferents maneres de com apropar-se a aquests grans temes a través de la cultura.

Els beneficis de la lectura no són sempre tan evidents com es voldria, però hi són. En parla Evelio Martínez al seu llibre 'Por qué leer todavía', en el qual mira d’elaborar una nova i particular defensa de la lectura. Martínez no es posiciona ni a l’extrem dels escèptics que en neguen tots els beneficis ni al dels autors que es valen de tòpics i arguments poc fonamentats per demostrar els aspectes positius de la lectura.