Informe

  
La reflexió sobre els drets culturals i la reflexió feminista han evolucionat sovint en paral·lel, malgrat compartir un mateix objectiu: fer efectius els drets de totes les persones a participar en la vida cultural. En aquesta nota d'anàlisi, Cécile Bonthonneau proposa posar en diàleg aquests dos camps i sosté que els drets culturals ofereixen un marc especialment útil per comprendre les desigualtats de gènere més enllà de les estadístiques.

Quines perspectives de futur hi ha per al català? Recursos, polítiques públiques, comunitat i projecte nacional. Relatoria de la conversa KULT sobre Cultura i Llengua, celebrada a la Llibreria Foster & Wallace de Vic, amb la participació de Júlia Ojeda, investigadora sobre literatura catalana i articulista, i Sara Blázquez, cooperativista i periodista de Setembre.

  
L’informe del CoNCA 2021 descriu un any marcat per la continuïtat de la pandèmia. El sector cultural reprèn parcialment l’activitat, però ho fa des d’una posició fràgil, amb una sensació compartida de resistència més que de recuperació.
  

  
  
L'Anàlisi i debat sobre el sistema de preus dels museus de l'Institut de Cultura de Barcelona parteix d'una pregunta aparentment senzilla: quin impacte tindria modificar el sistema de preus dels museus municipals? Tanmateix, a mesura que avança l'anàlisi, el debat es desplaça. La qüestió ja no és tant si els museus han de ser gratuïts, sinó quin paper pot jugar la política de preus dins d'una estratègia més àmplia d'accés, sostenibilitat i desenvolupament de públics.

  
El Llibre blanc del videojoc situa el sector com un dels principals vectors de creixement cultural i tecnològic. La qüestió no és tant si cal apostar-hi, sinó com es construeix una política pública capaç d’acompanyar un ecosistema que creix ràpid però amb fragilitats estructurals.
  

Culture2030goal
 

Malgrat que la missió de diverses xarxes culturals de rellevància internacional per aconseguir el reconeixement de la cultura amb un Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) propi no es va assolir finalment amb l’adopció de l’Agenda 2030

  
Aquest llibre blanc del CIDAI resulta especialment interessant perquè captura un moment inicial de la relació entre la intel·ligència artificial i les indústries culturals i basades en l’experiència. El document no es pregunta tant què poden crear les màquines, sinó com les organitzacions culturals poden aprofitar les dades i la intel·ligència artificial per transformar processos, serveis i models de negoci.