Articles i anàlisi

Una lectura crítica dels "deserts culturals" que qüestiona la idea que més infraestructures signifiquen millors polítiques locals, i que reclama revisar la seva sostenibilitat, el seu sentit i el lloc que ocupen en la garantia real dels drets culturals.
  

Notes per pensar —i governar— la política cultural local a final de 2025
  
  

Cartografies obertes: allò que encara no es deixa tancar 
  
  

El final del 2025 arriba després d'un any intens, marcat per una abundància de debats, marcs i conceptes que sovint han avançat més ràpid que la nostra capacitat de pensar-los. En aquest context d'acceleració, els articles publicats a Interacció no dibuixen tant un balanç com una necessitat: aturar-se, mirar amb més calma i recuperar criteri. No per tancar discussions, sinó per situar-les. El que hi emergeix no són respostes clares, sinó un conjunt de tensions persistents —entre mesurar i comprendre, entre participar i decidir, entre cuidar i incomodar, entre els relats globals i la realitat municipal— que defineixen bona part de la política cultural actual.

La formació no és un afegit a la política cultural local, sinó una condició per a la seva qualitat. En un context d'incertesa i canvi constant, aprendre és l'única manera de mantenir viu el pensament públic i d'evitar que la gestió cultural es converteixi en una simple administració d'activitats.

El passat 23 d’octubre es va aprovar el nou Pla d’acció cultural al Ple Municipal de Sant Vicenç dels Horts. Amb aquesta aprovació es rendia comptes de la feina feta entre l’Ajuntament i el teixit associatiu del municipi, de la mà del CERC i la consultora CEPS, durant més d’onze mesos.

Per tal de copsar l’essència de com ha sigut el procés d’elaboració d’aquest pla hem volgut establir un diàleg amb en Jordi Gil Dorado, que des de 2023 exerceix com a regidor de cultura, sistemes, tecnologies i administració digital a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i n’és el President de l'Àrea de Serveis a les Persones.

  
La guia de la Unesco sobre cultura i gènere proposa una arquitectura institucional global per a la igualtat, però també obre preguntes sobre com aquesta mirada s’aterrarà als municipis. Llegida des del territori, la guia interpel·la la necessitat de traduir la igualtat en pràctiques situades, més enllà dels indicadors o dels marcs normatius.

Què vol dir fer política cultural en un municipi petit i amb nuclis de població diferenciats? Aquesta pregunta ha estat el fil conductor del procés d’elaboració del Pla estratègic de cultura de Sant Vicenç de Torelló (2025).

Una experiència que ha permès explorar els límits i les potencialitats de la planificació cultural en zones rurals i que dona pistes valuoses: aposta per una mirada supramunicipal, posa en relleu el paper de la memòria i planteja la cultura com a dret i eina de cohesió en un territori amb tres nuclis, una forta tradició associativa i reptes compartits amb altres pobles rurals.

La Comissió Europea vol convertir la participació cultural en una conducta de salut. Però, què passa quan demanem a la cultura que repari allò que la política no vol afrontar?  

El cicle sobre cultura i educació ecosocial de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ha permès fer visible el vincle entre cultura i medi ambient i ha generat un decàleg d’aprenentatges valuosos. Però perquè aquesta inspiració tingui efectes reals, caldrà connectar-la amb els instruments institucionals i els marcs ja existents.