Articles i anàlisi

  
Hi ha estudis d’impacte cultural que intenten demostrar que la cultura genera activitat econòmica, cohesió social o participació. I després n’hi ha d’altres que, gairebé sense proposar-s’ho, acaben mostrant alguna cosa més profunda: com funciona realment una ciutat quan una pràctica cultural esdevé central.

L’estudi sobre la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers pertany a aquesta segona categoria.

  
Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, recuperem una entrevista a Joan Boadas (desembre de 2025) per pensar, amb perspectiva municipal, fins a quin punt el govern de la memòria institucional condiciona la qualitat, la continuïtat i l'autonomia de les polítiques culturals locals.
  

El clima ja no només afecta la cultura: la reescriu. I obliga els municipis a fer una feina per a la qual ningú els havia preparat: sostenir allò que trontolla i assumir allò que es perd.

La capa aguanta. El suport, no tant. 
  

  
  
Els equipaments de proximitat han estat la resposta més visible de les polítiques culturals locals durant anys. Han crescut, s’han diversificat, s’han desplegat sobre el territori amb la promesa d’acostar la cultura, activar la vida comunitària i garantir drets. Aquesta expansió ha consolidat un relat potent: el de l’equipament com a infraestructura bàsica del sistema cultural.

Aquest relat fa temps que no aguanta sense fissures.

  
Hi ha una imatge que costa d’assimilar del tot: una ballarina que torna a escena sense poder moure el seu propi cos. No és una metàfora. És literal.

El moviment passa per un altre lloc.

Una tecnologia tradueix les seves ones cerebrals en un avatar que balla en directe. El públic veu dansa. El cos que la produeix ja no és visible en els termes habituals.
  

  
Llegir no és només triar llibres. És delimitar el camp del que pot ser pensat i governat.
  

Cada Sant Jordi reactiva una escena coneguda: novetats, prescripció, circulació massiva de llibres. Però sota aquesta superfície hi ha una operació menys visible i més determinant. No només es recomanen lectures. Es defineixen marcs. Es decideix què entra dins del que avui es considera pensable i, amb això, què pot aspirar a ser programat, legitimat o finançat.