Actualitat

Comentari o contextualització d’una notícia vinculada a la cultura.

Efervescència de la filosofia


  
El tercer dijous del mes de novembre va ser decretat per la Unesco el Dia Mundial de la Filosofia; aquesta data coincideix també amb el Barcelona Pensa. La filosofia no ens és llunyana, ja que es basa en fer-nos preguntes i intentar resoldre-les, el que fem diàriament; no és més que l’anàlisi crític de la realitat i deu ser per aquesta raó que des de les instàncies de poder sovint han intentat fer-li buit.

#Softlove: 24 hores en la vida d'una dona a través dels ulls de la seva PDA

  
  

Un organitzador personal digital o PDA (de l’anglès ‘personal digital assistant’) és un tipus d’intel·ligència artificial que ho sap tot de la persona que acompanya. Enregistra i organitza tots els moments de la seva quotidianitat i està programada per anticipar-se als seus desitjos. Però la PDA que presentem avui, a més, està dotada de sentiments i s’enamora secretament de la seva propietària.

  

Quan la robòtica entra en escena: imaginar el futur des del cinema


  
  

El ROS Film Festival planteja una pregunta que ja no és especulativa: com conviurem amb les màquines? En aquest context, el cinema es converteix en un espai privilegiat per pensar aquesta relació abans que es normalitzi. Es proposa com a lectura prèvia a Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió.

Com ens relacionarem amb els robots en els pròxims anys és una qüestió que sovint s’aborda des de la tecnologia o l’economia. El ROS Film Festival, en canvi, la trasllada al terreny cultural.

No penso callar


  
La llibertat d’expressió sovint es defensa en abstracte. Aquest vídeo la situa en un terreny més concret: què passa quan algú et diu què pots fer i què no pots fer en un acte creatiu. La resposta, posada en mans d’infants, és directa i reveladora. La peça no busca complexitat, busca evidència. Revisar-la avui permet recordar una idea que no sempre es té prou present: la llibertat cultural no és un punt de partida assegurat, sinó una condició que cal sostenir activament des de les pràctiques i les institucions. (n. de l'e., 2026)
  

Què passa quan una autoritat limita l’expressió artística en un entorn aparentment neutre.
  

#Interacció15 i els manters


  
Si m’erro ja em corregireu, però afirmaria que la darrera edició d’Interacció ha tingut molt més impacte mediàtic que totes les anteriors. I en van 15! Però resulta que la presència en cartells anteriors de ministres, consellers, autoritats acadèmiques i professionals de primer nivell i alguna que altra “celebrity” no va cridar tant l’atenció com la presència de l’actual comissionada de cultura (o cultures) de l’ICUB.

Polítiques culturals per a un canvi d’època


  
Xavier Fina | Ara 

Conclusions dels debats de gestió cultural Interacció

Aquesta setmana la Diputació de Barcelona ha organitzat una nova edició d’Interacció. Sovint, aquesta tradicional trobada de professionals de la gestió cultural ha sigut un punt d’inflexió en l’evolució de les polítiques culturals a casa nostra. La del 2015 serà recordada per algun gir conceptual important i per algun debat interessant que alguns han explicat interessadament.

Quan el públic decideix el preu del teatre


  
Aquest article és interessant perquè toca un tema que després ha crescut molt en les polítiques culturals: els models alternatius de preus i la relació amb els públics. Llegit avui, dialoga amb debats actuals sobre accessibilitat cultural, valor públic i sostenibilitat econòmoca de les arts escèniques. (n. de l'e., 2026)
  

Un experiment impulsat per economistes de la cultura posa a prova la “taquilla inversa”: els espectadors decideixen quant pagar després de veure l’obra. La iniciativa busca entendre com el públic assigna valor a l’experiència teatral.
  

Quan la cultura entra a l’agenda global del desenvolupament


  
Hi ha moments en què la cultura entra en el debat global amb força i sembla que tot ha de canviar. La incorporació de la cultura a l’agenda de desenvolupament de Nacions Unides n’és un. Aquest text captura aquell instant en què es planteja la possibilitat de situar la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible. Rellegir-lo avui permet veure amb més claredat el recorregut real d’aquesta idea: fins a quin punt s’ha traduït en polítiques efectives i fins a quin punt continua operant sobretot com a marc discursiu. (n. de l'e., 2026)
  


L’ECOSOC incorpora per primera vegada el paper de la cultura en el debat internacional sobre sostenibilitat i obre una finestra d’incidència per als actors locals.