Actualitat

Tot i la incursió d’Internet i el món multipantalles que ens envolta, el mitjà es manté viu i malgrat els petits canvis d’hàbits i programació, segueix regnant a les nostres llars. Si hi ha un fenomen global que mantingui la gent enganxada davant la pantalla del televisor avui dia ja no és precisament el reality show. Les sèries de ficció han anat guanyant terreny als programes de telerealitat que fa uns anys omplien grans quotes de pantalla. A través de les ficcions (la gran majoria, produccions estatunidenques), la televisió s’ha anat personalitzant amb canals i plataformes a la carta que fidelitzen els seus espectadors com no pot fer el cinema. Així també mantenen l’atenció davant els canals i les productores de ficció, a diferència dels programes clàssics de graella televisiva com els late night, que no tenen la continuïtat ni el ganxo de les sèries.

  
El tercer dijous del mes de novembre va ser decretat per la Unesco el Dia Mundial de la Filosofia; aquesta data coincideix també amb el Barcelona Pensa. La filosofia no ens és llunyana, ja que es basa en fer-nos preguntes i intentar resoldre-les, el que fem diàriament; no és més que l’anàlisi crític de la realitat i deu ser per aquesta raó que des de les instàncies de poder sovint han intentat fer-li buit.

Els actors culturals portem 30 anys "sotmesos" al relat de la instrumentalització

Els propers 30 anys, els dedicarem a promoure els valors de la cultura, o ens sometrem als relats "inclusió social" o "canvi climàtic"?

                        — Jordi Pascual (@jordipascual21) juny 28, 2017
  

Un organitzador personal digital o PDA (de l’anglès ‘personal digital assistant’) és un tipus d’intel·ligència artificial que ho sap tot de la persona que acompanya. Enregistra i organitza tots els moments de la seva quotidianitat i està programada per anticipar-se als seus desitjos. Però la PDA que presentem avui, a més, està dotada de sentiments i s’enamora secretament de la seva propietària.

  

El ROS Film Festival planteja una pregunta que ja no és especulativa: com conviurem amb les màquines? En aquest context, el cinema es converteix en un espai privilegiat per pensar aquesta relació abans que es normalitzi. Es proposa com a lectura prèvia a Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió.

Com ens relacionarem amb els robots en els pròxims anys és una qüestió que sovint s’aborda des de la tecnologia o l’economia. El ROS Film Festival, en canvi, la trasllada al terreny cultural.

   
La cultura també pot intervenir en el debat públic fent visible allò que corre el risc de quedar reduït a xifres, discursos institucionals o confrontació política.

  
  
En plena expansió del debat sobre la postveritat i els anomenats «fets alternatius», centenars de museus, biblioteques, arxius i institucions científiques han impulsat #DayofFacts.

  
La llibertat d’expressió sovint es defensa en abstracte. Aquest vídeo la situa en un terreny més concret: què passa quan algú et diu què pots fer i què no pots fer en un acte creatiu. La resposta, posada en mans d’infants, és directa i reveladora. La peça no busca complexitat, busca evidència. Revisar-la avui permet recordar una idea que no sempre es té prou present: la llibertat cultural no és un punt de partida assegurat, sinó una condició que cal sostenir activament des de les pràctiques i les institucions. (n. de l'e., 2026)
  

Què passa quan una autoritat limita l’expressió artística en un entorn aparentment neutre.
  

  
Si m’erro ja em corregireu, però afirmaria que la darrera edició d’Interacció ha tingut molt més impacte mediàtic que totes les anteriors. I en van 15! Però resulta que la presència en cartells anteriors de ministres, consellers, autoritats acadèmiques i professionals de primer nivell i alguna que altra “celebrity” no va cridar tant l’atenció com la presència de l’actual comissionada de cultura (o cultures) de l’ICUB.

  
Xavier Fina | Ara 

Conclusions dels debats de gestió cultural Interacció

Aquesta setmana la Diputació de Barcelona ha organitzat una nova edició d’Interacció. Sovint, aquesta tradicional trobada de professionals de la gestió cultural ha sigut un punt d’inflexió en l’evolució de les polítiques culturals a casa nostra. La del 2015 serà recordada per algun gir conceptual important i per algun debat interessant que alguns han explicat interessadament.