Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

El mecenatge de proximitat: bibliografia comentada

Office de Coopértation et d’Information Muséales (Ocim)

La llei francesa de 2003 sobre mecenatge, associacions i fundacions ha permès el desenvolupament del mecenatge tan particular com empresarial a França. Aquest recull bibliogràfic elaborat pel centre de documentació de l’Ocim presenta més d’un centenar de referències sobre el desenvolupament de mecenatges territorials que informen sobre les seves estratègies i metodologies, possibles socis, àmbits i temàtiques d’actuació, beneficis i impactes sobre el territori, garanties de funcionament a llarg termini i d’altres qüestions d’interès. El recull inclou llibres, articles, guies pràctiques, estudis i treballs de recerca, material de jornades i congressos i informació d’organismes nacionals i regionals. El conjunt aporta un ventall ampli de reflexions teòriques i informacions pràctiques i útils sobre el tema.

Els 10 primers anys de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona

Oficina del Patrimoni Cultural

L’objectiu d‘aquesta publicació és donar a conèixer els treballs que ha dut a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de Diputació de Barcelona en relació als museus de la província.

L’estudi s’ha estructurat en onze capítols, els dos primers ens parlen dels antecedents de la Xarxa de Museus Locals que van des de la gestió de catorze museus provincials fins el compromis amb el territori per aconseguir articular un seguit d’accions de cooperació abocades als suport municipalista. Es descriuen les accions que es van dur a terme, fent especial èmfasi en les Jornades de Museus i Administració Local, que poden ser considerades la guspira que va propiciar la creació de la Comissió de Cooperació de Museus Locals que mes tard esdevingué Xarxa de Museus Locals.

Impactes econòmics, culturals, socials i medi ambientals del patrimoni cultural europeu

Cultural Heritage Counts for Europe | Cultura. Comissió Europea

Informe que presenta els resultats del projecte Cultural Heritage Counts for Europe, desenvolupat entre 2013 i 2015 amb el suport de la Comissió Europea, i que té per objectiu mostrar amb dades i evidències el valor del patrimoni cultural i el seu impacte en l’economia, la cultura, la societat i el medi ambient europeu. Aquest projecte vol demostrar el valor i el potencial del patrimoni cultural com a recurs estratègic per a una Europa sostenible; augmentar la consciència pública sobre aquest recurs i presentar recomanacions estratègiques per al seu desenvolupament. Així mateix, el projecte també vol aportar arguments demostrables i persuasius per tal de convèncer els responsables polítics europeus sobre els múltiples beneficis d’invertir en patrimoni cultural.

The Art Genome Project (Artsy.net)

A raíz del artículo que publiqué hace un año en mi blog sobre el artista chino Ai WeiWei, recibí un correo el otro día desde Artsy.net invitándome a conocer (y dar a su conocer) su página sobre dicho artista: https://www.artsy.net/artist/ai-weiwei.

Allí que me voy y me encuentro con una especie de Allmusic.com (una guía de referencia del mundo de la música) pero especializada en arte y con una misión clara: hacer accesible el mundo del arte a cualquiera con acceso a internet, así como un recurso para el coleccionismo de arte y la educación. Bajo un bonito diseño, puedes encontrar allí información completa y agrupada sobre montones de artistas (unos 40.000): biografía, obra, exposiciones, artículos, publicaciones específicas y artistas relacionados. Pero además Artsy funciona como un marketplace, con alrededor de 200.000 obras a la venta a precios que van de los 100 dólares hasta el millón, y una guía-magazine de actualidad con toda la información y artículos sobre las ferias, galerías, subastas, etc.

Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual?, Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram)

L’antena de capital social de la Xarxa de benestar de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) té per objectiu donar visibilitat a l’evolució de les dades sobre capital social que es vagin generant, a més de ser un fòrum de discussió en el que pugin participar totes aquelles persones i institucions que hi vulguin fer aportacions.

Ha fet dues preguntes a professionals de diversos àmbits de la cultura. Les seves respostes us poden interessar:

1. Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual? Fins a quin punt és clau en l’activitat de l’economia?

2. Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Economia social, sector cultural i creatiu, una nova emprenedoria social i cultural

SMart | Pour la Solidarité  

El sector cultural i creatiu s’inscriu sovint dins el model d’empresa social perquè l’objectiu primer de les seves produccions no és lucratiu sinó cultural i artístic i perquè comparteix nombrosos punts comuns amb aquest model. En quin punt la cultura i l’economia social es relacionen i com fan d’aquesta aliança un motor per al desenvolupament dels territoris? L’empresa social SMart i el ‘think tank’ europeu ‘Por la Solidarité’ tracten de respondre a aquetes qüestions en aquestes dues publicacions, una dedicada a la realitat de França i l’altre a la regió valona de Bèlgica.

Aquests dos quaderns, números 34 i 35 de la col·lecció ‘Cahiers pour la solidarité’, tenen el propòsit de ressaltar les interseccions existents entre cultura i economia social i identificar, a través de bones pràctiques i recomanacions, estratègies concretes per desenvolupar projectes culturals i artístics inscrits dins la nova economia social. L’objectiu general és mirar de respondre a les necessitats dels territoris dins una lògica de transició econòmica, social i mediambiental.

Biblioteques públiques en entorns multiculturals : Recomanacions pràctiques

 Espuga, M., Torné, E., Llovera, M., Amatriain, C., Silvestre, N., Sanz, S., Solé, I., Álvarez Massó, M. | Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Aquest treball pretén ser una ajuda a les persones que treballen a la biblioteca pública fent especial esment a diferents aspectes relacionats amb la multiculturalitat. La idea és donar pautes, idees i experiències útils per: 

- conèixer les particularitats del nostre entorn

- entendre la diversitat cultural com un punt fort de la biblioteca

Los museos de Cataluña en las redes sociales: resultados de un estudio de investigación

Joan-Isidre Badell  | Revista Interamericana de Bibliotecología, 38(2), 159-164.

Resumen | Se muestran los principales resultados obtenidos en la investigación sobre la presencia de los museos de Cataluña en las redes sociales y de la visibilidad de sus sedes web. La metodología se ha basado en la obtención de datos cualitativos y cuantitativos desde dos perspectivas: comparativa con otros estudios y evolutiva por análisis propios. Los resultados señalan, por un lado, que los museos catalanes están presentes en las redes sociales, pero existen todavía muchos centros que no están en ninguna plataforma. Por otro lado, los indicadores de visibilidad obtenidos demuestran cierta falta de interés por el posicionamiento web. En conclusión, se debe mejorar y potenciar la presencia y uso en aquellas plataformas más adecuadas, haciéndose necesaria la creación de una estrategia comunicativa específicamente digital planteándose algunas cuestiones de reflexión y debate para seguir alentando nuevas discusiones e investigaciones.

Prof. Toby Miller a Barcelona - Ciudadanía Cultural - Public seminar a la RMIT Europe - 8 juliol, en castellà!

VINE AL PRIMER SEMINARI QUE FEM SOBRE POLÍTIQUES CULTURALS I EN CASTELLÀ A LA UNIVERSITAT AUSTRALIANA, RMIT EUROPE!

Ciudadanía Cultural
Public seminar @ RMIT Europe
Toby Miller
8 julio


Los últimos doscientos años de la época moderna han producido tres áreas distintas relacionadas con el concepto de ciudadanía, cuyas historicidades en parte coinciden pero divergen también significativamente. Estas áreas de ciudadanía son las siguientes:

1

Informe de la comunicació a Catalunya 2013–2014

Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB)

L’Informe de la comunicació a Catalunya és un projecte biennal de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) que va néixer l’any 2000 i compta, per vuitena vegada consecutiva, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Gas Natural Fenosa. L’obra ha comptat amb la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), junt amb ComScore, Inc; Infoadex i Portal de la Comunicació (IncOm-UAB) i tres subscriptors institucionals: l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i laSocietat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per a aquesta edició, l’obra ha comptat amb la participació d’un total de 23 autors i autores, procedents de sis universitats catalanes públiques i privades i de l’àmbit professional, coordinats per un equip editor format per Carme Ferré Pavia, Joan M. Corbella Cordomí, Joan Sabaté i Salazar i Marta Civil i Serra.