blog de Interacció

Festival d'Art Digital i Electrònica de La Cellera de Ter (FADE)

El món rural no deixa de sorprendre’ns. Abans de començar la recerca de projectes culturals o artístics als petits municipis catalans, ens imaginàvem que trobaríem, principalment, iniciatives vinculades a la cultura popular i tradicional (música i dansa, artesania, etnografia, festes majors, etc.) i que també veuríem com en els darrers anys han sorgit o s’han consolidat alguns projectes centrats en les arts plàstiques i escèniques, la música pop, el cinema i la literatura, però el que no ens esperàvem trobar era un festival sobre l’art digital i l’electrònica a la Cellera de Ter, un municipi de poc més de 2.000 habitants de la comarca de la Selva.

L'ultim número de la revista «Treballs de la Societat Catalana de Geografia», Vol 81 ( juny 2016) recull les aportacions que van fer els diversos ponents de la jornada celebrada el dia 2 de desembre de 2015 a Vic i organitzada per la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana de Geografia, amb la col·laboració del Consell Comarcal d’Osona.

L’objectiu de la jornada va ser motivar la reflexió i el debat sobre la reforma de l’organització territorial a Catalunya i aprofundir en aspectes bàsics de la gestió diària dels ajuntaments petits, com ara hisendes i situacions financeres, la dotació d’equipaments i serveis, i les eines de gestió supramunicipal.

Logos Berguedà

La simbiosi entre gastronomia i cultura és tan antiga com les primeres civilitzacions i tot i que en els entorns urbans s’ha anat perdent la costum que els establiments on es menja ofereixin espectacles escènics o musicals o programin exposicions d’arts visuals o projectin cinema, aquesta funció de dinamització cultural ha seguit viva als municipis rurals, bàsicament per necessitat.

mOntanyanes

La concepció clàssica de les polítiques culturals li atorga a aquestes dos grans tipus d’objectius: els primers, són intrínsecament culturals: donar suport a la creació i l’excel·lència artística, preservar, posar en valor i difondre el patrimoni cultural i formar a la ciutadania en uns valors i coneixements. El segon grup d’objectius pretenia afavorir el be comú i l’interès general, construint i enfortint les identitats locals, regionals i nacionals, millorant el prestigi o la imatge dels territoris o les ciutats o contribuint a la convivència i la cohesió social (Bonet, 2016)

Fundació AISGE

Aquest estudi, que analitza la situació laboral dels actors i ballarins, es tracta del treball més exhaustiu en aquesta matèria realitzat a Espanya, nodrit per una mostra (3.282 enquestats) que representa el 39% del col·lectiu d’associats d’AISGE, entitat que gestiona els drets de propietat intel·lectual dels actors, dobladors, ballarins i directors d’escena de tot l’Estat.

Delicadeses / La Fàbrica bella

Els diferents continguts que hem anat publicant em les darreres setmanes per contextualitzar i fomentar el debat entorn a l’estat de la cultura i les arts als petits municipis catalans, posen l’èmfasi tant en les polítiques públiques que pretenen facilitar als ciutadans l’accés a la cultura (com a consumidors i com a productors) com en les propostes, públiques, privades o d’entitats sense ànim de lucre, que enriqueixen el panorama cultural dels entorns més rurals i allunyats dels grans centres de producció.

El volum de negoci de les empreses culturals de Catalunya va ser de 10.614 milions d'euros l'any 2014, el seu valor afegit brut va ascendir a 3.758 milions d'euros i hi treballaven 104.609 persones.

L'Estadística i comptes de les empreses culturals és una operació de síntesi que recull un conjunt de magnituds econòmiques i d'indicadors rellevants de les empreses d'aquest àmbit.

l’Animal a l’esquena

Aquest és un esquema que ja hem vist en alguns dels casos que hem anat presentant en les darreres setmanes. La llavor de l’Animal a l’esquena és una joint venture de dos creadors, la ballarina i coreògrafa valenciana Maria Muñoz i l’autor català Pep Ramis, que al 1988 van fundar la companyia de dansa Mal Pelo, guanyadora l’any 2002 amb el Premi Nacional de Dansa i el 2009 el Premio Nacional de Danza. Després d’uns anys de treball conjunt, l’any 1997 inicien la restauració d’un mas (el Mas Espolla) situat a la localitat on residien, Celrà[1] que serà la seu de l’Animal a l’Esquena, un centre de creació, investigació, debat i exhibició en l’àmbit de les arts escèniques i visuals.