blog de Interacció

El blog EconomistsTalkArt.org és una iniciativa per difondre l’anàlisi de polítiques de recerca cultural en clau econòmica, que va començar el novembre de 2015. Els fundadors i editors són investigadors experts en economia de la cultura d’arreu del món, i es dirigeixen a tècnics de cultura, assessories, institucions de patrimoni cultural, universitats, empreses, periodistes culturals i estudiants de gestió cultural per posar en relleu la importància de la innovació i la divulgació de les metodologies de recerca cultural.

El Museu d'Art de Cerdanyola (MAC), ha estat copartíceps del projecte «La mirada de l’altre», que vincula la creació artística i la societat del seu entorn.
El projecte ha consistit a crear 11 parelles artístiques, formades per artistes professionals i per artistes amateurs, aquests últims usuaris de serveis de salut mental del Parc Sanitari de Sant Boi.

Sara Selwood (ed.) | Routledge

Les aproximacions a la noció de participació cultural mitjançant els indicadors convencionals de consum, en termes d’impacte, fan que aquesta es limiti a una sèrie de pràctiques, activitats i institucions que no reflecteixen altres usos culturals del dia a dia. El monogràfic de la revista «Cultural Trends» que s’ha publicat enguany posa les bases per al nou enfocament sobre el significat actual del valor de la cultura i les implicacions que se’n deriven, en l’àmbit de les polítiques culturals i la recerca, a l’hora d’entendre la seva relació amb els mecanismes de participació cultural.

Guillermo Fernández , Ana Salazar | Obra Social ”la Caixa”

CosmoCaixa, el museu de les ciències de l’Obra Social “La Caixa”, ha desenvolupat un programa d’avaluació per conèixer l’impacte que produeixen les exposicions programades en aquest espai, els resultats del qual es recullen en aquest document.

L’informe, que compta amb un marc teòric extensament desenvolupat per a l’avaluació d’exposicions, es tracta, si més no, d’una eina útil aplicable a d’altres processos de desenvolupament de projectes expositius que tinguin un focus en la interacció i l’aprenentatge dels usuaris.

Conseil des Arts du Canada

Es tracta d’un exhaustiu estudi sobre l’impacte social de les entitats de la dansa al Canadà, que pretén aportar nous coneixements en aquest àmbit artístic i una comprensió profunda de les repercussions que té en el benestar físic, afectiu i psicològic dels individus i de les comunitats.

Més enllà de tractar-se d’un informe molt complet sobre l’impacte de la dansa, ens aporta eines imprescindibles per a tot aquell professional interessat en desenvolupar estudis sobre l’impacte social, oferint una profunda descripció dels objectius i la metodologia emprada, així com les referències utilitzades per al desenvolupament d’aquest estudi.

Alan Brown, Rebecca Ratzkin | Asimétrica

Amb l’objectiu d‘ajudar estudiants i gestors culturals hispanoparlants a connectar millor amb els seus públics, l’equip d’Asimétrica acaba de traduir al castellà l’obra «Making sense of audience engagement», una obra que revisa els esforços de les organitzacions sense ànim de lucre per implicar el seu públic en experiències artístiques amb un impacte més gran.

Malgrat haver estat publicada originalment el 2011 en un àmbit que avança i canvia ràpidament, aquesta publicació esdevé encara una eina bàsica per organitzar un programa d’accions coherent, a través de bases teòriques, per la inclusió del públic de les organitzacions artístiques.

Avui us presentem «Desde el cariño», un curtmetratge que us farà somriure... i amb alguna sorpresa al final.  És de Raúl Calvo Cámara, i ha guanyat el primer premi del festival «Dame 1 minuto por la igualdad», organitzat enguany per la UNESCO a Bilbao. Perquè seguim constatant, dia rere dia, que cal seguir impulsant polítiques d’igualtat.
 

Rafael Boix, Pau Rausell, Raül Abeledo | Routledge

Aquest article repassa el model de desenvolupament urbanístic de la ciutat de València durant els darrers 20 anys, sustentat en l’acollida de grans esdeveniments esportius i la construcció d’un gran complex arquitectònic dissenyat per Santiago Calatrava, i analitza com València seria capaç d’adaptar i absorbir la transformació urbana al voltant d’aquest projecte megalòman i incorporar-ho en processos de resiliència.

El document s’endinsa, primerament, en la definició teòrica de la resiliència urbana, des de les seves diverses perspectives, i la seva aplicació a les ciutats, les arts, la cultura i la planificació, especialment interessant en aquest període de replantejament de les polítiques urbanístiques al territori.