blog de Interacció

Culture Action Europe

A la vista del resultat de les eleccions nord-americanes, Culture Action Europe (CAE) ha fet una declaració en què insta les institucions europees i els estats membres a comprometre’s amb les qüestions que preocupen la ciutadania i a reflexionar sobre el valor de la cultura com a factor de cohesió social: «We urgently need to engage with the deep concerns of citizens».

Revista Galde

L’últim número de la revista Galde es fa ressò de la situació de la cultura «després de la tempesta» de la crisi en un monogràfic que estudia aspectes com la mercantilització de la cultura, de les desigualtats d’accés o les noves possibilitats que ofereix el món digital. Hi trobem una extensa entrevista amb l’expert Enrique Bustamante i articles de Jaron Rowan, Eduard Miralles, o María Ptqk, entre d’altres, que aborden aquestes qüestions.

Bustamante respon a qüestions clau per entendre la situació actual del sector i com es podria revertir. Assenyala al procés economicista dut a terme en les esferes autonòmiques i locals, a la mercantilització neoliberal de la cultura – que mesura el seu impacte en termes de facturació – i a una política clientelar i corrupta, del fet que no hi hagi hagut un clar suport ciutadà a la cultura (com sí hi ha hagut, per exemple, «marees» per la sanitat o l’ensenyament) i a que la cultura hagi perdut les «seves senyes d’identitat: la diversitat, igualtat en l’accés, el suport a la creació i la participació social».

Laura Bertran (coord.) | Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Cap a on ha d’anar el sistema públic bibliotecari? Un cop finalitzada la celebració de l’Any de les Biblioteques, que va commemorar durant el 2015 el centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya, és el moment de fer un balanç del que ha estat fins ara la trajectòria d’aquesta xarxa i de reflexionar sobre el seu futur.

Belén Becerril Atienza| Aranzadi

En el marc de la creixent diversitat cultural actual, la cultura és essencial per al futur del projecte polític de la Unió Europea. El procés d’integració europeu necessita fonamentar-se en polítiques que no es limitin a l’àmbit econòmic i polític, sinó que comprenguin aspectes d’ordre cultural basats en una herència comuna i una comunitat de cultures, i que afecten l’imaginari simbòlic col·lectiu. Però, estem avançant, realment, cap a una política cultural europea?

IETM International Network for Contemporary Performing Arts

El desenvolupament de públics és un concepte de difícil definició, depenent de l’òptica de les persones i de contextos diferents, fins i tot dins d’una mateixa organització. Molts artistes i professionals de l’esfera cultural, a més, miren aquest terme amb recel, com si es tractés d’un sinònim de retorn de la inversió.

L’IETM publica aquesta guia per convidar el sector a aprofundir en el món dels públics, què signifiquen i repensar el seu desenvolupament d’una forma propera amb la ciutadania, tot i evitant aportar solucions màgiques per augmentar la presència de públics, però oferint eines i suggerint accions a dur a terme per connectar millor amb ells, en relació als valors i missions de cada projecte.

Association of Independent Museums (AiM)  | DCResearch

L’etern debat sobre la gratuïtat d’accés als museus, sobre la taula en aquest estudi britànic que demostra que les entrades que cobren alguns museus per accedir a les seves col·leccions i exposicions no serien una barrera d’accés, contràriament a la suposició generalitzada.

Simon Mellor | Arts Council England

Les experiències personals i la percepció que tenim sobre les diverses manifestacions artístiques es presenten de manera ben diferent entre individus, el que dificulta la tasca de definició de la qualitat i l’excel·lència en l’àmbit cultural.

Un innovador sistema de mesura de la qualitat de les experiències del públics de la cultura s’ha posat en marxa a Anglaterra, després d’un període de prova dut a terme en 150 institucions i museus nacionals. Segons Simon Mellor, director executiu d’arts i cultura de l’Arts Council, la venda d’entrades o les opinions dels crítics són poc representatives per analitzar la qualitat ja que no donen resposta a qüestions com la percepció dels espectadors i la seva experiència.

El Quality Metrics

El projecte 'Quality Metrics', desenvolupat per responsables de la creació i exhibició i recolzat per l’Arts Council, reuneix valoracions pròpies (dels artistes i curadors), d’ altres professionals i opinions del públic per construir un mapa d’allò que hom pensa de la qualitat de les arts i de les experiències culturals.

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 158,5 milers de persones en el tercer trimestre del 2016, xifra que es tradueix en una variació interanual del 5,2%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 15,2% en el cas dels homes i un descens del 7,2% en el cas de les dones. Per situació professional, la població assalariada puja un 7,8% i la no assalariada puja un 1%. El sector cultural aplega el 4,9% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha crescut un 2,9% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.