blog de Interacció

'Territori Contemporani'. Capítol 6

Al sisè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 8 d'abril de 2018, el punt de partida és L'Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu a Sabadell, un centre cultural municipal dedicat a la producció, difusió i formació artística contemporània.

A Barcelona coneixem Francesc Ruiz, un artista que parteix del llenguatge del còmic i de la investigació de noves narratives per donar lloc a una proposta artística i conceptual que traspassa el marge d'una vinyeta.

El capítol d'avui finalitza al Centre Cultural El Casino de Manresa. Un equipament municipal que promou la vida social, cultural i associativa de la ciutat.

La tàctica de fer-se el verd per vendre més: quan la sostenibilitat es converteix en estratègia comercial


  
Una reflexió crítica sobre com algunes pràctiques de comunicació corporativa adopten estètica i llenguatge “verds” sense transformar estructuralment els seus models, i per què això importa en l’àmbit cultural i social.
  

L’essència de la cultura és l’experiència


  
Una mirada que reivindica que cultura no és un concepte abstracte sinó l’experiència en relació amb el món que ens defineix com a persones i com a societat.
  

El document El valor público de la cultura (Observatorio Vasco de la Cultura, 2018) planteja una reflexió crítica i integrada sobre què significa la cultura com a bé públic.

Euro Cities i l'educació cultural


  
Les ciutats europees estan incorporant l’educació cultural dins de les seves agendes urbanes per moure el focus més enllà de la transmissió de coneixements cap a la construcció de capacitats de participació i interpretació cultural.
  

La xarxa de grans ciutats europees Euro Cities, va debatre a Oulu sobre les possibilitats de relació que oferia la cultura infantil i l’educació cultural en l’àmbit local.

La cultura gironina, un mapa amb llums i ombres

Girona és sinònim de cultura. La ciutat dels quatre rius s’ha projectat en el panorama català i internacional com una gran capital cultural gràcies a la consolidació de certàmens com ara el Temporada Alta (l’aparador d’arts escèniques nacionals i internacionals), el Festival Strenes (la cita de presentació en directe de les novetats discogràfiques dels artistes catalans) o el Temps de Flors (l’exuberant exposició de flors, monuments, patis i jardins). A fi de fer una ‘radiografia objectiva’ de la vida cultural de Girona, l’ajuntament ha impulsat l’elaboració d’un Mapa cultural.

Debatre a debat


  
Professores o educadors, han de gaudir de plena llibertat d’ensenyar?

Ensenyar vol dir educar en valors. Aquests poden ser, valors democràtics, de participació o esperit crític. Per tant el debat i  qüestionament constant de la mateixa realitat que es viu i s’ensenya.

Fomentar el diàleg a l’aula entorn l’actualitat, conferint total llibertat d’expressió a l’alumne, és un aprenentatge tan important com qualsevol altre.

Ciència sí, però per a què?

Olivier Glassey, Jean-Philippe Leresche, Olivier Moeschler (dir.) | Éditions des archives contemporaines

Quina és la utilitat de la ciència més enllà de la ciència? Qui són en última instància els usuaris de la ciència? Com podem detectar els públics de la recerca científica? Es pot mesurar el valor d’ús de la ciència? Quines són els agents socials i polítics legítims per avaluar els resultats de la recerca? Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre l’obra col·lectiva ‘Penser la valeur d’usage des sciences’.

Ser empresa per sobreviure

Łukasz Wróblewski | Logos

L’art versus l’empresa. En l’imaginari col·lectiu sembla que perviu aquesta dicotomia que, no cal donar-hi massa voltes, no acaba de ser vertadera. Potser l’origen de l’antítesi és aquella oposició tan típicament modernista que confrontava l’artista amb la societat analfabeta o “massa”. Un exemple prototípic: l’obra de teatre Un enemic del poble, de Henrik Ibsen o la versió catalana de la història, Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Si més no, sembla que hi ha certa resistència del món de l’art a deixar-se domar per les estructures empresarials (deixant de banda, és clar, tota la producció mainstream que converteix allò artístic en producte). De per què i com la cultura ha de fer servir la planificació estratègica i el màrqueting en parla Łukasz Wróblewski a “Culture Management: Strategy and Marketing Aspects”.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. I/2018

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 166,9 milers de persones en el primer trimestre del 2018, xifra que es tradueix en una variació interanual de l’1,4%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 9,2% en el cas de les dones i un decrement del 3,5% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada puja un 6,1% i la no assalariada disminueix un 6,6%. El sector cultural aplega el 5,1% de la població ocupada a Catalunya.

Ballem! Dia Internacional de la Dansa

“Si no puc ballar, no és la meva revolució” va dir Emma Goldman. Amb revolució o sense, el 29 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa. El Comitè Internacional de Dansa de la UNESCO commemora així el naixement de Jean-Georges Noverre, creador del ballet modern, el 29 d’abril de 1727.