blog de Interacció

  
La idea de “teatre nacional” posa en qüestió què significa representar una cultura i perquè aquesta designació no és només simbòlica sinó també política, social i pràctica.
  

Ara fa més de vint anys s’inaugurava oficialment el Teatre Nacional de Catalunya. L’onze de setembre de 1997 el president Jordi Pujol pujava el teló a una de les grans infraestructures culturals de finals dels anys noranta.

  
Una mirada analítica que posa sobre la taula com es defineixen i es mapegen les dimensions econòmiques de la cultura digital per donar dades sòlides a la presa de decisions i a les polítiques culturals.
  

Quin impacte econòmic té la cultura en l’era digital? A l’entrada del passat 16 d’abril us parlàvem de la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa arran de la presentació de 'The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors' 

Al cinquè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 25 de març de 2018, el punt de partida  és el Centre d'Art la Panera a Lleida, un centre de producció, difusió, formació i exhibició de les arts visuals caracteritzat pel seu esperit transversal i la reflexió a l'entorn dels vincles entre l'art i les problemàtiques de tipus social.

Coneixem l'Oriol Vilanova, un artista format com a arquitecte amb tendència a qüestionar els relats hegemònics i a col·leccionar i classificar targetes postals que rescata cada diumenge dels mercats de vell.

A Mollet del Vallès, hi trobem el Museu Abelló / L'Aparador, un centre d'exposicions i formació amb una col·lecció eclèctica del pintor Joan Abelló

  
La lectura no és només consum d’informació sinó una pràctica cultural activa que construeix coneixement, vincles i significats personals i col·lectius.
  

Un gran nombre de publicacions arriben amb la diada de Sant Jordi. Ja siguin ortunistes o no, es fa difícil escollir. És per això que avui us proposem algunes publicacions

    
Una mirada crítica al context actual de les pràctiques culturals, marcada per tensions entre models tradicionals i noves formes de participació, producció i mediació.
  

Cultura és canvi. Inspira’t en el futur. Així es presentava el Reset18, la trobada anual del sector cultural promoguda per la Fundación Contemporánea - La Fabrica i l’Obra Social “La Caixa” que va tenir lloc dilluns 16 i dimarts 17 d’abril al CaixaForum Barcelona. El Reset pretenia preguntar-se i trobar respostes entorn de les possibilitats del sector cultural d’identificar i ampliar els seus públics en un futur.

Acción Cultural Española (AC/E)
 

Digitalització és transformació. Si l’aparició de l’ordinador, la popularització dels PC i l’extensió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) va suposar una revolució, Internet ens condueix cap a la quarta revolució industrial. El nou paradigma es basa en el concepte de connectivitat total i produeix models de negoci a partir de les dades massives o Big Data. La història ens ha demostrat que els canvis econòmics tenen repercussions socials i culturals. Per això, per cinquè any consecutiu, Acción Cultural Española presenta l’Anuario AC/E de cultura digital 2018.

Stephanie  Burridge [ed.] |  Charlotte Svendler Nielsen [ed.]

Les arts poden tenir un paper essencial a l'hora d’encoratjar les persones amb necessitats especials a través de diverses iniciatives artístiques. L’objectiu, estimular i apreciar les pròpies capacitats mitjançant llibertat que confereixen els espais experimentals creatius.

Hi ha un model de pedagogia inclusiva, cada vegada més activa, que promou l’aprenentatge de la dansa i d’altres arts, d’una manera equitativa en la diferència dins els marcs educatius. Al mateix temps, són cada cop més els coreògrafs que treballen amb la diversitat, per inspirar al mateix temps la creativitat per mitjà de projectes comunitaris.

  
Una reflexió sobre per què els indicadors de relació cultural han de servir per comprendre deixos, vincles i processos socials, no només comptar visites o assistències.
  

La qualitat i la relació entre públic i institució, és difícil de mesurar segons els indicadors habituals. Però podem fer una avaluació basada en el temps que dura la relació dels públics amb els centres culturals, fent ús de l'Índex de Relació Cultural.

Anne-Marie Autissier | Éditions de l’attribut

Una Europa rica i diversa culturalment ha sigut raptada lentament pel Zeus de la globalització i el neoliberalisme.I ara, més que mai, cal reinventar la relació d’Europa amb la cultura. Tots els ponts construïts i els murs derruïts, ara s’aixequen davant la incapacitat de gestionar els conflictes del nou segle amb els principis dels quals sempre havia fet bandera. Ens trobem davant una Europa que caldria repensar, i hauria d’apostar més que mai per la cooperació cultural i una consciència inclusiva, que podria ajudar a la resolució dels conflictes actuals.

  
Una reflexió sobre com la cultura no és només un espai d’expressió sinó un motor de creació i innovació que connecta persones, coneixement i pràctiques emergents per respondre als reptes contemporanis.
  

La crisi global de 2008 va ferir quasi bé de mort el sector cultural. Malgrat que els economistes diuen que ja l’hem superada, les conseqüències de les retallades en cultura i de l’augment de l’IVA han debilitat greument el sector; de fet, encara no se n’ha recuperat