blog de Interacció

Joaquim Rius | Papers. Revista de sociologia,  Vol 99, No 1 (2014)

En el siglo XX, el debate en torno a la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales ha sido centrado en buena medida en la relación problemática entre el arte y la economía. No obstante, diversos cambios han hecho que éste sea un debate desfasado. La pérdida de autonomía del mundo artístico, la transformación de la producción y de la difusión cultural o la instrumentalización de las políticas culturales generan un nuevo contexto en el que irrumpe la figura del gerente artístico. Actualmente, la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales se sitúa en una articulación problemática entre la política cultural y el agente de arte que sustituye al binomio anterior formado por arte versus economía. El artículo mostrará este cambio en el caso de Barcelona, analizando los discursos de los responsables políticos y los de los directores de las instituciones culturales nacionales.

Arts Management & Technology Laboratory

Document que analitza les noves oportunitats i reptes que Google Glass aportarà al sector de les arts escèniques. Els autors, Thomas Rhodes i Samuel Allen, proporcionen algunes claus sobre aquest nou dispositiu mòbil de realitat augmentada perquè els responsables artístics tinguin elements suficients per saber com incorporar-los o adaptar-los a les seves organitzacions. Està previst que les ulleres Google Glass, encara en fase de proves, es presentin al gran públic aquest any.

Lluís Bonet | Bloc

A los diez años de su desaparición, merece la pena recordar el legado que Eduard Delgado (1949-2004) ha dejado, tanto a aquellos que fuimos sus discípulos como a las nuevas generaciones que sin saberlo beben aun de su magisterio. Ha sido y aun es un referente para la gestión cultural catalana, española, europea y latinoamericana.

The Economy Journal. com 10/02/2014

• La crisis financiera y sus efectos en la financiación pública de la cultura Andreas Joh. Wiesand. Director Ejecutivo, Instituto Europeo de Investigación Comparativa de la Cultura (ERICarts)

Es pura coincidencia que cinco años después de que la Asamblea General de la UNESCO aprobara el Convenio sobre la Protección y Promoción de la Diversidad de las Expresiones Culturales, una de las piedras angulares de este documento se ponga en tela de juicio por muchos de los países firmantes? 

• ¿Crisis y cultura? Que no cunda el pánico Fernando Martín. Director de la revista Madrid En Vivo Go!

Mal negocio hizo el ciudadano el día que permitió que lo cultural fuese catalogado simplemente como “producto cultural” al arbitrio de una “industria cultural” que, como todas las industrias, pierde de vista el criterio de calidad al supeditarlo al de rentabilidad comercial

Helena Ojeda |  Nativa 

Al Fòrum Indigestió del passat 13D es proposava un debat sobre dues visions de la cultura: la gestió comunitària i les indústries culturals. El diàleg es provava entre la reivindicació del retorn a la comunitat del que aquesta produeix -expropiat pel mercat-, i el mercat, personificat en aquest cas en un representant de l’Administració pública. Tela.

Una administració seduïda per la idea de les indústries culturals que, provant de complaure amb paraules molt ben dites les raons de l’interès comunitari, en un moment donat del debat, en un fals consens, va arribar a convenir en què les indústries culturals ni existeixen al nostre país, ni en calen. Vaja, un no-debat. Potser dos monòlegs antagònics, un dels quals provava de saltar a la pista de l’altre per fer veure, o creure’s, que jugaven junts contra ningú. 

Aquesta nova entrega de la revista inclou un monogràfic sobre els observatoris culturals on diversos experts com Mercedes Giovinazzo o José Luis Ben reflexionen sobre alguns aspectes essencials d’aquests instruments d’investigació i de producció d’informació. Analitzen quines són les problemàtiques que afecten en aquests moments als observatoris i quines poden ser les claus per afrontar el seu futur, l’anàlisi es fa des d’una perspectiva estatal i llatinoamericana. El número també inclou tres articles d’Eduard Miralles, Rubén Gutiérrez i Mikel Etxebarría sobre el futur de les polítiques de mecenatge i si la seva reforma pot suposar un canvi radical per a la política cultural a Espanya.

European Expert Network on Culture (EENC)

Explorar i aprofundir en la comprensió dels valors del patrimoni, fer front a un context canviant on els recursos disminueixen, fomentar nous models d’interpretació més participatius, promoure l’accés i la participació en la gestió del patrimoni, fomentar una comprensió integrada del patrimoni (material i immaterial), detectar les noves (i velles) amenaces per a la preservació del patrimoni, abordar el desenvolupament professional i institucional necessari. Aquests són els principals reptes per al patrimoni cultural europeu segons aquest document de consulta titulat «Challenges and priorities for cultural heritage in Europe: results of an expert consultation» encarregat per la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea a la Xarxa Europea d’Experts en Cultura (EENC).

Pere Izquierdo i Tugas  | Cafès del patrimoni

El conjunt d’operacions relacionades amb la protecció, la conservació i la difusió del patrimoni cultural, té un cost important. Sense pretendre el do de la profecia, auguro que la tendència de focalitzar la gestió patrimonial en l’explotació turística, no permetrà, en cap cas, generar els recursos necessaris per a fer front correctament a les responsabilitats i a les necessitats, ni tan sols, dels elements patrimonials directament implicats.

De fet, la fase de difusió d’alguns elements patrimonials, és -o hauria de ser- el punt final d’una cadena operativa complexa i de llargs terminis, que no pot ser carregada únicament a les butxaques dels usuaris directes.

Eduard Miralles  |  Interarts

Eduard, mestre, amic: si de sobte avui tornessis a aquest món que vas deixar aquell set de febrer, em sembla que et costaria trobar bones raons per quedar-t'hi. Un panorama internacional intensament obscè, determinat per l'efecte devastador de l'economia financera. Una Europa que ha tirat la tovallola pel que al sosteniment de l'Estat del Benestar respecta. Una Espanya sense rumb, ni esma, ni projecte. Una Catalunya enfollida a l'encalç d'un sobiranisme inversemblant. Una Barcelona més parc temàtic que mai, incapaç de reinventar-se. I una ex-vila de Gràcia, la teva pàtria antiga, convertida en abaixador circumstancial per als ramats de turistes que transiten d'un Gaudí a un altre, i tiro perquè em toca.

​

David Márquez Martín de la Leona | —Zeitgeist

En el discurso no vemos el reflejo de la lucha, sino la lucha misma

Michel Foucault

Los conceptos suelen ayudarnos a movernos por el mundo y a ordenar nuestra vida en un entorno determinado. De ahí la importancia de una buena conceptualización que esté siempre sujeta a revisión y actualización (la realidad es cambiante).