blog de Interacció

  
Dos informes europeus analitzen com les intervencions artístiques dins les organitzacions generen creativitat, transformació interna i oportunitats de política pública.
  

Cada vegada més empreses i institucions reconeixen que la presència d’artistes en entorns de treball no només té valor simbòlic o comunicatiu. El projecte europeu Creative Clash ho documenta en dos informes que cartografien aquest fenomen emergent i els seus mecanismes de suport.

  
Una mirada crítica que qüestiona els relats optimistes de l’economia creativa i posa el focus en la precarietat i les noves formes de producció cultural
  

  
La paròdia de Libertad sin ira mostra com els referents culturals es transformen en clau digital. La qüestió és què es guanya i què es perd en aquest desplaçament.
  

  
Un informe comparatiu revela la fragilitat estructural del sector i proposa bases per a polítiques més sòlides i coherents.
  

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca europeu (2011–2013) impulsat per la Comissió Europea amb l’objectiu d’establir un marc comú d’anàlisi per comparar l’estat de l’educació artística i cultural als estats membres.

  
Un projecte del Centre d’Art Tarragona que entén la mediació com a espai de treball col·lectiu per repensar la producció cultural des del territori
  

  
Un informe del British Council analitza com la cultura s’ha convertit en un instrument central d’influència internacional. En un món interconnectat, la cooperació cultural pot generar més impacte que la competència entre països.
  

El British Council ha publicat l’informe Influence and attraction: culture and the race of soft power in the 21st century, una anàlisi sobre les noves dinàmiques de les relacions culturals internacionals i el paper creixent de la cultura en les estratègies d’influència global.

Setmanes enrere dos bons amics d'Interarts han estat a Santa Maria, una ciutat de poc més de 250.000 habitants a l'estat de Rio Grande do Sul, Brasil, per tal d'engegar un programa de recuperació de l'energia ciutadana col·lectiva a través d'eines i recursos de tipus cultural. A principis d'aquest any s'hi va incendiar la discoteca Kiss, provocant gairebé 250 víctimes, i des d'aleshores l'ànim de la ciutat no ha tornat a ser el mateix. Aquests dies celebrem el vintè aniversari de la fundació de "Pallassos Sense Fronteres", una Organització No Governamental d'arrels inequívocament catalanes que a hores d'ara s'ha estès per tot el món, amb una trajectòria indiscutible en la recuperació de la convivència a través de l'art dels somriures, especialment entre la població infantil, en comunitats que han patit els traumàtics efectes de les guerres o les catàstrofes naturals. Diverses organitzacions municipals vinculades a la unitat temàtica de cultura de la xarxa de Mercociutats varen crear l'any 2010 una farmaciola o kit de "Primers Auxilis Culturals" per tal de contribuir a pal·liar els efectes del terratrèmol que a principis d'aquell mateix any fa afectar la regió de Valparaíso a Xile.

Per anunciar la reobertura Museu Rijksmuseum d’Amsterdam és va fer una espectacular recreacióde l’obra'La ronda de nit' en un centre comercial.

L’edifici principal del Rijksmuseum va obrir les portes el passat dia 13 d’abril i l’obra mestra del pintor holandès Rembrandt van Rijn 'La ronda de nit' va  retornar a la seva antiga sala del Museu després d'una dècada d'obres de renovació dirigides pels arquitectes Antonio Cruz i Antonio Ortiz. 'La ronda de nit' és l'única obra que ha  tornat a ocupar el mateix lloc d'abans de la renovació.

Arran de la seva participació en la Comissió de Cultura de l’Acampada BCN del 15M, Jorge Luis Marzo expert en les relacions entre art i política, va publicar a la xarxa l'article «L'era de la degradació de l'art i de la política cultural a Catalunya», que va suscitar certa polèmica en el món artístic i cultural català.

Recentment  s’ha publicat en format llibre sota el títol  «L’era de la degradació de l’art. Poder i política cultural a Catalunya». El text proposa un repàs dels models de cultura que han governat a Catalunya des de la Transició fins al present, per acabar plantejant algunes qüestions clau sobre el futur de la cultura enmig de la recessió de coneixement generada per la crisi.

  
Durant anys, la internacionalització de la cultura s’ha entès com una qüestió de presència exterior. Participar en mercats, vendre continguts, circular. El problema és que aquest enfocament és insuficient: sense transformació interna, no hi ha internacionalització real.