blog de Interacció

  
L’estudi Conociendo a todos los públicos. ¿Qué imágenes se asocian a los museos? introdueix un desplaçament clau en l’anàlisi dels públics culturals: deixa de centrar-se exclusivament en qui visita els museus per preguntar-se com són percebuts per tota la població, incloent-hi aquells que no hi van. El punt de partida és contundent: tot i l’augment sostingut de l’oferta i del nombre de visites, prop del 70% de la ciutadania no freqüenta museus, cosa que obliga a qüestionar no només les polítiques d’accés, sinó la imatge mateixa de la institució.  

  
El diàleg entre art i ciència acostuma a presentar-se com un espai de trobada entre disciplines que comparteixen creativitat, experimentació i voluntat de coneixement. El llibre Art et science, dirigit per Jean-Paul Fourmentraux, evita les visions simplificadores i proposa una aproximació més fragmentària. A partir d’una selecció d’articles publicats a la revista Hermès, l’obra no ofereix una teoria unificada de les relacions entre art i ciència, sinó una sèrie de perspectives que il·luminen aspectes concrets d’aquest territori compartit. 
  

  
Un estudi que connecta participació cultural i benestar, i obre preguntes sobre el valor públic dels museus

Els museus fa temps que han deixat de definir-se només per la conservació i l’exhibició. El debat actual els situa també en relació amb el benestar de les persones.

  
Les indústries culturals i creatives han adquirit un paper central en les estratègies econòmiques i culturals de molts països europeus. Un estudi comparatiu analitza com els estats membres de la Unió Europea promouen l’exportació i la internacionalització d’aquests sectors, i identifica les principals polítiques públiques que s’han desenvolupat en aquest àmbit.
  

Les indústries culturals i creatives han esdevingut un element clau en les polítiques econòmiques i culturals de molts països europeus.

  
Les festes de cultura popular formen part del patrimoni cultural dels territoris. També generen activitat econòmica i moviment de visitants. Dos estudis impulsats pel Departament de Cultura analitzen l’impacte econòmic de les Falles d’Isil i de l’Aquelarre de Cervera i ofereixen dades sobre la relació entre cultura popular, economia local i inversió pública.
  

Les festes de cultura popular constitueixen una part essencial del patrimoni cultural dels territoris.

  
La democratització de la cultura ha estat un dels grans objectius de les polítiques culturals europees des de la segona meitat del segle XX. Un número monogràfic de la revista Territoires contemporains revisa aquesta trajectòria a partir d’una comparació entre diversos països i analitza com s’han desenvolupat les institucions culturals i les estratègies públiques d’accés a la cultura.  

La democratització de la cultura ha estat una de les idees fundacionals de les polítiques culturals contemporànies.

Publicat originalment en un altre espai i recuperat a Interacció, aquest article qüestiona la idea que la resposta a la crisi cultural passi simplement per fer programació més barata. El text assenyala que l’adaptació al “low cost” no és neutra, sinó que sovint implica precarització del treball cultural i reproducció de la lògica de retallades. En aquest sentit, alerta que convertir la cultura en una mena de “factory outlet” intensifica l’explotació i desplaça altres formes de valor, com el capital simbòlic  Interacció el recupera perquè aquesta lògica no ha desaparegut: continua operant sota discursos d’eficiència, innovació o accessibilitat que sovint eviten discutir les condicions materials de producció cultural. (n. de l'e., 2026)

Ferran Farré  | Vindicacions

“actividades culturales y creativas, todas aquellas actividades en las que desde una intencionalidad que va más allá de la simple ocupación del tiempo de ocio, donde los seres humanos, como consecuencia de sus necesidades expresivas, comunicativas y emocionales interaccionan, de manera más creativa o más pasiva, con flujos de información simbólicos, persiguiendo cierto impacto estético, expresivo, cognitivo, emocional o espiritual sobre sí mismos o sobre los demás. Estas interacciones se pueden materializar en actos aislados o en espacios de relación social y se pueden articular tanto a través de sistemas de intercambio formales y reglados como el mercado, la educación, o las organizaciones culturales (empresas, organizaciones e instituciones) o informales y poco estructuradas como resultado natural de la interacción social.”

José Ramón Insa  | Espacio Rizoma

Existen muy diferentes campos semánticos para abrazar el concepto de cultura. Uno son tomados desde el ámbito teórico-racional y otros desde el ámbito empírico. La necesidad de una convergencia entre ambos es absoluta para crear espacios de responsabilidad pública. En periodos de recesión como el actual se produce también una paradoja: se busca una especie de movimiento perpetuo en el que se intenta dar apariencia de normalidad a través de hinchar programas de modo demasiado artificial. Este encadenamiento de eventos continuos supone más una metáfora de la intencionalidad de representaciones que de una ejecución de procesos de construcción de cultura. Estaría bien aprovechar la situación para detenerse mínimamente y reflexionar. Sin embargo, construir un corpus teórico en las administraciones es una auténtica quimera que continuamente se tumba desde criterios economicistas e hiperactividad programática. Sin una perspectiva de futuro amplio se gestiona desde la inercia y en ocasiones desde la ocurrencia, una subjetividad hipertrofiada que no es sino el reflejo de una interpretación parcial de la realidad circundante. Estas posiciones de “seguridad” eximen de seguir pensando y es una posible causa de que la cultura local no siga avanzando en la misma proporción que avanza la calle.  Unas posiciones que se aferran a una especie de “política de la intrascendencia” preocupada por intereses limitados a las lógicas del poder.