Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Hansel* i Gretel*, polítiques culturals a Barcelona

Hansel* i Gretel*

Fa poc més d’un any que Fèlix Riera i Llucià Homs van presentar la publicació cultural digital Hänsel* i Gretel*, un espai per a la reflexió, la crítica i el debat sobre les polítiques culturals a Barcelona que vol impulsar un nou model de ciutat. Aprofitem l’ocasió del seu primer aniversari per revisar alguns dels continguts que ofereix per si són del vostre interès.

El llibre blanc de l’audiovisual

Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya acaba de presentar el Llibre blanc de l’audiovisual, una radiografia del sector audiovisual que té com objectiu aconseguir un desenvolupament del sistema català de comunicació, a través de propostes i línies de treball concretes, que el situï a nivells semblants a altres països europeus de dimensions similars a Catalunya.

L’economia creativa com a ortodòxia de la política cultural


  
  
L’expansió de l’«economia creativa» no va consistir simplement en incorporar una nova categoria al vocabulari de les polítiques culturals. Philip Schlesinger sosté que va modificar els termes mateixos en què la cultura podia justificar-se davant dels poders públics.

De la subversió individual a les xarxes col·laboratives: l’aprenentatge polític de Santiago Cirugeda

 
   
Aquest article de Ramon Parramon és rellevant perquè documenta un desplaçament que interpel·la moltes pràctiques culturals contemporànies: el pas de l’acció crítica impulsada per individus o petits col·lectius cap a la construcció de xarxes capaces de sostenir processos de transformació més amplis. L’autor utilitza la trajectòria de Santiago Cirugeda i del col·lectiu Recetas Urbanas per analitzar com les pràctiques d’intervenció urbana, inicialment centrades en l’ocupació temporal de l’espai i l’exploració dels límits de la legalitat, evolucionen cap a formes d’organització col·laborativa basades en la participació, l’autoconstrucció i la creació de xarxes.

La dansa trenca la rutina


  
  
Què passa quan la dansa abandona l’escenari i apareix allà on ningú l’espera? Un cinema, els seus passadissos i el pati de butaques poden convertir-se sobtadament en espai coreogràfic i alterar, encara que sigui durant uns minuts, els usos que donem per descomptats.

Administrar la cultura, instrumentalitzar l’art


  
L’article de Jean Caune aborda una qüestió estructural de les polítiques culturals contemporànies: la manera com l’Estat, en organitzar i legitimar el camp cultural, ha acabat configurant també els seus límits. La institucionalització de la cultura ha permès ampliar l’accés a les obres i desplegar infraestructures territorials, però al mateix temps ha contribuït a consolidar jerarquies estètiques i a restringir el reconeixement de determinades pràctiques.
  

Who participates and how much? Explaining non-attendance and the frequency of attending arts and heritage activities

Mart Willekens, John Lievens| Poetics. Journal of Empirical Research on Culture, the Media and the Arts, volume 56, June 2016

Aprofitem aquesta entrada per presentar-vos Poetics, una revista de recerca teòrica i empírica sobre cultura, comunicació i arts, que recull articles realitzats des de les òptiques sociològica, psicològica i econòmica, i recordar-vos que podeu consultar les novetats del catàleg de revistes al nostre compte de Pinterest i, si sou membres d'Interacció, contactar-nos a cidoc@diba.cat si voleu disposar d’algun dels articles.

El número 56 d’aquesta publicació presenta l’article «Explicant la no assistència i la freqüència d’assistència a activitats artístiques i patrimonials», un estudi empíric desenvolupat a Flandes que ofereix coneixement sobre els mecanismes que influencien la participació en activitats culturals, analitzant dimensions com el capital cultural, les possibles barreres d’accés existents o com aspectes relacionats amb el gènere podrien determinar la participació. Es parteix d’una diferenciació específica entre el no-públic i aquelles persones que mostren cert interès per participar-hi i s’hi analitza com aquelles persones que no compten amb el suficient capital cultural i social troben dificultats per esdevenir públic actiu.

Gestionar teatres avui: models, estratègies i decisions clau


  
Una guia comparada que connecta economia de la cultura, governança i planificació per millorar la gestió d’equipaments escènics i culturals
  

Aquest llibre ofereix una anàlisi integral de la gestió d’equipaments escènics des de diverses disciplines, amb l’objectiu de proposar un model flexible capaç d’adaptar-se a contextos institucionals i territorials diferents. Les aportacions dels professors Bonet i Schargorodsky combinen comparativa internacional i reflexió aplicada, posant en diàleg experiències europees i llatinoamericanes per extreure estratègies transferibles a un ampli ventall d’equipaments culturals.

De l’accés a la capacitat de produir cultura


  
  
  
Cultura libre de Estado proposa superar una política cultural centrada a facilitar el consum i avançar cap a institucions que permetin produir, transformar i governar la cultura. Jaron Rowan no planteja retirar l’Estat, sinó redefinir la relació entre allò públic i allò comú: preservar la vocació universal de les institucions públiques i reconèixer, alhora, l’autonomia de les comunitats que creen, gestionen i sostenen cultura.

La cultura determinarà el futur de les ciutats, segons un informe de la UNESCO

La cultura és decisiva en l’atractiu, la creativitat i la sostenibilitat de les ciutats, segons l’informe «Culture: Urban Future» de la UNESCO que es va presentar a l’octubre a Quito (Equador) en el marc de la ‘Conferència Hàbitat III sobre l’Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible’. L’informe reconeix la cultura com a clau per al present i futur del desenvolupament urbà, i demostra que, a través de la protecció del patrimoni i la promoció de la diversitat, és una eina poderosa per a la sostenibilitat del planeta.