blog de Centre d'Informació i Documentació

“La cultura és identificar-se amb alguna cosa, i t’hi identifiques quan sents passió”

Entrevista a l'Espereanceta de l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Noemí Busquets és la creadora del personatge de cabaret pagès, 100% pallarès i sense edulcorants, “Esperanceta de Casa Gassia”, que viu a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’ensenya a les persones que el visiten. Al llarg de 14 anys de trajectòria, aquestes visites s’han convertit en un dels grans atractius del museu i del Pallars en general. I no només això, sinó que fruit d’aquest personatge n’han sorgit tres més: l’Esperanza de la Pampa és la cosina argentina; l’Àrnica és la cosina de Barcelona, una neo-rural afincada al Pallars; i per últim, la Joana la Gascona és la cosina francesa i explica a públic tot el que vulguin saber sobre bruixeria.
 

Les quatre formen part de la mateixa família, però cadascuna d’elles té una personalitat ben marcada i diferent. Per Busquets, però, la “mater familias” és indubtablement l’Esperanceta. Ella no té pèls a la llengua i ho diu tot tal com raja. Potser aquesta és la clau del seu èxit. Això sí, el que és cert és que “l’Esperanceta agrada molt o no agrada gens”
 

Com defineix Busquets la feina que fa quan encarna l’Esperanceta o a les seves cosines? Hi ha referents propers o el seu és un cas únic? Creu necessària la presència de personatges semblants en la resta del panorama cultural actual? En aquesta entrevista li preguntem per això i molt més.

Cultura popular, fes el pas!

Núria Roca. «Les dones a la cultura popular: Aproximació al paper de la dona a la cultura popular catalana». Canemàs. Revista de pensament associatiu Núm. 18 (2019) p. 51-77

De l’actuació d’avui en depèn l’evolució de la colla. Si tot surt bé aquest serà el primer castell de gamma alta descarregat. Tothom pren posicions i la gent de la plaça s’afegeix a la pinya, contagiada per l’emoció continguda que es respira a l’ambient. El folre s’aixeca sense problemes, i la tensió va en augment a mesura que els terços, els quarts i els quints s’apropen al cel. Arriba el torn de la canalla; primer els dosos, seguits per l’acotxador. Damunt seu, l’enxaneta aixeca la mà al so de les gralles, que ressonen per tota la plaça. L’eufòria arriba uns segons més tard, quan el castell ja es dona per descarregat. Grans, joves, petits, homes, dones comparteixen la seva alegria. Totes i tots han estat partícips de l’èxit aconseguit.

Neurociència i Museus. I Cicle Confluències.

Els museus des de la perspectiva neurocientífica

El primer que fem sense adonar-nos-en quan entrem a un museu és mirar la cara de les persones que hi ha dins. Contents, alegres, interessats, avorrits, cansats, indiferents... les emocions que mostrin condicionaran, en bona mesura, la nostra pròpia experiència al museu. En relació a les obres i objectes exposats, pararem atenció als que més ens sorprenguin. Si el que veiem no ens produeix aquest efecte, passarem de llarg gairebé inevitablement. Així, des del punt de vista de la neurociència, és com s’ha parlat dels museus al I Cicle Confluències, una iniciativa de la Xarxa de Museus que vol ser un espai de trobada, de reflexió i d’interconnexió entre els museus i altres disciplines no estrictament museològiques

Set de cultura

ICUB, Nicolás Barbieri, Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona | Observatori dades culturals Barcelona

Recentment s’han presentant els resultats de l’enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona, que té per objectiu principal conèixer les necessitats, el grau i tipus de participació i les inquietuds culturals de la ciutat.

Les tres grans preguntes que aborda l’enquesta són:
 

- Com és la participació cultural a Barcelona i quins són els principals factors que expliquen les seves desigualtats?

- Quines necessitats culturals es poden detectar entre la població?

- Quina és la valoració que fa la població sobre la participació en la vida cultural de la ciutat?

Altermuseologia

Serge Chaumier, Raymond Montpetit | Hermann

'Manifest expològic sobre les tendències i el destí de l’exposició'

Com arribar-hi, horaris, preus, descomptes, visites guiades i per a grups. Aquesta mena de coses que ens ajuda a planificar la visita a una exposició, però sabem de què va l’exposició? Potser sigui sorpresa, ens hi apropem perquè coneixem el centre o perquè ens ha arribat la publicitat, però quin serà el contingut i quina la forma?

El valor singular del patrimoni industrial

Posar en valor el patrimoni industrial és un tasca amb moltes possibilitats tal com ens demostra el llibre Conservación y restauración del patrimonio industrial. A través d’unes directrius molt pràctiques que repassen totes les facetes de gestió del patrimoni industrial -- des de les parts més materials sobre conservació fins a consells sobre com engegar un projecte de restauració i promoció del patrimoni industrial -- aquest llibre ens permet reflexionar sobre la importància de fer una bona recuperació i revalorització del patrimoni industrial. Una manual que tant pot servir per a conservadors i patrimonialistes que vulguin saber-ne més d’aquest tipus de patrimoni, com ara gestors culturals que tinguin com a objectiu investigar el valor d’aquest determinat patrimoni. 

El repte de posar ales a la música

Comissió Europea

La música ens posa els pèls de punta. No cal res més que una bona melodia per regirar a tots aquells qui l’escolten, aquí o a París, a Tokyo o a Buenos Aires. La música creua fronteres i ens fa saltar, ballar i emocionar arreu. No importa on siguem, no importa d’on vinguem. Ben sovint, el seu so, el seu ritme i els missatges que transmet,  tenen la capacitat d’aturar el món.
 

Més enllà d’aquestes sensacions, però, tots sabem que allò que a primer cop d’ull sembla que es mogui sol, funciona gràcies a una indústria molt potent. Una indústria que ha patit en primera persona la irrupció de la tecnologia i la revolució digital, veient-se obligada a lluitar per regenerant-se i mantenir-se un lloc dins del sector cultural i creatiu.

Desenvolupament rural i participatiu a través de la cultura

Wolfgang Schneider, Beate Kegler, Daniela Kob |  Transcript

És indiscutible el fet que la cultura no tan sols es troba a les grans ciutats. Quan pensem en el que ens suggereix la paraula “rural” a molts de nosaltres ens venen al cap imatges de ramats, camps i pobles petits. Així ens aproxima al context de les àrees rurals Markus Moor, un dels coautors del llibre que presentem aquí. Tanmateix, si seguim llegint veurem com afegeix altres connotacions al concepte, com ara “estils de vida agradables”, “empreses innovadores” i “activitats culturals interessants”

Vital Village. Development of Rural Areas as a Challenge for Cultural Policy” s’adreça a creadors de polítiques culturals, a investigadors i a les parts interessades dels projectes culturals (stakeholders), i pretén ser un compendi de teoria i pràctica que estudia el resultat d’estudis de polítiques culturals i presenta casos de treball d’innovació cultural a les àrees rurals. El llibre, editat per l’editorial Alemanya Transcript, centra la mirada en els entorns rurals de tot Europa, comprenent la seva diversitat i particularitats, i seguidament exposa alguns casos concrets, localitzats tant en territori alemany com en altres països europeus.

'The Mushroom Hunters' o el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

'Abans del pal de sílex, o de les eines de caça de sílex,

el primer estri de tots va ser un cabestrell pels nadons

per mantenir les nostres mans lliures

i alguna cosa per posar-hi les baies i els bolets,

les arrels i les fulles bones, les llavors i les erugues.

Després una maça de sílex per esclafar, triturar, moldre o trencar.'

Llums i ombres, un retrat del circ.

Comissió Europea
 

Genets, equilibristes, saltadors, acròbates, malabaristes i pallassos mostrant diversos números l’un rere l’altre al so de la música.


El circ tal i com el coneixem avui en dia va néixer ara fa aproximadament 250 anys. Després de l’aturada obligada causada per les dues guerres mundials, el sector va ressorgir, trobant-se al seu pas amb una nova competència (com ara la dels cinemes, teatres i parcs d’atraccions) i amb el repte de tirar endavant la seva gestió diària, havent-se d’adaptar als contextos i normatives dels diferents països en el cas de les gires internacionals.