Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Llibreries en transformació: proximitat, comunitat i mutació digital


  
L’article analitza l’evolució recent de les llibreries a Catalunya en un període excepcional, marcat per l’impacte de la pandèmia entre 2020 i 2023. El punt de partida és clar: la crisi sanitària no només va alterar el funcionament del sector, sinó que va actuar com a accelerador de canvis latents, especialment en l’àmbit digital i en la relació amb la comunitat lectora.
  

Los guardianes de la excelencia


  
La cultura sovint es presenta com un espai de consens i refinament, però també és un terreny de disputa sobre qui defineix què té valor. En aquest article, Rubén Martínez recupera el debat clàssic entre Matthew Arnold i Raymond Williams per qüestionar la figura recurrent dels “guardians de l’excel·lència”, aquells actors que es consideren custodis del bon gust i de la cultura legítima. A partir d’aquest episodi històric i de la reflexió crítica de Williams, el text posa en relleu una tensió persistent dins les polítiques culturals: la relació entre cultura, autoritat i democràcia. Llegir-lo ajuda a pensar fins a quin punt els criteris d’excel·lència continuen funcionant com a mecanismes de jerarquia cultural i com aquestes lògiques influeixen en l’accés i la legitimitat de les pràctiques culturals. 
  

Pistes per la interdependència


  
La tradicional responsabilitat de construir un edifici sòlid sobre les polítiques culturals reposa tant en els actors culturals com en l'administració pública. Avui potser cal anar una mica més lluny: en un context massa institucionalitzat, la responsabilitat reposa sobretot en els actors culturals i en la seva determinació de ser actors rellevants per a la societat. Entenc aquestes línies, sobretot, com a provocacions per accelerar uns debats urgents.

L'educació a la LRSAL: aprenentatges per a la cultura?


  
Ramon Plandiura 

La memòria de l’Avantprojecte de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, la LRSAL, no amagava les intencions i quantificava quin seria l'estalvi si els municipis no prestessin serveis distints als propis o delegats, o què s'estalviarien si, senzillament, excloguessin l'educació de la despesa. El desideràtum de  la LRSAL és que els municipis s'ocupin el menys possible de l'educació i, si de cas, que  ho facin per la via menys autònoma i més depenent de la voluntat d'altres Administracions com és la via de delegació de competències.

Neoliberalisme i cultura a Catalunya: el relat com a instrument de transformació


  
Publicat el 2011, en els primers mesos del govern d'Artur Mas i de Ferran Mascarell al capdavant del Departament de Cultura, aquest article de Jorge Luis Marzo constitueix una intervenció crítica sobre el canvi de discurs de les polítiques culturals catalanes després de la crisi financera. El seu interès no rau tant en descriure les retallades com en identificar el marc ideològic que les fa possibles.

Sobreviure a la cultura de l’efímer: quan el problema ja no és programar, sinó tenir sentit


  
Llegida avui, la guia manté la seva vigència. No tant com a receptari, sinó com a símptoma d’un moment en què la cultura comença a assumir que el seu marc d’acció ha canviat de manera irreversible. (n. de l'e., 2026)
  

Les arts en viu han funcionat durant anys amb unes regles relativament estables. Aquesta guia les posa en qüestió: en un context de canvi constant, ja no es tracta només de gestionar millor, sinó de redefinir per què i per a qui  existeixen els equipaments culturals.
  

biciudadana: cómo sería el Bicing si su diseño y gestión fueran colectivos.


  
 Autors: Efraín Foglia,  Lucía Lijtmaer 
  

Definición según Wikipedia: El Bicing es un servicio de alquiler de bicicletas públicas en la ciudad de Barcelona que se implantó en marzo de 2007, promovido por el Ayuntamiento y gestionado por la empresa Clear Channel.

El relato en torno a la prestación del servicio de alquiler de bicicletas promovido por el Ayuntamiento de Barcelona se ha instalado en los siguientes ejes: se trata de un servicio público, que mejora la calidad de vida de los ciudadanos, y que facilita la movilidad de los usuarios utilizando una tecnología verde y asequible para los bareloneses.

La velada surrealista de Marthaler

el balcón de la espera

Leí hace poco que Umberto Eco afirmaba que el principal idioma de Europa es la traducción. Toda traducción requiere inevitablemente una interpretación, seguramente sería lo necesario para (re)pensar la obra King Size del suizo  Christoph Marthaler. ¿Pero cómo se (re)interpreta en la sociedad actual el surrealismo? ¿Qué lugar ocupa, cuál es su función? ¿Cómo lo digiere el público? No es mi intención contestar estas preguntas, pero me alegro que la obra me las suscite.

Últimamente tengo una tendencia a empezar analizando cada obra que veo en función de donde vienen, de su contexto, me ayuda a entenderlas y a ubicarlas dentro de nuestros escenarios más próximos. No es suficiente, lo sé, pero para mí es más que necesario. Desde esta perspectiva King Size es una obra esencialmente europea, enfatizando su carácter centro europeo. No creo que ni en Catalunya ni en España alguien pudiera crear algo semejante.

És viable una gestió híbrida de recursos entre models públics i models oberts?


  
Goteo.org

Aniré al gra: des de 'Goteo.org' portem tres anys tractant d’afiançar (amb diferents graus d’èxit, experimentant i observant) un model de crowdfunding o micromecenatge que impliqui una sèrie de valors transversals tals com transparència, obertura, co-responsabilitat. Per una banda, per facilitar que iniciatives culturals i socials trobin vies alternatives de finançament gràcies a accions col·lectives en xarxa.

La construcción democrática de la cultura


  
El modelo de institución cultural y artística que se configuró y creció en el Estado español desde finales de los 80 está en una profunda crisis. Por un lado, las instituciones se adhirieron a las lógicas del neoliberalismo vinculando su supervivencia y crecimiento  a la eficacia con que contribuían a la industria turística y a la promoción de la “marca ciudad” o la “marca país”.