Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Silencio y política. Aproximaciones desde el arte, la filosofia, el psicoanàlisis y el procomún

Medialab-Prado


Llibre que recull una selecció de textos sobre la relació entre política i silenci. Diversos artistes, gestors, acadèmics i molts activistes compromesos amb les noves realitats econòmiques i socials i els nous moviments i idees polítiques com el 15-M, es plantegen les següents qüestions: Com es contemplen la política i el silenci des de l’art? Quina importància té internet en la gestió de la realitat? Quines són les polítiques d’incorporació de l’altre? Quins conceptes van associats a la democràcia? Quin és el paper actual de l’art? Quin és el poder de la cultura? Els autors i autores aborden totes aquestes qüestions des de disciplines com l’art, la reflexió estètica, la filosofia, l’antropologia, els estudis de gènere, la psicoanàlisi i els béns comuns.

La elegancia de Brook no es para todos. The Suit

el balcón de la espera

Los momentos previos

Conozco a Peter Brook principalmente por su obra teórica sobre el teatro y por sus incursiones cinematográficas. Acercarse a Brook a partir de sus reflexiones artísticas equivale a pensar constantemente en el espacio y como todo surge a partir de él. Últimamente no dejo de decir que uno de los problemas del arte postmoderno es su desvinculación entre crítica social y critica artística, el arte en el mejor de los casos tan solo es una satisfactoria emoción estética. En cambio cuando aparece una propuesta que se sitúa también en el orden de lo social como es The Suit, encuentro que antes de analizar la obra en profundidad necesito reflexionar sobre ciertos elementos externos a la obra pero que condicionan el hecho teatral como acontecimiento social.

Finançament i despesa pública en cultura al País Basc - 2012

Observatorio Vasco de la Cultura

El Observatorio Vasco de la Cultura presenta los resultados de la tercera edición de la Estadística de financiación y gasto público en cultura de la Comunidad Autónoma de Euskadi, con datos correspondientes a 2012.

Desde el punto de vista técnico, el estudio destaca por la amplitud del perímetro de análisis: participan 147 ayuntamientos y 58 organismos autónomos, sociedades públicas y fundaciones, además de las tres diputaciones forales y el Gobierno Vasco. 

La ciudad híbrida. La mediación de las TIC en la experiencia de la ciudad

Angelique Trachana | Arte, Individuo y Sociedad Vol 26, No 2 (2014) p. 233-254

Resumen: El concepto de “ciudad híbrida” se acuña en el nuevo contexto tecnológico para señalar una serie de fenómenos contemporáneos que se producen en la conjunción de las condiciones físicas de la ciudad y la virtualidad de soporte tecnológico. El término puede encontrase asociado a categorías tan actuales como smart cities o “ciudades inteligentes”, “ciudades de código abierto” y a los nuevos “aprendizajes” de “hacer ciudad” con el “uso cotidiano de internet”. Aquí, sin embargo pretendemos extender el alcance de su significado haciendo una síntesis de “aprendizajes” que modifican nuestra percepción del entorno. Desde el mundo de las artes como la fotografía o el cine hasta la televisión y ahora internet y las múl­tiples herramientas telemáticas de uso cotidiano, comprobamos cómo la mediación tecnológica, incide intensificando la percepción sensible de la ciudad y ampliando el imaginario de los ciudadanos.

La contribució de les indústries creatives a l’economia de la Unió Europea en el PIB i l'ocupació

Forum d’Avignon | TERA Consultants

Informe sobre l’evolució econòmica de les indústries creatives a l’economia de la Unió Europea entre 2008 i 2011 en termes d’ocupació i de contribució al PIB. L’estudi confirma la importància del conjunt d’indústries creatives en l’economia europea amb un valor afegit de 860 milions d’euros, un 6,8% del PIB europeu (EU27) i 14 milions de persones ocupades, un 6,5% del total d’ocupació a Europa. L’estudi dibuixa una evolució negativa i una pèrdua durant aquest període de 400.000 llocs de treball i un estancament del valor afegit. L’estudi assenyala que els cinc països que representen en 70% de l’economia creativa a Europa (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i Regne Unit) han perdut 20 milions d’euros de valor afegit i 190.000 de llocs de treball en el sector creatiu.

El paper dels ‘cultural brownfields’ en les polítiques culturals i urbanes

Lauren Andres, Boris Grésillon | International journal of cultural policy, vol.19, Issue 1, 2013

Article on es desenvolupa el concepte de ‘cultural brownfield’ (descampats o zones industrials abandonades on es desenvolupen projectes culturals). Els autors reflexionen sobre la importància creixent que aquests indrets i projectes han adquirit en les estratègies i polítiques de planificació cultural i urbana al llarg dels últims deu anys. Així mateix, analitzen la transformació de tres experiències significatives en aquest sentit desenvolupades a Berlín, Marsella i Lausanne i es fixen en les seves dinàmiques internes i externes distintives i el seu rol diferencial en les polítiques culturals i urbanístiques. L’article conclou amb una sèrie de lliçons de política per a la planificació urbana i les estratègies culturals.

Com reacciona un grup d'infants davant un ordinador antic

Un grup de nens i nenes de 6 a 13 anys participen en un vídeo que s'ha fet viral. Es tracta d'una espècie d'experiment del grup còmic The Fine Bros que enfronta la Generació iPad, HD i internet 4G amb un ordinador de la dècada dels 70. Magnífica lliçó

See video

Resultados del cuestionario sobre la nueva Agenda 21 de la cultura

Agenda 21 de la Cultura

En el marco del proceso de actualización de la Agenda 21 de la cultura, en marzo de 2014 la Comisión de cultura de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU) lanzó un cuestionario online de consulta. A lo largo de casi cinco meses, hasta el 31 de julio de 2014, el cuestionario recibió 255 respuestas, de las cuales 142 se pueden considerar completas. 

La transversalitat a les polítiques culturals locals a França

Observatoire des politiques culturelles

Reflexió sobre el concepte, abast i tipologies de la transversalitat a les polítiques locals franceses i sobre les conseqüències internes i externes d’aplicar  polítiques culturals transversals. El document planteja la necessitat d’incorporar a les polítiques culturals qüestions relacionades amb la cohesió social (política educativa, política social, ...) i amb l’atractiu territorial (planificació urbana, turisme, desenvolupament econòmic, ciutat creativa, ...) però sense desplaçar l’objectiu primer de les polítiques culturals que és promoure la creació artística i les pràctiques culturals. També es reflexiona sobre aspectes relacionats amb els mètodes i sistemes de gestió de la transversalitat i sobre els impactes i conseqüències que aquesta pot tenir en l’organització política i administrativa de les diverses àrees o serveis municipals.

Les relacions laborals en el sector cultural

Gijsbert van Liemt ׀ Organització Internacional del Treball

Document de treball que analitza les condicions laborals, les relacions de treball i els ingressos dels treballadors culturals, així com el paper que juga l’Estat en l’àmbit de les indústries culturals i creatives i en quina mesura el sector de l’art i la cultura marca tendència a la resta del mercat laboral. L’autor proporciona una visió general dels canvis tecnològics i del model de negoci i financer que ha experimentat el sector de la cultura en alguns països de l’OECD i de quina manera aquests canvis han afectat a les relacions de treball i a l’ocupació.