Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Formas de hacer cine. el cortometraje. Un intento de clasificación.parte 2

 el balcón de la espera

Cualquier intento de clasificación seria insatisfactoria, pero me parece interesante reflexionar sobre la relación que hay entre inversión, equipo, calidad y resultado.

  1. De 0 a unos cientos de euros: Grupo de amigos de autogestión y autoproducción. Equipo pequeño y limitado en el que todos hacen de todo. La calidad del producto, evidentemente no es lo más importante. A muchos les gusta decir que es el comienzo del comienzo, para muchos otros es la oportunidad de pasar de ser consumidores a productores de su propio ocio. Se parte de la facilidad y accesibilidad a las nuevas tecnologías, todo el mundo puede grabar, montar y lo más importante distribuir a unas amplias redes sociales. Just do it!  Unido a  la mitología tipo; yo siempre quise ser artista, desde que cogí una cámara entre mis manos sabía…Spielgberg, Super 8, etc.

Mesurar la cultura local amb criteri: indicadors per passar del discurs a l’avaluació


  
Una proposta metodològica que estructura com els municipis poden construir sistemes d’indicadors culturals útils per planificar, seguir i avaluar polítiques públiques.
  

L’estudi de Vicente Coll-Serrano, Salvador Carrasco-Arroyo, Olga Blasco-Blasco i Luis Vila-Lladosa, publicat a Política y Sociedad (vol. 51, núm. 2, 2014), presenta una arquitectura metodològica per dissenyar un Sistema d’Indicadors Culturals Locals

El Gasto en ocio y cultura en España 2014

EAE Business School

Informe on s’analitza la inversió en bens culturals i d’oci a Espanya, per Comunitat Autònoma i que inclou també una panoràmica de la situació d’aquest sector a les principals economies mundials. Segons l’estudi, l’any 2013 s’hi van invertir a Espanya 27.990 milions d’euros, un 7,38% menys que l’any anterior,  un 17% menys que el 2006 i un 24% menys que el 2007, any que va començar la crisi econòmica. També baixa la despesa mitjana per persona, que se situa en 607€ anuals i representa una caiguda del 7% respecte l’any anterior.

Per comunitat autònoma, les famílies de Navarra (1.896€), Madrid (1,861€), País Basc (1.745€), Catalunya (1.711€) i Cantàbria (1.600€) són les que més inverteixen de mitjana en oci i cultura. Entre 2006 i 2013 cap comunitat experimenta un increment de la despesa familiar en oci i cultura. Pel que fa a la despesa mitjana per persona, els navarresos (755€), madrilenys (735€), bascos (724€), catalans (684€) i asturians (672€) són els que més diners hi inverteixen.

Per què els governs han de finançar la cultura?

NationalAssembly of State Arts Agencies

Interessant document que convida els governs estatals al debat i la reflexió sobre el valor de les arts i la cultura per a la societat. El document parteix de la realitat dels EUA però encoratja als governs de tots els països a fer-se les preguntes següents: Quin ha de ser el paper, la responsabilitat i l’abast del govern en matèria de cultura? Com poden els estats millorar la productivitat i la competitivitat econòmica a llarg termini? Quines solucions es poden donar als  reptes crònics en matèria d’educació, salut i ocupació? Segons el document, els 50 anys d’història de les agències artístiques estatals mostren que quan els polítics entenen els beneficis de les arts pels governs i pels ciutadans, troben la manera de donar-les suport, fins i tot en temps econòmicament durs.

Formas de hacer cine: 1. el exceso del cortometraje. parte I

| el balcón de la espera

Intentaré realizar varios análisis sobre las actuales formas de hacer cine, no todas claro está, sino la que se sitúan en el deseo de hacer un tipo de cine posible, diferencial, nuevo o en los márgenes de la convención de la llamada “industria” (precaria)

Hace tiempo que pienso que el mundo del cortometraje necesita una reflexión profunda para poder situarlo en algún lugar dentro de, por llamarlo de alguna manera, mundo del cine.

Bones pràctiques en matèria d’indústries creatives

Asia-Europe Foundation (ASEF)

L’ASEF presenta aquesta compilació de bones pràctiques en l’àmbit de les indústries creatives prèvia a la 6a trobada de ministres de cultura del fòrum Àsia Europa ASEM que tindrà lloc el proper mes d’octubre a Rotterdam. L’objectiu de la trobada és afavorir l’intercanvi d’idees i experiències entre els professionals de les indústries creatives, la societat civil i els estaments governamentals, així com fomentar el diàleg interregional entre Europa i Àsia.

Diagnosi de les accions de la Unió Europea en matèria de patrimoni cultural

Comissió Europea. Cultura

Informe de diagnòstic que proporciona una panoràmica àmplia, tot i que no exhaustiva, de les polítiques, legislació, programes i oportunitats de finançament en matèria de patrimoni cultural a la Unió Europea. El document s’integra dins una estratègia més àmplia de la UE per millorar la cooperació entre els estats i tots els agents involucrats en la protecció i difusió del patrimoni cultural europeu. L’informe respon al document «Conclusions on cultural heritage as a strategic resource for a sustainable Europe», adoptat pel Consell de la Unió Europea el 20 de maig de 2014 i complementa la comunicació de la Comissió Europea publicada el passat mes de juliol sota el títol «Towards an integrated approach to cultural heritage for Europe».

Anàlisi dels estudis sobre impacte econòmic, social i educatiu de les biblioteques públiques

Arts Council of England

Informe que revisa la literatura existent al Regne Unit sobre els impactes econòmics i socials de les biblioteques públiques a la societat. Els autors destaquen la necessitat d’assolir una millor comprensió d’aquesta qüestió complexa sobre la que cal aprofundir encara molt més. L’estudi informa de les diverses aproximacions al tema i assenyala els avantatges i inconvenients de les diferents metodologies emprades. Segons l’informe, les evidències existents demostren que les biblioteques públiques són molt positives per a les comunitats i per a les persones i que contribueixen a la millora del capital humà, el manteniment del benestar mental i físic, la inclusió social i la cohesió comunitària. Es tracta de processos complexos i a llarg termini i aquesta és la contribució econòmica real que les biblioteques públiques fan al Regne Unit. L’informe conclou que pretendre mesurar l’impacte econòmic de les biblioteques a curt termini proporciona només un resultat molt prim i disminuït del seu valor real.

Anàlisi de l’evolució i situació actual de l’oferta legal de continguts digitals a Espanya

Francesco D. Sandulli | Cultura en Red 2014

Informe sobre les noves ofertes legals que ofereix el sector de les indústries culturals de continguts digitals a Espanya. Segons l’estudi, en els últims cinc anys la indústria de continguts digitals a Espanya ha crescut un 50% mentre que la de continguts físics ha disminuït un 20%, tot i que encara representa la major part de les vendes totals del mercat. En termes d’ingressos totals, la indústria del llibre és la que obté els millors resultats en l’àmbit digital, amb 74 milions d’euros de vendes en 2012, malgrat que aquesta quantitat representa només un 4% de la seva quota de mercat. La indústria de la música, en canvi, ha tingut més èxit en la transició al món digital on les vendes en 2013 van representar un 40% del total d’ingressos de la indústria de la música. Pel que fa al vídeo i als videojocs, el sector va guanyar 141 i 26 milions d’euros respectivament en 2012 i representen un 5% i un 6% del total de les seves vendes.

Algunas notas (dispersas, incompletas y a veces obsesivas) para pensar los centros más allá de la cultura oficial


  
Es tracta d’un text de José Ramón Insa Alba (@culturpunk) publicat originalment al seu blog i recuperat per Interacció. La peça adopta la forma d’un conjunt de notes breus que proposen repensar el paper dels centres culturals més enllà del model institucional centrat en la programació i la difusió cultural. 
L’autor parteix d’una mirada sociològica i urbana de la cultura que entén aquests espais com a possibles mapes de l’estat emocional de la ciutat i com a llocs de trobada, conflicte i experimentació cultural.