Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Del museu espectacle al laboratori del procomú

 
   
Marta Álvarez Guillén proposa un recorregut per la crítica institucional a l'Estat espanyol, des del boom museístic dels anys noranta fins a l'aparició de nous models basats en la mediació, la cultura lliure i el procomú. El text no és només una història dels museus contemporanis. És també una reflexió sobre les polítiques culturals, sobre la relació entre institucions i moviments socials i sobre les possibilitats d'una nova institucionalitat cultural capaç de superar la lògica de l'espectacle i del consum cultural. 

La ecuación de la cultura [Cultura = Artes + x]

El libro escrito por el profesor Max Fuchs, escritor, político y crítico de arte especializado en estética del arte y educación nos muestra una vez más su amplio conocimiento acerca del tema. Su paso directivo por el Deutsche Kulturrate (2011-2016) y actual presidente del boletín, Kubi-online lo convierten a día de hoy en uno de los pensadores alemanes de mayor influencia.

Accés extensiu, vinculació limitada


  
    

Quan es mira un programa com Anem al teatre en seqüència anual, el més rellevant no és tant el volum d’activitat com la seva capacitat de sostenir-se i expandir-se en el temps. L’informe 2015–2016 permet llegir aquest moment de consolidació: una política que ja ha assolit cobertura territorial i que opera amb una certa estabilitat, però que continua plantejant interrogants sobre la intensitat real de la relació amb la cultura.

Què vol dir un museu transmèdia ?


  
Durant els darrers anys, els museus han incorporat amb força el llenguatge de la participació i les narratives digitals. Aquest llibre se situa en el moment en què aquest gir comença a prendre forma i planteja una pregunta de fons: què implica realment convertir el museu en un espai transmèdia. Rellegir-lo avui permet fer un exercici necessari de distància. No tant per validar les promeses que hi apareixen, sinó per observar com s’han traduït —o no— en pràctiques i estructures. És en aquest desplaçament entre discurs i institució on el text continua interpel·lant. (n. de l'e., 2026)
  

Les tecnologies digitals transformen els museus, redefinint la participació dels visitants i el sentit de l’experiència cultural.
  

Hansel* i Gretel*, polítiques culturals a Barcelona

Hansel* i Gretel*

Fa poc més d’un any que Fèlix Riera i Llucià Homs van presentar la publicació cultural digital Hänsel* i Gretel*, un espai per a la reflexió, la crítica i el debat sobre les polítiques culturals a Barcelona que vol impulsar un nou model de ciutat. Aprofitem l’ocasió del seu primer aniversari per revisar alguns dels continguts que ofereix per si són del vostre interès.

El llibre blanc de l’audiovisual

Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya acaba de presentar el Llibre blanc de l’audiovisual, una radiografia del sector audiovisual que té com objectiu aconseguir un desenvolupament del sistema català de comunicació, a través de propostes i línies de treball concretes, que el situï a nivells semblants a altres països europeus de dimensions similars a Catalunya.

Qüestions essencials sobre economia creativa i cultura

Philip Schlesinger | CREATe

Segons Philip Schlesinger, avui dia la complexitat del valor de la cultura s’ha vist subordinada al seu valor econòmic, de tal manera que l’argument del creixement i la competitivitat de l’economia creativa és, gairebé, l’única fórmula vàlida reconeguda per estats, organitzacions supranacionals i mundials. Aquesta és una de les conclusions de la recerca empírica d’aquest expert en polítiques culturals de la Universitat de Glasgow, que planteja, a «The Creative Economy: Invention of a Global Orthodoxy», una alternativa al discurs que domina el debat sobre polítiques culturals en els darrers anys.

De la subversió individual a les xarxes col·laboratives: l’aprenentatge polític de Santiago Cirugeda

 
   
Aquest article de Ramon Parramon és rellevant perquè documenta un desplaçament que interpel·la moltes pràctiques culturals contemporànies: el pas de l’acció crítica impulsada per individus o petits col·lectius cap a la construcció de xarxes capaces de sostenir processos de transformació més amplis. L’autor utilitza la trajectòria de Santiago Cirugeda i del col·lectiu Recetas Urbanas per analitzar com les pràctiques d’intervenció urbana, inicialment centrades en l’ocupació temporal de l’espai i l’exploració dels límits de la legalitat, evolucionen cap a formes d’organització col·laborativa basades en la participació, l’autoconstrucció i la creació de xarxes.

La dansa envaeix el cinema

Acomodadors dansant al pati de butaques, venedors de crispetes amb tutús... Què va passar al desembre en un cinema francès? Amb motiu de l’estrena de la pel·lícula ‘Ballerina’, els ballarins de l’Atelier d’Art Chorégraphic (LAAC), dirigits per Nicolas Le Riche i Clairemarie Osta i caracteritzats com a treballadors de la sala, van envair un cinema davant la sorpresa dels assistents. Avui, amb motiu de la imminent projecció d’aquesta pel·lícula al nostre país, us oferim el vídeo del que va passar: ‘Dance invasion at the movies’.

Administrar la cultura, instrumentalitzar l’art


  
L’article de Jean Caune aborda una qüestió estructural de les polítiques culturals contemporànies: la manera com l’Estat, en organitzar i legitimar el camp cultural, ha acabat configurant també els seus límits. La institucionalització de la cultura ha permès ampliar l’accés a les obres i desplegar infraestructures territorials, però al mateix temps ha contribuït a consolidar jerarquies estètiques i a restringir el reconeixement de determinades pràctiques.