Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Desinstitucionalizar los espacios escénicos para atraer a los jóvenes


  
Moltes polítiques culturals parteixen de la idea que ampliar l’oferta o reduir el preu és suficient per generar nous públics. Aquest article de Jaume Colomer qüestiona aquesta suposició a partir de dues iniciatives pensades per apropar les arts escèniques a la ciutadania i, especialment, als joves. 

L’autor recorda que les barreres d’accés a la cultura no són només econòmiques. També hi intervenen factors com els hàbits culturals, els imaginaris socials sobre el teatre o la distància entre les formes institucionals de programació i les pràctiques de sociabilitat dels joves. En aquest context, el problema no és només què es programa, sinó com i en quin context es produeix el consum cultural

Llegir aquest text permet pensar una qüestió clau en la gestió dels equipaments escènics: si l’objectiu és ampliar els públics, potser no n’hi ha prou amb facilitar l’accés, sinó que cal repensar també els formats, els espais i les experiències que ofereixen les institucions culturals.
  
  

La botiga del museu: de servei complementari a peça clau de sostenibilitat


  
El manual de Antoni Laporte Roselló i Joaquina Bobes González, publicat per Trea, planteja la botiga com a part estratègica del model de museu contemporani.


El llibre examina els criteris essencials per crear i gestionar una botiga de museu amb estàndards equiparables a la resta de serveis museístics.

Angel Mestres: ¿Cómo nos imaginamos la cultura en el futuro?


  
Imaginar el futur de la cultura sovint implica parlar de tecnologia. En aquest text, Ángel Mestres proposa una mirada menys predictiva i més experimental sobre aquest procés. Davant la rapidesa dels canvis digitals, suggereix que la millor estratègia no és intentar anticipar el futur amb exactitud, sinó experimentar amb nous formats, narratives i formes d’organització cultural

La digitalització transforma els rols tradicionals del sistema cultural. Els públics poden esdevenir també creadors i distribuïdors, les històries es despleguen en múltiples canals i la col·laboració en xarxa es converteix en una metodologia central de treball. 
  
  

Una mica d'autobombo...

Sempre és bonic que et reconeguin la feina feta, i el butlletí #02 de l'ACELLEC (Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura) ens ha recomanat amb aquestes paraules. 

'Interacció... és, probablement, la font pública i oberta més rica, intensa i diversa d'informació i recursos per al món de la gestió cultural. Us podeu donar d'alta com a membres de la comunitat i ho descobrireu immediatament!'.

Doncs, moltes gràcies!

El teatro sin espectadores. Una aproximación al público.

Enfrentarse al público es de las tareas más complicadas. En primer lugar no existen estudios en profundidad o satisfactorias sobre la conceptualización del público. Todo se suele mover entre las teorías de la recepción, la difusa y manipulada estadística o en la casi siempre fallida fórmula de creación de perfiles y categorías concretas. La crítica, en fin, no dice nada.

El arte en general pero mucho más el teatro le tiene un respeto reverencial al público, prefiere mitificarlo, evitarlo e incluso temerlo antes de enfrentarse a él. Algo así cómo mejor tenerlo de su parte que en contra. Con demasiada frecuencia, utiliza el significante de máxima servidumbre que afirma que la calidad de una obra depende exclusivamente de su éxito con el público, como si no hubiera infinidad de ejemplos que demuestren lo contrario.

Pero asumiendo la dificultad, solo pretendo aproximarme a la idea de público contemporáneo en el teatro e intentaré analizar por qué el teatro se ve incapaz de seducir al gran público en general.

En este sentido el mundo del arte entendido como mercancía que genere beneficios debe analizarse desde el punto de vista de la sociedad del espectáculo (el producto) el comportamiento de las masas (el consumidor) sin olvidar la necesidad de emancipar al espectador y vincularlo a la función del arte (tarea está más difícil de todas).

Nou web Barcelona Dades Cultura

Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB)

Barcelona Dades Cultura, és el lloc web d’indicadors i dades culturals de la ciutat que integra en un mateix espai els indicadors anuals dels principals equipaments culturals (dels quals s’assenyala la localització al mapa de la ciutat), les xifres dels festivals i de les principals festes de ciutat, la relació de les entitats culturals que reben suport de l’ICUB i un potent cercador de dades d’anys anteriors.

Loading [La Capsa]

Ens ha agradat aquest vídeo: Loading [La Capsa]

See video

Sustaining cultural development : unified systems and new governance in cultural life

Biljana MickovJames Doyle (eds.) ׀ Ashgate-Gower-Lund Humphries


Obra que presenta experiències i projectes que promouen la vitalitat cultural com a eix fonamental en el desenvolupament sostenible de ciutats i regions europees. Els autors reivindiquen la necessitat d’una inversió substancial prèvia en recerca i planificació estratègica per assolir l’èxit d’aquests programes i estratègies. En tots els casos s’apunta a una transformació del model de governança del sector cultural més horitzontal i que combina creativitat, identitat i diversitat cultural amb un increment de la participació de la ciutadania en la vida cultural amb l’objectiu de promoure un desenvolupament cultural harmonitzat i millorar la democràcia.

La precarietat laboral en el sector de la cultura

Journal of cultural economy

Número monogràfic que analitza les condicions canviants en el mercat de treball i l’ocupació en el sector de la cultura. S’hi estudien les noves formes de precarietat que imperen cada vegada més en les indústries de la cultura i de la comunicació i s’hi presenten exemples concrets d’Austràlia, el Regne Unit, Nova York o Itàlia. Els articles aborden les noves formes de treball que aquesta precarietat abasta i s’expliquen les respostes polítiques i empresarials que s’han desenvolupat per combatre-la. S’hi examinen també les noves metodologies aplicades pels acadèmics i analistes financers a l’hora d’investigar i fer seguiment dels nous instruments financers que canvien i es transformen amb gran rapidesa.