Jeremy Rifkin | Paidós
Per a Jeremy Rifkin, economista i sociòleg nord-americà, les mesures monetàries del BCE no són més que un pal·liatiu a la crisi que no serveixen per fer front als motius de fons d'aquesta, ja que lliguen amb la gran transformació que experimenta el nostre sistema econòmic.
Segons Rifkin, hem de veure que en la tercera revolució industrial en què estem ens endinsem, en un sistema econòmic nou. Aquest no és ni el capitalisme tradicional ni el socialisme sinó un món en què es creen immenses xarxes per internet per intercanviar béns i serveis, un altre paradigma econòmic que es diu procomú col·lectiu, en què els productors són al mateix temps consumidors. Amb això, decreix l'interès per acumular béns, es compra menys, s'estalvia més, cada cop es comparteix més i es desmunten les perspectives de venda de molts sectors. Així, les indústries convencionals es col·lapsen per falta de beneficis. Un canvi de paradigma, que ha arrasat la indústria cultural tradicional -però no la creació ni el consum-, que es pot fer extensiu a altres sectors productius, tal com vaticina l’autor.
Fàbriques de la cultura: entre creativitat i instrumentalització
Una lectura crítica del model de les “fàbriques de cultura” que s’ha estès en les polítiques culturals contemporànies. El text interroga el seu paper com a espais de producció i innovació, posant en dubte si responen a necessitats culturals reals o si operen com a dispositius d’un model econòmic més ampli. Més que oferir respostes, obre un camp de tensió que continua vigent. (n. de l'e., 2026)
L’article qüestiona el paper de les noves institucions culturals com a espais de creació o com a eines al servei de models polítics i econòmics.