Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Ciutats creatives: quan la cultura transforma l’espai públic


  
Un volum que recull experiències de diverses ciutats, Barcelona, Medellín, Buenos Aires o Quito, analitza com la cultura pot intervenir en l’espai públic i contribuir a redefinir les polítiques urbanes contemporànies.
  

La relació entre cultura i ciutat ha adquirit un pes creixent en les polítiques urbanes contemporànies.

Hecho con tus sueños!... Bones Festes!

Us volem desitjar bones festes amb un vídeo en què nens d’entre 5 i 6 anys interpreten en llengua de signes la cançó ‘Hecho con tus sueños’ de Maldita Nerea. Una història carregada d’esforç i il·lusió que s’ha convertit en un exemple d’educació per a la integració social.

 

L'Associació Catalana d'Escoles de Música convoca una assemblea extraordinària per abordar la sotenibilitat dels centres

educ@diba #114

Un centenar de les 180 escoles de música municipals que hi ha a Catalunya es poden veure obligades a tancar si no els arriba la subvenció de 230 euros per alumne per part del Govern. Tal com va avançar l'ARA, fonts del departament d'Ensenyament van reconèixer el novembre passat que és difícil mantenir aquestes ajudes en els pressupostos del 2014 perquè les seves prioritats són les llars d'infants, els conservatoris i els estudis artístics. Per evitar tancaments i garantir la sostenibilitat dels centres, l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM), entitat on hi ha adherides 110 escoles, ha convocat una assemblea extraordinària el proper 23 de desembre en què ja han confirmat la seva presència més d'una trentena d'ajuntaments.

Un glop de cervesa (i d’aire fresc!)


  
Les biblioteques públiques sovint es defineixen a partir dels seus serveis o dels recursos que custodien. Aquest text recull una conversa que proposa mirar-les d’una altra manera: com a espais comuns on es construeixen experiències compartides.

La sessió, centrada en la idea de les biblioteques com a bé comú, va posar sobre la taula diverses preguntes sobre el paper d’aquests equipaments en un context marcat per la saturació informativa, la transformació de la lectura i els canvis en les formes de participació social. 

La reflexió suggereix que la biblioteca pot actuar com un lloc de descompressió dins la ciutat, un espai on interrompre el flux constant d’informació i crear condicions per a la lectura, la conversa i el pensament. Llegir aquest apunt permet recuperar una idea suggeridora per a les polítiques culturals locals: la biblioteca no només ofereix serveis, també crea espais de vida col·lectiva.
  

El culte a la cultura i la seva funció de legitimació política i econòmica


  
Es tracta d’un text de l’antropòleg Manuel Delgado, presentat com a intervenció en unes jornades sobre teatre i municipi a l’Institut del Teatre de Terrassa. El text proposa una lectura crítica del concepte de cultura i del seu ús institucional. Delgado assenyala que sovint el terme “cultura” s’utilitza per designar un camp difús de produccions amb un valor simbòlic especial, que opera com a mecanisme de reconeixement i jerarquia social. 
La reflexió apunta que aquest “culte a la cultura” pot funcionar també com un instrument de legitimació política i econòmica dins les societats contemporànies. 

 

Llegir aquest text ajuda a una pregunta que travessa les polítiques culturals: fins a quin punt la defensa de la cultura pot convertir-se també en una manera de justificar determinats ordres socials i institucionals.
  
  

La economía de la cultura no existe


  
Parlar d’“economia de la cultura” sovint suggereix que la cultura funciona com qualsevol altre sector econòmic, governat per les mateixes lleis de mercat. Aquest article de Rubén Martínez qüestiona aquesta idea i defensa una tesi més radical: la cultura no té una economia pròpia separada de la política.

El text recorda que cap mercat cultural existeix de manera espontània. Les formes de producció, distribució i consum cultural depenen sempre de marcs legals, de polítiques públiques i de decisions institucionals que configuren els espais econòmics possibles. 

Llegir aquesta reflexió permet revisar un dels supòsits més estesos en el discurs contemporani sobre les indústries creatives. El text convida a pensar que el debat cultural no consisteix només a adaptar-se a uns mercats preexistents, sinó també a decidir políticament quin tipus de mercats culturals es vol construir i amb quines regles.
  

Estadístiques de les arts i indústries culturals al País Basc 2011

Observatorio Vasco de la Cultura

El presente informe da continuidad al que, bajo el mismo título, publicó el Observatorio Vasco de la Cultura en el año 2012. A partir de una nueva recopilación con datos de la tercera edición de la Estadística de las Artes y las Industrias Culturales, con información referida al año 2011, el informe ofrece una mirada específica y con una voluntad interpretativa a diversas cuestiones de interés. Por primera vez se incorporan datos de evolución de forma generalizada, lo que ayuda a contextualizar y enriquecer la interpretación.

Presupuestos públicos de cultura en caída libre


  
La política cultural també es pot llegir a través dels pressupostos. Aquest apunt recupera un article de Lluís Bonet que analitza l’evolució de la despesa pública en cultura a Espanya durant els anys de la crisi econòmica. Les dades mostren una reducció significativa tant en la inversió per habitant com en el pes de la cultura dins dels pressupostos públics. 

La lectura posa de manifest que la cultura acostuma a ser una de les primeres partides afectades quan s’imposen polítiques d’austeritat. Al mateix temps, el text permet observar com aquestes decisions pressupostàries reflecteixen prioritats polítiques i models de política cultural.
  
Llegir aquest article ajuda a situar una qüestió recurrent en el debat cultural: què passa amb el valor públic de la cultura quan el seu finançament es redueix de manera sostinguda dins els pressupostos de les administracions.
  
  

_Big Bang Data. Per José Luis de Vicente

_BIG BANG DATA és una exposició sobre la datificació del món comissariada per José Luis de Vicente i Olga Subirós, sota la direcció d’activitats de ZZZINC. El CCCB Lab oferirà fins a la seva inauguració, al maig del 2014, una finestra al procés de producció, a través d’una sèrie d’articles a càrrec dels comissaris que anticiparan les principals línies del contingut.

La producció de dades en volums massius és un dels fets fonamentals del nostre temps. Mentre que al llarg dels darrers quinze anys el cost d’emmagatzemar informació digital queia en picat, el nombre de dispositius i sensors que capten, produeixen i transmeten dades s’ha multiplicat exponencialment. Cada dia es generen 2,5 trilions de bits, i només el 2009 es van produir tantes dades com en tota la història de la humanitat fins aquell punt. L’explosió de dades creix de manera desenfrenada, sense que ningú en pugui veure el final.

L'activació temporal d'espais buits

Un dels efectes més visibles de la crisi econòmica, però també de la transició d’una economia industrial cap a una basada en el sector terciari, és l'existència, arreu de Catalunya, d'espais que es troben temporal o permanentment en desús, a l’espera que s’aconsegueixin els recursos necessaris per tirar endavant l’activitat per a la qual van ser concebuts, o bé que s’aprovi el pla d’urbanístic que ha de permetre la seva requalificació (i revitalització), o que un agent privat o públic es decideixi a comprar-los per impulsar una nova activitat, o que, en definitiva, es trobi