Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

«Fes Cultura», el documental sobre el procés participatiu

Econcult

El Departament d'Economia Aplicada a la Cultura (Econcult) de la Universitat de València acaba de publicar el documental que relata el procés participatiu d'elaboració de les línies programàtiques incloses en el Pla Estratègic Cultural Valencià 2016-2020 "Fes cultura", dissenyat per l’equip coordinat per Pau Rausell, membre d’Interacció, amb la col·laboració de 156 agents culturals de tots els sectors.

El vídeo recull la presentació del pla al Palau de les Arts de València —del qual ens vam fer ressò en aquesta entrada— davant 400 agents culturals, amb les opinions d’especialistes com Xavier Cubeles (Coordinador del Pla Estratègic de la Cultura de Catalunya) o Ramón Zallo (Coordinador del Pla Basc de la Cultura), amb qui es revisen en forma de conversa les tendències actuals, i les contribucions d’alguns dels agents que han pres part del procés de participació.

Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2015

Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

El 2015, prop de 20,5 milions de persones van visitar els equipaments patrimonials de Catalunya, xifra que s’eleva gairebé als 22 milions si es compten els usuaris dels serveis complementaris que ofereixen els museus, les col·leccions i els monuments catalans.[1] Els equipaments dedicats a l’art, els quals representen el 30% del total, van atreure el 64% dels visitants i van aconseguir el 86% del total de seguidors a les xarxes socials, mentre que els equipaments dedicats a la ciència i la tècnica són els que van tenir més visitants escolars (una mitjana de 15.573) i a més van presentar la taxa d’usos per visitant més elevada (2,37).

La despesa cultural municipal (2012-2015)

 
  
  
Els primers signes de recuperació de la despesa cultural municipal no indiquen un canvi de cicle consolidat, sinó una sortida lenta d’un període de retallades profundes. Les dades entre 2012 i 2015 permeten veure amb precisió aquest punt d’inflexió.

L’art dins la lògica de l’especulació


  
  
El mercat de l’art contemporani no només posa preu a les obres. També pot convertir-les en actius sotmesos a expectatives de rendibilitat, estratègies d’inversió i dinàmiques especulatives. Aquesta és la mirada que proposa recuperar el documental The Great Contemporary Art Bubble, del crític britànic Ben Lewis.

La setmana a Facebook: art contemporani, ARCO, museus, estatut de l'artista, FabLabs, desigualtat, dansa

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu

Life as a modern dancer

Jill Homan

Aquest blog de la ballarina estatunidenca Jill Homan parla de dansa contemporània, fent-se ressò de la vessant més professional i acadèmica dels agents, tot i posant en relleu la figura de ballarins, coreògrafs, formadors i dels seus projectes.

A primera vista, pot semblar un blog sense més pretensions, però si fem una ullada a través de les categories, trobareu recursos molt interessants per a aquells que estigueu interessats en la dansa contemporània.

La ciutadania cultural més enllà de l'estatus jurídic


  
L'article de Jean Beaman apareix en un moment en què els estudis sobre ciutadania ja han superat la definició clàssica centrada en els drets legals, però encara no han incorporat plenament la dimensió cultural de la pertinença. En un context marcat per l'augment de la diversitat ètnica i cultural a les societats occidentals i pels debats sobre la integració, la immigració i la inclusió social, l'autora sistematitza el concepte de ciutadania cultural

La cultura que acull


   
La cultura també pot intervenir en el debat públic fent visible allò que corre el risc de quedar reduït a xifres, discursos institucionals o confrontació política.

Indústries creatives: quan l’economia ja no explica el que passa


  
Llegit avui, el manual manté interès perquè desplaça el debat. Les indústries creatives no són només un sector. Són un camp que obliga a repensar com entenem el valor, la producció i la mateixa idea d’economia.
  

El discurs sobre indústries creatives sovint es construeix amb categories econòmiques tradicionals. Aquest manual fa un pas més radical: planteja que aquestes categories ja no serveixen per entendre el valor cultural.
  

La cultura també disputa què considerem veritat


  
  
En plena expansió del debat sobre la postveritat i els anomenats «fets alternatius», centenars de museus, biblioteques, arxius i institucions científiques han impulsat #DayofFacts.