Polítiques culturals

Un dels grans dèficits estructurals del procés de descentralització de l’Estat espanyol ha estat el marc regulador de les polítiques culturals. Tot i que recentment s’ha reformat la llei estatal que regula l’administració local, la distribució de les competències sobre cultura de les tres grans administracions publiques de l’Estat no ha estat un tema ben resolt des de la restauració de la democràcia. Com sol passar en aquests casos, el que ha patit més aquesta històrica indefinició ha estat el més dèbil, l’administració local.

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Desde hace dos años se viene detectando un ligero repunte en la actividad cultural en España, tras perder alrededor de 4.700 millones de euros en facturación y cerca de 100.000 puestos de trabajo durante el crítico periodo comprendido entre 2008 y 2013. Esa leve mejoría, que se ha dejado notar sobre todo en las artes escénicas y musicales y en el cine, se ha quedado muy lejos de compensar la subida del IVA del sector al 21% en la cifra de negocios. Se podría pensar que se ha tocado suelo, o que 2014 fue un “punto de inflexión”, como apuntaba el Anuario de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), pero todos los parámetros señalan que la situación dista mucho de ser similar a la anterior a 2008, según el Informe sobre el estado de la cultura en España 2016. La cultura como motor de cambio, elaborado por la Fundación Alternativas.

Geoffrey Crossick, Patrycja Kaszynska | Arts and the Humanities Research Council

Informe que té per objectiu comprendre millor el significat de valor cultural. En aquest sentit, identifica els elements que el conformen, analitza l’impacte que té en els individus, en la societat i en l’economia i proposa metodologies adequades per avaluar-lo. L’informe alerta que, fins ara, els debats i les investigacions sobre valor cultural s’han realitzat des de perspectives massa estretes, sota uns estàndards de recerca poc rigorosos i sovint distorsionats per una voluntat de protegir el finançament públic de la cultura.

Nicolás Barbieri, Marta Ardiaca, Carme Rodríguez i Rubén Martínez  | 10 desembre 2015

1. PROCÉS PREVI. DEBAT INTERACCIÓ’14.

Es va rebre l’encàrrec des del CERC de realitzar una tasca d’anàlisi conjunta sobre els nous reptes de les polítiques culturals locals, a partir de la interrelació entre els agents tradicionals generadors de cultura i els nous agents emergents, entre l’administració pública i les seves dinàmiques i els col.lectius organitzats també generadors d’acció cultural en el territori. Un equip de quatre coordinadors format per Nicolás Barbieri, Marta Ardiaca, Carme Rodríguez i Rubén Martínez vam rebre unes pautes inicials que posteriorment vam desenvolupar en:

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors culturals: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies (vídeo jocs). Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2014 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici anterior. Tot i la lleugera recuperació que semblen experimentar alguns dels indicadors, l’any 2014 s’hi observen encara els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).
 

Entrevista realitzada per 'La aventura del saber' de TVE a Santiago Eraso sobre el sentit social de la cultura i el paper dels museus. (16 de juny de 2015)
 

"El museo es, por tanto, además de un espacio para la memoria, un lugar de puesta en circulación de las obras de arte destinadas a ampliar nuestra sensibilidad, desarrollar el valor estético y ético y, en consecuencia, el debate público."

 

Linda J. Thomson, Helen J. Chatterjee ׀ Arts and Humanities Research Council  

El 'Museum Well-being Measures Toolkit' és un projecte per mesurar i avaluar l’impacte de les activitats que realitzen museus i galeries d’art en la salut i el benestar de la ciutadania. Es tracta d’una iniciativa desenvolupada per un ampli equip d’investigadors i acadèmics en col·laboració amb professionals de 32 museus de tot el Regne Unit.

Cumbre de Cultura de CGLU | Agenda 21 de la Cultura

Reunidos en Bilbao los días 18-20 de marzo de 2015, representantes de ciudades y gobiernos locales de todo el mundo, convocados por la Organización Mundial de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU) en su Cumbre de Cultura, adoptan este documento, “Cultura 21: Acciones”, que aspira a :

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Para realizar este informe, se ha contado con la participación de una quincena de analistas, al tiempo que se han consultado diversos anuarios de entidades públicas y privadas y se ha realizado una encuesta a más de un centenar de expertos y agentes culturales de todos los sectores, que han calificado con un 4,5 de nota media las políticas culturales en España, frente al 5,1 otorgado en 2011, es decir un suspenso alto frente al aprobado justo de entonces.

Per facilitar-vos la lectura del Debat Interacció 14, ho hem recollit tot en aquest sumari: els articles de cada tema, les persones que van fer comentaris, les lectures recomanades, articles post-debat i premsa. Esperem que us sigui útil i, sobretot, gaudiu d’una bona lectura!