treballadors de la cultura

Magnituds econòmiques i ocupacionals del sector cultural i creatiu de l'economia catalana. 2012

Marta Llatcha  | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe analitza la nova 'Estadística i comptes de les empreses culturals', que combina dades de l'Enquesta anual de serveis (EAS) amb la informació de l'Enquesta industrial d'empreses (EIE) i altres fonts estadístiques disponibles. D'aquesta manera s'obtenen noves variables, com el valor de producció, el volum de negoci i la implantació de R+D+I i de comerç exterior en l'àmbit cultural. També fa possible la homologació de les estadístiques econòmiques i les d'ocupació (Enquesta de població activa. EPA) alhora que se segueixen els criteris estadístics que marquen Europa i la UNESCO.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. I/2015

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 147.400 persones al primer trimestre del 2015, un 4,3% menys que al mateix trimestre del 2014, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 4,9% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 79.900 homes i 67.600 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 683.100 persones, un 3,0% més que fa un any, i representa el 3,9% del total de la població ocupada.

L’adaptabilitat de l’ocupació en els sectors culturals i creatius durant la crisi

Giulio Stumpo, Robert Manchin | Direcció General d’Educació i Cultura (Comisió Europea) | European Expert Network on Culture (EENC)

Estudi que fa una primera aproximació a l’anàlisi del nivell de flexibilitat i adaptabilitat de l’ocupació en el sector de les indústries creatives i culturals (ICC) als 28 països membres de la Unió Europea. Elaborat a partir de diverses fonts estadístiques públiques com l’Eurostat, l’informe proporciona dades comparatives sobre l’estat de l’ocupació en aquest sector i fa especial incidència en el segment de població juvenil i en l’àmbit dels continguts digitals. La investigació – que té en compte les característiques específiques dels sectors culturals i creatius, els canvis en els estils de vida i les enquestes d’ocupació, mercats laborals i regulacions fiscals de cada país – assenyala que  la gran disparitat i diversitat de dades i situacions no permeten dibuixar una conclusió simple ni general. Segons els autors, dels resultats es pot extrapolar que als països amb un sector creatiu i cultural més consolidat i amb més trajectòria, els treballadors culturals i creatius s’han adaptat millor a la situació de crisi.

Anem cap a la desaparició de la classe creativa?

Scott Timberg | Yale University Press

Un estat democràtic necessita una classe mitjana sòlida i ben informada, així com una classe creativa robusta i saludable. Pintar un paisatge o tocar un solo de jazz no garanteix que un individu sigui més bona persona o més útil per als seus conciutadans, però una classe mitjana àmplia que visqui en contacte directe amb la cultura sí que garanteix una societat millor. Són afirmacions d’Scott Timberg, autor d’aquest llibre que reflexiona sobre la situació de la classe creativa i sobre la importància de preservar-la.

Obra y servicio. El empleo cultural (II)

Elena Vozmediano | El Cultural  31 de marzo 2015

Los museos y centros de arte españoles no solo están externalizando, siempre a la baja, servicios que en mi opinión son troncales como la educación y la mediación sino también puestos de trabajo que forman parte del equipo “científico” del museo, el que se ocupa de la gestión artística (colección, exposiciones). E incluso cargos directivos. Así, el Centro Niemeyer hizo, mediante concurso, un contrato de “obra y servicio” a un “responsable de gestión”, en un momento en que la institución estaba sin director y este gerente se convertía en la figura de máxima responsabilidad en él.

Estadística de despesa en cultura de l’Administració local a Catalunya. 2013

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’objectiu de linforme és determinar la despesa en cultura que fan anualment ajuntaments, consells comarcals i diputacions provincials, així com quantificar el personal dedicat a tasques relacionades amb l’àmbit cultural. La sèrie històrica s’inicià l’any 1994; l’any 2004 s’incorporaren a aquesta estadística els consells comarcals i l’any 2004 els consorcis i fundacions amb participació local.

L’Administració local és el nivell administratiu que, tot i la crisi, fa una major despesa pública en cultura al nostre país. L’any 2013, ajuntaments, diputacions i consells comarcals hi van destinar més de 562 milions d’euros.

Obra y servicio. El empleo cultural

Elena VozmedianoEl Cultural  24 de marzo 2015

¿Recuerdan que les hablaba no hace mucho en las páginas de El Cultural sobre el coste de las exposiciones temporales? Pudimos deducir entonces que hay empresas de transporte, seguros y montaje que se llevan una buena tajada de los presupuestos de museos y centros de arte, públicos y privados, a pesar de que la crisis ha hecho disminuir el número de exposiciones y ellas han perdido parte de su mercado. Pero los recortes presupuestarios, junto a la extensión del modelo empresarial dentro de la gestión cultural pública, han provocado el auge de otro tipo de negocio: el derivado de la externalización de determinados servicios. Empezó con las cafeterías y las librerías, luego con la limpieza y la seguridad. Siguieron las taquillas y roperos (lo que ahora se denomina “gestión de visitantes”), las audioguías, la vigilancia de salas y, con más incidencia aún en la relación de museos y centros de arte con la sociedad, la mediación y la educación. Las empresas que prestan estos servicios copan los primeros puestos en cuantía de las adjudicaciones de contratos de los grandes museos públicos.

Tuit de la setmana

@JorgeMelguizo

Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest treball sobre els teatres de Catalunya durant el període 2009-2013 explica l’Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ que elabora anualment el Departament de Cultura.

Per facilitar l’anàlisi de les dades corresponents a les sales de teatre, dansa i circ de Catalunya s’han establert 7 grans tipologies, 4 ubicades a Barcelona i 3 a la resta del país.

Companyies d’arts escèniques de Catalunya 2013 Teatre, dansa i circ

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura ha publicat les dades de les companyies de teatre, dansa i circ del període 2013-2009 amb un annex detallat per a cada àmbit

El 78 % de totes les representacions de teatre, circ i dansa que s’han vist el 2013 a Catalunya corresponen a companyies catalanes. El 34 % d’aquestes entitats tenen una llarga trajectòria amb més de 25 anys en escena, encara que es tracta d’un sector dinàmic que en els darrers anys ha incorporat un 27 % de companyies més al cens.