treballadors de la cultura

Apunts #21

Els museus catalans i la crisi (1): personal i partides sota mínims. Martí Casa i Payàs. Embadalits

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2013

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 154.000 persones al segon trimestre del 2013, un 4,2% menys que al mateix trimestre del 2012 segons l'Enquesta de Població activa (EPA). La població ocupada en aquest sector representa un 5,5% del total de l'ocupació. Per situació professional, dos de cada tres ocupats d'aquest sector són assalariats. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 790.200 persones, un 3,9% menys que fa un any, i representa el 4,7% del total de la població ocupada.

ACELLEC - Escola EFA

PROJECTE:  Escola EFA

ENTITAT: ACELLEC , Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura

WEB http://www.acellec.com/  ·  http://www.escola-formacio.com/

DESCRIPCIÓ: L’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) promou l’Escola EFA, una oferta formativa adreçada als treballadors de la cultura, de l’educació, del lleure i de la sociocultura, els quals sovint necessiten discurs i eines pràctiques que integrin els coneixements de totes aquestes disciplines. L’Associació vol interconnectar cadascuna d’aquestes disciplines amb la resta, tot i compartint coneixement, sumant habilitats i generant noves fórmules d’intervenció que contemplin el ciutadà de forma integral, com a receptor de serveis però també com a protagonista actiu dels seus propis projectes.

Temes crucials de la cultura a debat

Temes crucials de la cultura a debat (37') inlou les set peces següents:

Els plans estratègics i de territori

El patrocini empresarial en iniciatives públiques

Conèixer els públics de la cultura

Límits entre intervenció pública i iniciativa privada

Models de retribució de la creació 

Comunitats de marca amb Moritz

Crowdfunding: Verkami i Goteo 

Òptiques internacionals de la gestió cultural

A Òptiques internacionals de la gestió cutural (34', peça en anglès) s'inclouen vuit petites peces on es reflexiona sobre diversos aspectes rellevants per a la gestió de les organitzacions culturals:

What is a slow arts movement? 

How do arts organizations build a meaningful community? 

How do cultural institutions manage change? 

What are the elements of a successful visitor experience? 

How do cultural institutions invite interaction? 

17 gestors culturals compartint el seu know-how

Al vídeo següent trobareu: 

Crea Futuros (16' Trànsit Projectes)

Crea Futuros és una iniciativa de Trànsit Projectes i Ceps Projectes que busca apropar-se a noves formes de creació, producció, coneixement i aprenentatge dins l'àmbit artístic i cultural. Al llarg dels anys, aquestes trobades s'han convertit en un espai únic on agents culturals de diversa índole aprofiten el coneixement participatiu per transformar territoris, contextos i metodologies de treball. Aquest és un resum amb diferents reflexions d'alguns dels seus participants.

Turismo cultural. Patrimonio, museos y empleabilidad

Aquest estudi fa un diagnòstic de l’oferta de museus de l’Estat espanyol i els considera un atractiu clau per millorar el potencial d’empleabilitat del sector turístic. Defineix també quins perfils professionals i quines estratègies de col·laboració són necessàries per consolidar el turisme cultural com a sector específic  del turisme. Publicat per l'Escuela de Organización Industrial de Madrid i elaborat per Nuria Morère Molinero i Salvador Perelló Oliver, professors d’Història i de Sociologia de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, els objectius específics d’aquest estudi són els següents:  

-       Analitzar l’evolució i situació actual del concepte turisme cultural des de la perspectiva dels seus models i polítiques de gestió i de les seves xarxes professionals;

"Mi papá es director de cine" d'Álvaro Germán Roda

Álvaro Germán Roda ha guanyat el V Concurso de Cortos de RNE amb el curt "Mi papá es director de cine".  El jurat del certamen l'ha destacat per ser un "retrato tierno y crítico del mundo del cine", segons ha dit Enrique González Macho, president de l'Academia de Cine i membre del jurat.

Industrias creativas y empleo: reflexiones desde la crisis. Jaron Rowan

Los gobiernos y partidos políticos, Rajoy a la cabeza, repiten hasta la saciedad que las industrias creativas y la generación de pequeñas empresas por emprendedores (emprendizaje) constituyen un modelo productivo capaz de generar empleo y contribuir a sacarnos de la crisis. Mientras los recortes en cultura no paran de crecer, las políticas culturales cada vez se enfocan más en la promoción del emprendizaje.

Cultura de descuento y revolución low-cost

Max Hernández Calvo |  minorliterature

¿Qué debe hacer el sector cultural español ante la crisis? Es una pregunta tan mala como urgente. Por ello ando preguntándome, en vez, ¿qué haría yo ante la crisis? Es decir, qué haría desde una función institucional del sector cultural y, más puntualmente de museos, que es lo que conozco de primera mano (aunque mi experiencia sea más bien yankee). En breve, me pregunto qué haría para hacer, así, sin dinero.

En clave optimismo self-help se dice que lo positivo de la crisis es que obliga a aguzar el ingenio y poner en marcha la creatividad. Claro, para diseñar una programación “a la medida” del tijeretazo. ¿Pero realmente solo basta con abaratar costos? Programar barato en alineación normativa con la nueva “realidad económica”, impuesta ideológicamente, sí que es posible. En el “tercer mundo” la programación low cost es práctica corriente—que suele pasar por la factotum-ización obligatoria de los trabajadores de la cultura y/o por su precarización—. Pero la imposición de un límite de “gasto” en cuanto al capital financiero no entraña que ese límite aplique a toda forma de “capital”. En ese sentido, simplemente programar actividades “baratas”, sin buscar redistribuir, al menos, capital simbólico, es acatar el recorte y reproducir su lógica para otras formas de capital.