treballadors de la cultura

Les relacions laborals en el sector cultural

Gijsbert van Liemt ׀ Organització Internacional del Treball

Document de treball que analitza les condicions laborals, les relacions de treball i els ingressos dels treballadors culturals, així com el paper que juga l’Estat en l’àmbit de les indústries culturals i creatives i en quina mesura el sector de l’art i la cultura marca tendència a la resta del mercat laboral. L’autor proporciona una visió general dels canvis tecnològics i del model de negoci i financer que ha experimentat el sector de la cultura en alguns països de l’OECD i de quina manera aquests canvis han afectat a les relacions de treball i a l’ocupació.

Enquesta de metadades sobre ocupació en el sector cultural

Institut d’Estadística de la Unesco (UIE)

L’UIS té previst presentar aquest 2015 una nova enquesta d’ocupació cultural global que permeti a governs i analistes comparar les dades a escala internacional i avaluar millor el paper de l’ocupació cultural a les economies nacionals. Com a tasca prèvia, ha elaborat aquest informe on recull informació sobre les fonts d’informació estadístiques sobre ocupació cultural disponibles a 197 països. Es tracta d’una enquesta de metadades que descriu les característiques generals d’aquestes fonts i explica com les farà servir de cara al disseny i elaboració de la futura enquesta d’ocupació cultural global.

Tuit de la setmana

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Estadística d’arxius 2013

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’informe ofereix una panoràmica sobre la situació actual dels arxius a Catalunya i en repassa l'evolució històrica. De l’informe se n'extreuen informacions com ara que la majoria dels arxius catalans es van fundar a partir de l’any 1976, amb la necessitat de conservar, inventariar i difondre el patrimoni documental de Catalunya, i que des d’aleshores fins avui se n’ha quadruplicat el nombre, fonamentalment mitjançant l’actuació de la Generalitat i l’Administració local, fins a arribar a un total de 323 arxius, fet que situa la ràtio en un arxiu per poc més de 23.000 habitants. Amb més de 250.000 m2 de superfície i més de 1.000 km de prestatgeries, els arxius de Catalunya custodien 836 km de documentació, de la qual es van consultar més d’1,6 milions de documents.

Art-Xipèlag inicia Residències Virtuals

Des de que començà, Art-Xipèlag  ha volgut ser un centre impulsor, de foment, de coneixement i d’investigació de la Cultura de les Illes Balears. Coneixedors de la importància i beneficis que ens poden aportar  les noves tecnologies i la xarxa, treballam mitjançant una plataforma virtual perquè pensam que és la millor manera d’arribar a tothom i de que tots els professionals, entitats, institucions o associacions culturals de les Illes puguin conèixer i donar-se a conèixer, descobrir i ser descoberts.

Si heu visitat el nostre web sabreu que durant els 6 mesos de vida que té Art-Xipèlag hem publicat  activitats culturals de Balears, convocatòries interessants per als que ens dediquem a la cultura, entrevistes a grans professionals, debats a Twitter, imatges i vídeos d’actes culturals… Però ara tenim ganes de fer més i per això posem en marxa les Residències Virtuals

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2014

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 183.000 persones al segon trimestre del 2014, un 9,9% més que al mateix trimestre del 2013, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 6,0% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 110.700 homes i 72.400 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 832.900 persones, un 1,0% més que fa un any, i representa el 4,8% del total de la població ocupada.

Estrategias de supervivencia de las mujeres profesionales en las artes escénicas en un periodo de crisis

Asunción Bernárdez Rodal |  Anales de la literatura española contemporánea, ALEC, Vol. 39, Nº 2, 2014 

Resumen: En este texto hablaremos de industrias culturales, en concreto, de la industria teatral y cómo están viviendo las mujeres profesionales de las artes escénicas un momento de crisis económica, pero también un cambio de modelo respecto a lo que se consideran industrias culturales. Desde los años noventa, el término "industria cultural" ha adquirido un sentido nuevo, ya que, de ser pensado como algo negativo a principios del siglo XX se ha vuelto un concepto positivo e incuestionable para nuestros gobiernos liberales, que han determinado que la producción cultural puede ser un motor de desarrollo económico en el contexto europeo. Es evidente que las mujeres tienen un pujante papel en las estructuras culturales de nuestro país, y sobre todo en el teatro, en el que actúan como directoras, programadoras o dramaturgas, llegando a estar presentes en todas las fases de la producción de espectáculos escénicos. Sin embargo, su presencia en el sector no es todavía igualitaria

36 propostes per a la millora de la condició professional del món de la cultura

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El ConCa va presentar ahir a la Fabra i Coats-Fàbrica de Creació de Barcelona aquest document amb 36 propostes de tipus tributari, laboral, contractual i formatiu per millorar la condició professional dels treballadors del món cultural, els quals sovint es troben en una situació de precarietat tal com revelen les dades recollides en una enquesta realitzada pel CoNCA en la que s’evidencia que el 43% dels treballadors del sector perceben menys de 12.000 euros d’ingressos bruts anuals per la seva activitat artística.

Pour un renouveau des politiques publiques de la culture

Claude Michel ׀ Conseil Economique, Social et Environnemental (CESE)

Informe del CESE, òrgan consultiu del govern francès amb recomanacions per a una renovació de les polítiques culturals en perspectiva de la futura llei sobre la creació artística i l’audiovisual. L’informe té en compte el context de crisi econòmica actual que afecta als pressupostos públics i incideix en la democratització de l’accés a la creació cultural en totes les seves modalitats i formats. Les recomanacions van orientades a desenvolupar instruments innovadors de política pública al servei de la creació, estructurar el mercat de treball cultural i conciliar els instruments d’intervenció nacionals amb els de les col·lectivitats territorials i la societat civil. A escala internacional, l’informe aposta per una Europa de la cultura capaç de lluitar contra l'homogeneïtzació cultural.

La precarietat laboral en el sector de la cultura

Journal of cultural economy

Número monogràfic que analitza les condicions canviants en el mercat de treball i l’ocupació en el sector de la cultura. S’hi estudien les noves formes de precarietat que imperen cada vegada més en les indústries de la cultura i de la comunicació i s’hi presenten exemples concrets d’Austràlia, el Regne Unit, Nova York o Itàlia. Els articles aborden les noves formes de treball que aquesta precarietat abasta i s’expliquen les respostes polítiques i empresarials que s’han desenvolupat per combatre-la. S’hi examinen també les noves metodologies aplicades pels acadèmics i analistes financers a l’hora d’investigar i fer seguiment dels nous instruments financers que canvien i es transformen amb gran rapidesa.